Les mares de Guatemala clamen justícia

Ciutat de GuatemalaEncara ressona en la ment de Carmen Urías les paraules de la seva filla l’última vegada que va poder visitar-la a la residència Hogar Seguro Virgen de la Asunción, a Guatemala: “Em va dir: «Mare, jo no vull estar aquí perquè em tracten com un gos, ens peguen i ens exposen perquè ens violin»”, explica la dona commocionada. La seva filla, Mayra Haydee Chután Urías, només tenia 16 anys, i és una de les 41 adolescents que van morir envoltades per les flames el 8 de març en aquell centre de menors, gestionat per la secretaria de Benestar Social. “Les policies haurien d’estar entre reixes, perquè no van auxiliar les nenes, que cridaven i demanaven ajuda”, assegura la mare.

Tres mesos després de la tragèdia, només són a la presó tres funcionaris públics que van ser detinguts el 14 de març: l’exsecretari de Benestar Social del govern de Guatemala, Carlos Rodas; l’exsubsecretària de Protecció de la secretaria de Benestar Social, Anahí Kelle, i l’exdirector de l’Hogar Seguro, Santos Torres. Ningú més. Cap de les agents que van tancar les noies en una habitació amb clau. Ni tampoc cap de les policies que es va negar a auxiliar-les.

Els tres únics detinguts estan acusats d’homicidi culpós, incompliment de deures, maltractament contra persones menors d’edat i lesions greus. No obstant això, la setmana passada, a petició de l’advocat de l’exsubsecretària de Protecció de la secretaria de Benestar Social, el magistrat encarregat del cas, Carlos Guerra Roldán, va decidir modificar la qualificació, i va passar tots els delictes de lesions greus a culposes. Això suposa una pena de presó inferior en cas que els acusats siguin condemnats.

No ha sigut l’única decisió polèmica del jutge: Guerra Roldán també va arribar a decretar per als detinguts arrest domiciliari sota fiança de 335.000 quetzals (uns 44.600 euros), malgrat els greus delictes que els imputa. Finalment, la fiscalia va apel·lar, i els acusats continuen entre reixes.

Un procés ple d’obstacles

Amb tot, això afegeix un obstacle més al procés: el fet que continuïn a la presó significa que s’ha reduït de sis a tres mesos el temps màxim que té la Fiscalia de Feminicidi per investigar aquest complicat cas. Així, el ministeri públic només té de termini fins al 7 de juliol per presentar les seves conclusions al jutge, que el dia 17 de juliol haurà de decidir amb les proves recollides si envia a judici els tres empresonats. Per tant, les pròximes setmanes seran crucials.

“La mort de les nenes no pot quedar impune. Són éssers humans i no pas animals, i no haurien d’haver mort d’aquella manera”, clama Rosalinda Pérez Cardona, que també va perdre una filla, Rosalinda Victoria Ramírez. La jove tot just havia fet 15 anys quan es va declarar el fatídic incendi. Al centre de menors “venien les nenes i guanyaven diners amb el seu cos, però no es van conformar amb això”, continua explicant la dona. “Quan les joves van exigir justícia, les van tancar i els hi van calar foc”, lamenta.

Un altar per a les víctimes

En un quadre que homenatja les 41 víctimes s’hi veuen dues nenes que es gronxen entre flames. A sota hi diu: “Van cremar la seva infància”. Tenien entre 13 i 17 anys quan van morir a causa de l’incendi que es va declarar el 8 de març al mal anomenat Hogar Seguro, perquè de segur en tenia ben poc.

El quadre és a pocs metres de la seu de la presidència de Guatemala, en ple Parc Central de la capital i al costat d’un altar amb 41 espelmes. Cadascuna recorda una de les nenes -amb el seu nom inclòs- que van morir en aquella minúscula habitació, on van ser tancades amb clau. Aquest va ser el càstig que els van imposar per haver-se intentat fugar del centre el dia anterior, perquè no podien suportar més les violacions i els maltractaments dels monitors, que els donaven menjar amb cucs i les obligaven a passejar-se mig despullades, només amb roba interior.

L’any passat la Procuradoria dels Drets Humans ja va presentar una denúncia davant de la fiscalia per la desaparició de nenes d’aquest centre de protecció de menors davant la sospita que eren destinades a l’explotació sexual.

Tot i els crits d’auxili i els intents d’ensorrar la porta tancada amb cadenat, les agents de la Policia Nacional Civil (PNC), que tenien la clau de l’habitació, no la van obrir fins passats deu minuts. La conseqüència: 19 adolescents mortes allà mateix i 21 més als hospitals, a més de les 15 que van resultar ferides greus. Encara n’hi ha tres que estan ingressades en centres dels Estats Units, on van ser traslladades nou de les ferides. Una d’elles també va morir.

El mes passat van comparèixer davant del jutge nou menors que van sobreviure a l’incendi. Amb perruca, assegudes d’esquena i acompanyades d’una psicòloga, les nenes van declarar per videoconferència i van ratificar que una policia tenia la clau de l’habitació incendiada. Segons van assenyalar, diverses agents les van tancar “amb cadenat”.

Carmen Urías visita cada dia l’altar en record de les víctimes perquè ella, com les altres mares, no oblida i demana justícia.