Mor als 90 anys Michael Collins, l'astronauta que pilotava la primera nau que va aterrar a la Lluna

Michael Collins, que va pilotar el mòdul de comandament Columbia de l'Apol·lo 11, que va estar en òrbita a 96 quilòmetres sobre la Lluna mentre els seus companys de tripulació, Neil Armstrong i el coronel Buzz Aldrin, es convertien en els primers homes a caminar per la superfície lunar, ha mort aquest dimecres a l'edat de 90 anys. En un comunicat difós per la família de Collins a Twitter es deia que la causa de la mort ha sigut un càncer.

El seu company Buzz Aldrin, l'únic que queda viu d'aquella missió (Armstrong va morir el 2012), va piular un missatge de record per a Collins: "Estimat Mike, allà on hagis estat o seràs, sempre tindràs l'encesa per portar-nos hàbilment a noves altures i cap al futur. T'enyorarem. Descansa en pau". El tuit en anglès incloïa un joc de paraules que fa referència al títol del llibre de memòries de Collins, Carrying the fire.

La NASA també ha fet públic un comunicat en què el seu administrador, Steve Jurczyk, lamenta la mort d'aquest "autèntic pioner" i "pilot i astronauta de gran vàlua, un amic de tots els que busquen empènyer el potencial humà".

L'arribada a la Lluna va ser un moment èpic de l’exploració espacial, un moment en què la fantasia dels escriptors de ciència-ficció es va fer realitat. I en el precís instant en què va tenir lloc, el tinent coronel Michael Collins, de les forces aèries, era l’home més solitari de la història.

Quan el mòdul lunar Eagle, que descendia de la nau Columbia, va tocar la Lluna el 20 de juliol del 1969, Collins va perdre el contacte amb els seus companys de tripulació i amb la NASA: la seva línia de comunicació va quedar tallada en passar pel costat fosc de la lluna.

"Ara estic sol, realment sol i absolutament aïllat de qualsevol vida coneguda", va escriure en recrear els seus pensaments per a les seves memòries, Carrying the fire, publicades el 1974. "Si es fes un recompte, la puntuació seria de 3.000 milions més dos a l'altra cara de la lluna, i un més en aquesta", va afegir. “M’agrada la sensació. Per la meva finestra puc veure estrelles, i això és tot el que hi ha".

Després de 48 minuts aïllat de qualsevol contacte humà, Collins va emergir de nou del costat més llunyà de la Lluna. Llavors es va posar en contacte amb la NASA i es va assabentar que el mòdul lunar havia aterrat sobre la lluna amb seguretat, ja que Armstrong havia emès per ràdio: "Houston, aquí Tranquility Base. L’Àliga ha desembarcat".

Collins estava molt preocupat pel moment en què el mòdul lunar sortiria de la Lluna per tornar cap a ell. Portava un paquet al coll que contenia 18 plans de contingència per rescatar els seus companys de tripulació en cas que fos necessari.

Com va escriure a les seves memòries: “La meva gran por secreta durant els últims sis mesos ha sigut deixar-los a la Lluna i tornar sol a la Terra. Ara estic a pocs minuts d’esbrinar si passarà. Si no surten de la superfície o tornen a xocar contra ella, no em suïcidaré; tornaré a casa de seguida, però seré un home marcat de per vida i ho sé”.

L’ascensió des de la Lluna i l’acoblament a la Columbia, igual que l’aterratge lunar, va resultar impecable i, quan els membres de la tripulació de l’Apol·lo 11 van caure a l’oceà Pacífic, van ser rebuts com herois.

Collins va néixer el 31 d'octubre del 1930, a Roma, quan el seu pare, el general James Lawton Collins, era agregat militar a l'ambaixada dels Estats Units. Michael va viure amb el seu pare i la seva mare, Virginia (Stewart) Collins, per diverses bases de l'exèrcit quan era un nen, va anar a l'escola preparatòria de St. Albans a Washington i es va graduar a l'acadèmia militar de West Point el 1952.

Collins va deixar la NASA un any després de la missió Apol·lo 11, quan va ser nomenat secretari d’estat adjunt d'Assumptes Públics. Es va convertir en director del Smithsonian’s National Air and Space Museum el 1971. Es va retirar de la reserva de la forces aèries el 1982 com a general de divisió.

Copyright New York Times