"Hauria pogut ser jo": consternació a Sydney l'endemà de l'atemptat

Sydney20.09 h: "Hi ha hagut un tiroteig massiu a Bondi, els atacants han obert foc contra la multitud, en un parc on la comunitat jueva estava celebrant el primer dia de la Hanukkà". 20.10 h: "La Becca, el Jake i la Tash estan bé". Durant les hores després de l’assassinat de 15 persones a la platja de Bondi de Sydney, milers de missatges van circular per tota la ciutat. 22.40 h: "Maurice, estàs bé? No em puc creure el que ha passat". 22.42 h: "Sí, però estic en xoc". 22.45 h: "I tots els teus estimats?" 22.50 h: "La família propera sí, però tinc por de potser conèixer algú dels que han mort".

Tot i ser una de les comunitats jueves més nombroses de tot el país, més o menys tothom es coneix. Un de cada dos dels 47.099 jueus de tot Nova Gal·les del Sud viu als barris de l’est; en total, més de 17.000, segons un estudi de la Jewish Communal Appeal. De fet, cinc barris concentren el 80% de la població jueva de l’est de la ciutat.

Aquest dilluns al matí, la platja de Bondi s’ha llevat encara acordonada. Entre les poques persones que hi passejaven o hi corrien destacava l’estranya sensació de ser en un lloc aturat. Encara hi ha vehicles aparcats i objectes personals. Des de primera hora, milers de persones han inundat els centres de donació de sang de la ciutat. A la ràdio un home deia "Sydney ja no és segur", mentre per les xarxes corria la brama que un noi pakistanès, amb el mateix nom que un dels franctiradors, era un dels responsables de l’atac.

Les autoritats han detallat que els presumptes autors són un home de 50 anys i el seu fill de 24, que, segons la policia, haurien utilitzat armes de foc amb llicència. Naveed Akram, de 24 anys, va ser detingut al lloc dels fets i traslladat a un hospital de Sydney amb ferides crítiques. El seu pare, de 50 anys, va morir abatut per la policia. El fill era conegut per la policia i pels serveis de seguretat de Nova Gal·les del Sud. El pare, per la seva banda, disposava d’un permís per a sis armes registrades al seu nom. La policia ha confirmat que totes sis han estat recuperades.

Segons el primer ministre australià, Anthony Albanese, Naveed Akram, que treballava de paleta, va cridar l’atenció de l’Organització Australiana d’Intel·ligència de Seguretat (Asio) l’octubre del 2019. Va ser investigat durant sis mesos per les seves suposades relacions amb terceres persones; segons la cadena australiana ABC, per possibles vincles amb una cèl·lula de l’Estat Islàmic. Els serveis secrets, segons Albanese, "van concloure que no hi havia cap indicació d’una amenaça en curs ni de la seva implicació en actes violents".

El comissari de la policia de Nova Gal·les del Sud Mal Lanyon ha assegurat que no hi havia res “que indiqués que cap dels dos homes implicats en l’atac d’ahir estigués planejant-lo” i ha confirmat que el pare tenia llicència d’armes des de feia una dècada.

El ministre d’Interior, Tony Burke, ha confirmat que Naveed Akram era ciutadà australià de naixement. El seu pare havia arribat a Austràlia amb un visat d’estudiant el 1998, i posteriorment en va obtenir un de resident. Fins fa poc, el presumpte assassí treballava com a paleta. L’home que l’havia contractat ha explicat que l’havia agafat com a aprenent feia sis anys i l'ha descrit com un treballador molt constant, que gairebé no agafava dies lliures. També ha detallat que fa un parell de mesos li va dir que s'havia trencat un canell practicant boxa i havia agafat una baixa llarga. Un company ha explicat que el presumpte autor de l'atac era aficionat a la caça.

Commoció a la comunitat jueva

El barri de Bondi tenia avui un aire estancat. El temps ha empitjorat, però durant tot el dia centenars de persones s’hi han acostat amb flors. La Campbell Parade està tallada. Els locals, mig buits. Dues dones aborígens amb un noi baixen del cotxe amb un ram a la mà. Tot són converses en veu baixa. "Moltes gràcies... Moltes gràcies", li contesta una dona que camina amb un gos a una mà i la bandera d’Israel a l’altra quan un vianant li trasllada el seu condol.

A l’alba, un petit grup de persones s’ha concentrat a les portes del Bondi Pavillion per recordar les víctimes: en total 15 persones, d’entre 10 i 87 anys, incloses el rabí Eli Schlager; Alex Kleytman, un supervivent de l’Holocaust, i Dan Elkayam, un ciutadà d’origen francès que havia arribat a Austràlia feia dos anys. Amb el pas de les hores, més ciutadans han passat per l’espai, que s’ha convertit en una vetlla improvisada.

Amb les banderes d’Israel i Austràlia penjades a la porta del Pavilion, s’han passejat per Bondi Beach alguns dels líders del país: el primer ministre; la cap de l’oposició, Sussan Ley; el diputat jueu Julian Leeser; l'ex primer ministre Malcolm Turnbull, i el premier de Nova Gal·les del Sud, Chris Minns, que ha tingut temps de visitar Ahmed al-Ahmed, l’home que va desarmar un dels atacants, a l’hospital on es recupera de ferides de les ferides de bala.

Més restriccions a les armes

Minns s’ha reunit aquest dilluns amb els líders estatals i el primer ministre per discutir l'enduriment de l’accés a les armes, i el govern ha anunciat una acció “ferma, decidida i focalitzada” de la reforma de la legislació. Austràlia ja va restringir les armes després de l'atemptat a Port Arthur el 1996, que va deixar 35 morts.

Generalment, si hi ha un motiu “genuí” –com per exemple caçar– està permès comprar una arma de foc. Però, com assenyalen alguns estudis, tot i que les persones amb llicència s’han reduït els últims 30 anys, el nombre de pistoles o rifles ha crescut un 25%. De fet, segons els registres oficials, a Sydney uns 70 individus tenen més de 100 armes registrades i una sola persona n’ha registrat 385.

Els canvis podrien incloure la posada en marxa d'un registre nacional, la intervenció dels serveis secrets en la concessió de llicències, la limitació del nombre d'armes que pot tenir cada individu i els tipus d'armes legals i establir com a condició la ciutadania australiana per obtenir una llicència.

Més atacs antisemites i més islamofòbia

Durant la tarda, es va concentrar més gent al Pavilion. Alguns deixaven flors, altres s’ho miraven entre efectius de policia a un costat i una munió de periodistes a l’altra. “Et puc ensenyar el vídeo de la setmana passada ballant salsa aquí –diu un home cepat amb una camisa blanca–. Hauria pogut ser jo. Ahir hauria pogut ser aquí o a la celebració jueva, però soc fotògraf i estava treballant amunt i avall”.

Des del 2023 els incidents antisemites han augmentat d’intensitat. Grafitis, crema de vehicles, amenaces a comerciants i l’atac a una sinagoga de Melbourne que va provocar que el govern expulsés l’ambaixador iranià, després que els serveis d’intel·ligència apuntessin la Guàrdia Revolucionària. Alhora, la islamofòbia ha crescut imparable, i alguns estudis apunten que s’ha disparat un 1300% en dos anys.

Albanese ha fet una crida a la unitat i ha assegurat que el seu govern està disposat a prendre totes les mesures que calguin, després que el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, afirmés que el govern “no havia fet res” per frenar l’antisemitisme, en augment des del 2023. Netanyahu també ha assegurat que a l’agost va escriure al seu homòleg australià per advertir-lo que la decisió del govern de reconèixer un estat palestí “aboca benzina al foc de l’antisemitisme, envalenteix aquells que amenacen els jueus australians i encoratja l’odi als jueus que ara recorre els carrers”.

Entre la multitud al pavelló que serveix de lloc de trobada i d'homenatge, algú comença a cantar cançons en hebreu i l'Advance Australia Fair. Més gent s’afegeix a cantar l’himne nacional, però de seguida tornen el silenci i les converses en veu baixa. L’atac ha deixat molts membres de la comunitat jueva traumatitzats. “Esperem que això s'aturi aquí”, deixa anar l’home cepat.