El primer presidenciable obertament gai del món àrab
L’activista Mounir Baatour és el candidat del Partit Liberal Tunisià
TunisUn cop més, Tunísia obre el camí dins el món àrab. El país que va desencadenar les Primaveres Àrabs, i l’únic que ha sigut capaç de sostenir una transició democràtica, torna a ser pioner amb el primer candidat a les eleccions presidencials que és obertament gai. Tanmateix, això no implica que Tunísia sigui un país especialment tolerant amb les minories sexuals. Una llei en vigor castiga amb tres anys de presó l’homosexualitat, i abolir-la és una de les prioritats en el programa electoral de l’esmentat candidat, Mounir Baatour, per a les eleccions del 15 de setembre.
Tot i que la seva condició d’homosexual és l’element que més ha atret l’atenció de la premsa internacional cap a la seva candidatura, Baatour prefereix no fer-ne gaire publicitat. “La meva orientació sexual no és una qüestió rellevant. Als altres candidats no els pregunten per això. No em molesta que els mitjans ho mencionin, però jo em veig com el simple candidat d’un partit”, comenta en referència al Partit Liberal Tunisià, una petita formació creada l’any 2011 de la qual és president. Baatour és sobretot conegut a Tunísia per ser el líder de Shams, l’associació més combativa en defensa dels drets de la comunitat LGBTI. A l’adreçar-se a la ciutadania, emfatitza les seves mesures per rellançar la malmesa economia del país, la principal preocupació dels tunisians. Ara bé, el seu programa no oblida les mesures relatives a les minories sexuals: “Inclou, en primer lloc, l’abolició de l’article 230, que criminalitza l’homosexualitat. Després, una esmena al Codi Penal que assenyali com a agreujant la violència comesa contra els homosexuals. Per últim, atorgar el dret dels transsexuals a canviar el seu estat civil legalment sense necessitat de sotmetre’s a una operació”. L’activista té previst oficialitzar avui la seva candidatura amb la presentació de més de 10.000 signatures a la seu de la Junta Electoral.
De moment, ja s’han presentat prop d’una trentena de candidats, entre els quals el magnat de la comunicació Nabil Karoui, un polític populista que lidera les enquestes. Les eleccions estaven previstes per al mes de novembre, però la mort de l’ancià president Béji Caïd Essebsi fa un parell de setmanes va obligar a avançar els comicis.
De tema tabú a debat
Després de la caiguda de l’asfixiant dictadura de Ben Ali l’any 2011, la qüestió de l’homosexualitat ha deixat de ser un tabú i forma part del debat públic. La transició a la democràcia va permetre la creació d’organitzacions LGBTI, prohibides a la majoria de països àrabs. Tanmateix, això no ha portat a una aplicació més laxa del criticat article 230. “La situació és catastròfica. La tendència és que els arrestos [d’homosexuals] es multipliquen. L’any passat n’hi va haver 130”, denuncia Baatour, ell mateix víctima de la repressiva llei, que el va portar a passar tres mesos a la presó.
Tot i que als tunisians, i sobretot a les seves autoritats, els agrada projectar una imatge de país obert i tolerant en la qüestió dels drets de les minories sexuals, al país hi predomina una mentalitat molt conservadora. Segons una enquesta recent de la cadena BBC, només un 7% dels tunisians considera “acceptable” l’homosexualitat. Tanmateix, Baatour instarà el futur Parlament a abolir l’article 230, convençut que la societat acabarà acceptant el canvi si les autoritats fan el pas. “El mateix va passar amb la prohibició de la poligàmia l’any 1956. La majoria estava en contra de la mesura del president Bourguiba”, afirma el polític.
Malgrat la seva valentia, Baatour no és una figura de consens dins de la comunitat LGBTI tunisiana, fins al punt que diverses ONG que també advoquen pels seus drets han signat un manifest contra la seva candidatura. Entre altres coses, l’acusen de “nombroses violacions de la vida privada amb la publicació d’informacions personals d’individus LGBTI sense el seu consentiment amb l’únic objectiu d’atraure l’atenció mediàtica”. Mentre que la seva victòria ha sigut sempre una quimera, vistes aquestes agres divisions, ni tan sols serà fàcil per a Baatour obtenir un bon resultat.
