La nova presidenta de Taiwan aposta per trencar la dependència econòmica de la Xina

PequínEn el seu discurs d'investidura, Tsai Ing-wen, la nova presidenta independentista de Taiwan, ha evitat aquest divendres reconèixer el principi d'"una sola Xina", però amb un to conciliador amb Pequín s'ha compromès a treballar per la "pau i l'estabilitat" i fa una ferma defensa de la democràcia.

Tsai Ing-wen ha optat per un discurs pragmàtic i de to pacifista apel·lant al diàleg amb la Xina al mateix temps que ha reivindicat les institucions democràtiques de Taiwan que han permès la tercera transició de poder polític a través d'unes eleccions lliures i pacífiques.

Mantenint-se en l'imprecís llenguatge amb el qual la Xina i Taiwan parlen de les seves relacions, la nova presidenta ha assegurat que s'abordaran les relacions de conformitat amb la Constitució i altres lleis, un reconeixement indirecte del concepte d’"una sola Xina".

Tsai ha evitat utilitzar explícitament el terme "consens del 1992", el pilar en el qual se sostenen les relacions entre els dos països i que reconeix el principi que "només hi ha una Xina", tot i que cadascuna de les parts ho interpreta a la seva manera.

Però ha fet esment a les negociacions del 1992 i ha assegurat que "respecta aquest fet històric" que ha donat lloc a més de vint anys d'interaccions i negociacions. Ha afirmat que "els governs de tots dos costats de l'estret han de deixar de banda la motxilla de la història i portar a terme un diàleg positiu en benefici de la població".

Malgrat les bones paraules, el triomf de Tsai Ing-wen al capdavant del Partit Democràtic Progressista (PDP) en les eleccions del 16 de gener passat suposarà un canvi substancial en les relacions amb la Xina.

Els dos últims mandats de Ma Ying-jeou, al capdavant del nacionalista Kuomintang (KMT), que considera inqüestionable la política d’"una sola Xina", van suposar un espectacular apropament a la República Popular que va cristal·litzar en un important increment dels intercanvis econòmics.

La portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers xinès, Hua Chunying, en la seva roda de premsa diària, realitzada després del discurs de Tsai Ing-wen, s'ha reafirmat en la política d’"una sola Xina" i ha recordat que té el consens internacional. Ha assegurat que independentment dels canvis polítics interns a Taiwan, la posició oficial de la Xina no canviarà.

En clau interna la nova presidenta ha recordat els greus problemes als quals ha de fer front el nou govern, des de la necessitat de reformar el sistema de pensions i l'educació, passant per l'envelliment de la població i el canvi de fonts d'energia.

Trencar la dependència econòmica de la Xina

L'economia taiwanesa pateix per la crisi del seu model basat en les exportacions de la indústria tecnològica i la pèrdua de competitivitat davant els seus veïns asiàtics. Tsai s'ha compromès a impulsar un nou model de desenvolupament econòmic que es basarà en els valors de la innovació, la creació d'ocupació, i la distribució equitativa de la riquesa.

Tsai Ing-wen ha anunciat una "Nova Política amb Rumb al Sud", per obrir-se als països del sud-est asiàtic, diversificar les exportacions i evitar la dependència d'un sol mercat, en clara referència a la Xina.

La presidenta també ha anunciat que crearà una Comissió de la Veritat i la Reconciliació, lligada a la presidència, per abordar el passat històric i guarir ferides. És una referència als abusos comesos per la dictadura imposada pel Kuomintang des de la seva arribada a l’illa el 1949, després de perdre la guerra contra Mao, fins a la transició democràtica dels anys 80. L'objectiu és aconseguir que "la història no divideixi Taiwan" i que la reconciliació permeti al país seguir unit cap al futur.

No s'ha oblidat dels pobles indígenes de l’illa --queden unes 400.000 persones-- que han participat en la cerimònia interpretant cançons tradicionals. Ha promès que el govern abordarà els problemes d'aquests pobles des de la posició de demanar disculpes pels abusos comesos. Es promouran de forma progressiva els governs autònoms indígenes, la recuperació de les llengües, les cultures i una millora de les seves condicions de vida.

Tsai Ing-wen, aire nou a Taiwan per a una difícil transició

Tsai Ing-wen, de 59 anys, ha fet història en convertir-se en la primera dona a accedir a la presidència de Taiwan. Arriba amb una imatge de persona preparada, moderada i capaç de regenerar la política. És el segon candidat de l'independentista PDP en dirigir el país. El seu antecessor Chen Shui-bian (2000-2008) ha acabat a la presó condemnat per corrupció.

Té experiència de govern ja que ha estat diputada i viceprimera ministra amb Chen Shui-bian. Tsai accedeix a la presidència amb una sòlida majoria al Parlament que li permetrà dur a terme el seu programa de reformes. El Kuomintang, a més de perdre per primera vegada en 67 anys la majoria parlamentària, també ha perdut gairebé tot el seu poder en les eleccions municipals.

La política d'acostament a la Xina ha estat letal per al Kuomintang. La població l'ha vist com un augment de la dependència econòmica del gegant asiàtic de la qual només se n’han beneficiat uns quants.

La líder del PDP és una defensora de l’statu quo actual, que en algunes intervencions ha defensat com "un Taiwan lliure i democràtic", i "una relació pacífica i estable a l'estret de Formosa". No obstant això, durant el seu mandat haurà de navegar entre les amenaces de Pequín i la necessitat de no defraudar al seu electorat que aspira a un Taiwan sobirà.

Des de la victòria del 16 de gener, la Xina ha advertit a través dels seus funcionaris que qualsevol intent de desafiar el consens d'una sola Xina és "insostenible".

I Taiwan ja ha pogut notar alguns efectes. El turisme de ciutadans xinesos, principal font d'ingressos per al sector a Taiwan, ha caigut al voltant d'un 30% en el primer trimestre i a l'abril la Xina es va permetre extraditar directament al seu territori a uns ciutadans taiwanesos acusats d'un frau telefònic a Kenya.

La República Popular ha tornat a pressionar perquè Taiwan no pugui participar en algunes institucions internacionals, com ara l'OMS, i pot impedir que s'incorpori a altres organismes com l'Acord Transpacífic de lliure comerç (TPP), liderat pels Estats Units. Taiwan pot sentir-se molt sol en la comunitat internacional. Només 22 països reconeixen el govern de l’illa en l'actualitat.

Encara que la Xina va aprovar el 2005 una Llei Antisecesió, que contempla el recurs a la força armada per impedir la independència de Taiwan, necessita ser cautelosa si vol convèncer els habitants del que anomena "província rebel" que la independència no és una solució.

Taiwan té un sistema democràtic consolidat i és una potència econòmica comercial i tecnològica. Tampoc cal oblidar que l'illa i el continent porten pràcticament un segle separats si se suma el període d'ocupació japonesa i els setanta anys des de l'arribada del Kuomintang.

Encara que Estats Units, el fidel aliat de Taiwan, no estigui disposat a entrar en un conflicte amb la Xina per l’illa, l'augment de la tensió a la zona no convé a ningú. La 'Revolució dels paraigües' el 2014 a Hong Kong pot ser un bon exemple que la pressió sobre la sobirania i les llibertats no és una bona solució si es vol convèncer els ciutadans que només hi ha una Xina i que convé estar-hi a dins.