Guerra a l'Iran

Els atacs dels Estats Units i Israel destrueixen el patrimoni cultural iranià

La Unesco denuncia la pèrdua de monuments mil·lenaris protegits pel dret internacional arran de l’ofensiva

Farnaz Fassihi / The New York Times
13/03/2026

A la ciutat d'Esfahan, al centre de l'Iran, a 340 quilòmetres al sud de Teheran, els atacs aeris israelians han danyat algunes de les joies culturals més preuades de l'Iran, segons ha informat el ministeri de Cultura i Patrimoni del país. El palau d'Ali Qapu i el palau i jardí de Chehel Sotoun, que daten de la dinastia safàvida del segle XVII, van patir danys greus, tal com mostren les fotos i els vídeos publicats pel ministeri.

Inscriu-te a la newsletter InternacionalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Les ones expansives de dilluns també van fer caure a terra les rajoles turqueses de la icònica mesquita de Jameh, i les fotografies del ministeri mostren una enorme columna de fum que s'aixecava just al darrere. La mesquita, amb els seus minarets de colors vius i cúpules cobertes de cal·ligrafia persa, és reconeguda com una joia de l'arquitectura persa i islàmica.

Cargando
No hay anuncios

Els atacs a Esfahan de dilluns van arribar una setmana després que una altra icona cultural, el palau de Golestan, resultés greument danyat durant un atac a una comissaria de policia al centre de Teheran, segons el ministeri. El palau data del segle XIV. La seva famosa sala dels miralls va quedar destrossada i el seu jardí simètric va quedar cobert de runa, segons mostren fotos i vídeos.

Les imatges de llocs històrics de renom destrossats per míssils han deixat molts iranians enfurismats. En entrevistes i en publicacions a les xarxes socials, alguns es pregunten com una guerra lliurada per Israel i els Estats Units suposadament contra el govern i l'exèrcit de la República Islàmica ha acabat danyant la seva identitat i els seus llocs culturals. "Per a mi, els monuments antics són tan importants com les vides humanes, perquè em connecten amb el meu passat", deia Mojtaba Najafi, un destacat acadèmic i investigador iranià, en un post en xarxes socials. "I la seva destrucció significa que la meva memòria és demolida".

Cargando
No hay anuncios

Comunicat de la Unesco

En un comunicat emès la setmana passada, la Unesco va recordar que "els béns culturals estan protegits pel dret internacional". L'organització va assegurar que s'havia posat en contacte amb totes les parts en el conflicte de l'Iran i havia compartit les coordenades geogràfiques dels llocs de la seva llista de Patrimoni Mundial, així com dels símbols nacionals. L'esperança era que poguessin ser respectats. "Aquests llocs porten una memòria històrica que transcendeix la ideologia", va dir Naghmeh Sohrabi, professora d'història del Pròxim Orient i directora de recerca del Crown Center for Middle East Studies de la Universitat de Brandeis, de Massachusetts. "Són monuments vius a la bellesa i la creació, no només per als iranians sinó per a tots nosaltres al món".

Cargando
No hay anuncios

Diumenge, un antic castell a dalt d'un turó i unes casernes militars que daten de l'època sassànida persa (220 fins al 650 dC), van ser greument danyats en un atac aeri, segons el ministeri de Cultura i Turisme de l'Iran. El monument històric, de nom castell de Shapur Khast o Falak-ol-Aflak, es troba a Khorramabad, a la província de Lorestan, a l'oest del país, fronterera amb l'Iraq.

El ministeri de Cultura i Patrimoni de l'Iran informa que havia instal·lat banderes blaves, d'acord amb el protocol internacional de guerra, en tots els seus llocs culturals i patrimonials per assenyalar als avions israelians i nord-americans que estaven protegits. Però va ser en va. L'exèrcit d'Israel, però, va dir que no va atacar directament aquests indrets culturals.

Cargando
No hay anuncios

A Esfahan, l'ona expansiva va reverberar per tota la plaça Naqsh-e Jahan. La plaça, d'uns 89.500 m², construïda el 1598 durant l'imperi safàvida, és coneguda pel majestuós jardí verd al seu centre i el laberint del seu basar, juntament amb els seus imponents palaus, amb cúpules turqueses i minarets adornats amb cal·ligrafia persa. Al palau d’Ali Qapu i al de Chehel Sotoun, vídeos i imatges de la televisió estatal mostraven murals pintats caiguts a terra, rajoles florals trencades en trossos, panells de fusta tallats a mà arrencats que penjaven de les parets i dels sostres. Petits miralls que formaven estrelles i hexàgons ornamentats, havien quedat esmicolats.

Un vídeo verificat per The New York Times mostra la destrucció de Chehel Sotoun, un palau del segle XVII amb un recinte de jardí persa. Allà, les 20 columnes de la construcció es reflecteixen en un estany blau poc profund al jardí creant la il·lusió de 40, cosa que explica el seu nom. En persa, Chehel Sotoun significa "40 columnes". Els atacs estan danyant llocs que s'han mantingut dempeus malgrat les convulsions de la història. Han sobreviscut durant segles a diferents monarquies, invasions, cops d'estat, la Segona Guerra Mundial, la Revolució Islàmica, una guerra de vuit anys amb l'Iraq i onades d'insurreccions contra el govern actual.

Cargando
No hay anuncios

Molts consideren Esfahan la ciutat més màgica de l'Iran. En persa, sovint se la coneix com a Isfahan, Nesf-e Jahan, que significa que Esfahan és la meitat del món. La Societat de la Mitja Lluna Roja de l'Iran va informar dimarts que, des de l'inici de la guerra el 28 de febrer, gairebé 10.000 estructures civils havien estat destruïdes o danyades en atacs aeris. D'aquestes, va dir, 7.493 eren residencials; 1.617 comercials; 32 instal·lacions mèdiques i farmacèutiques; 65 escoles i centres educatius. Tretze, va dir, pertanyien a la Mitja Lluna Roja. I ara, almenys sis joies culturals: la plaça Naqsh-e Jahan, la mesquita de Jameh, el palau Ali Qapu, el palau i jardí de Chehel Sotoun, el palau de Golestan i el castell de Falak-ol-Aflak.

El governador d'Esfahan, Mehdi Jamalinejad, va qualificar els atacs a la seva ciutat de bàrbars. "Estan atacant els símbols de civilització més antics del món amb l'armament més avançat", va dir en una publicació a les xarxes socials.

Cargando
No hay anuncios

© The New York Times