El desplegament militar dels EUA a prop de l'Iran: dissuasió o atac imminent?
El reforç bèl·lic de Washington augmenta el risc d'una reacció imprevisible per part de l'Iran
BeirutLa tensió entre els Estats Units i l'Iran ha assolit nivells molt alts al golf Pèrsic i més enllà. L'arribada de portaavions, grups de combat i sistemes de míssils nord-americans no significa necessàriament un atac immediat, però mostra que Washington ha decidit acumular força com a forma de pressió sobre Teheran. Israel, per part seva, impulsa un objectiu més ambiciós, l'afebliment del règim iranià. Europa i diversos països de la regió busquen contenir la crisi i evitar que s'escali.
El missatge nord-americà és deliberadament ambigu. D'una banda, la Casa Blanca assegura que busca evitar una escalada i protegir les seves forces i aliats a la regió. De l'altra, l'acumulació de mitjans militars és prou visible per mostrar que els Estats Units estan preparats per colpejar si considera que l'Iran travessa certes línies.
Washington intenta avançar en tres fronts alhora: frenar el programa nuclear iranià, evitar una guerra regional a gran escala i protegir l'estabilitat dels seus aliats al Golf. El reforç militar busca respondre aquests objectius, però sense una via política clara, també augmenta el risc d'una reacció imprevisible per part de l'Iran. El desplegament nord-americà a la regió és visible i sostingut. Operen el portaavions Abraham Lincoln dels EUA, s'han reforçat bases a Qatar, Bahrain i Jordània, i el Comandament Central fa maniobres constants. Tot i que Washington evita parlar d'un atac imminent, manté un ampli dispositiu militar al Golf.
L'Iran, per part seva, ha advertit que qualsevol atac de Washington, fins i tot limitat, serà considerat un acte de guerra i rebrà resposta directa que podria afectar no només bases nord-americanes, sinó també infraestructures de països aliats i el trànsit marítim a l'estret d'Ormuz, per on passa prop d'una quarta part del comerç mundial de petroli.
El país s'enfronta a sancions, aïllament diplomàtic i una economia deteriorada, agreujada per la repressió de protestes internes que ha reduït la legitimitat del règim. Tot i això, la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) roman com el pilar central del sistema polític i de seguretat, amb capacitat militar pròpia.
Alhora, la diplomàcia es manté activa. Aquest divendres, el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi, va visitar Turquia i es va reunir amb responsables del govern d'Ankara per abordar l'escalada amb els Estats Units i explorar vies de desescalada. L'Iran ha reiterat que estaria disposat a reprendre negociacions nuclears si s'eliminen les amenaces militars i es creen condicions per a un diàleg segur. Turquia ha reiterat la seva disposició a actuar com a mediador i ha advertit públicament que una intervenció militar agreujaria la inestabilitat regional.
Altres països com Qatar, Oman i l'Aràbia Saudita també mantenen contactes discrets amb Washington i Teheran, preocupats per l'impacte que un conflicte tindria sobre la seguretat regional i els mercats energètics.
La xarxa d'aliats regionals de l'Iran mostra signes de desgast. Hezbollah, debilitat després de mesos d'enfrontaments amb Israel, manté una estratègia de confrontació que l'allunya de l'estat libanès i exposa el país a noves tensions internes. A l'Iraq, els Estats Units han endurit el seu to cap al govern de Bagdad i han advertit de possibles sancions si les milícies proiranianes intensifiquen els atacs contra interessos nord-americans. Tot i aquestes limitacions, la xarxa d'aliats armats continua sent una eina clau per a l'Iran, especialment en un escenari de represàlies indirectes.
Europa dona suport a la pressió nord-americana, encara que sense assumir un paper de lideratge. La inclusió recent de l'IRGC a la llista d'organitzacions terroristes de la Unió Europea reforça l'aïllament de Teheran i en redueix el marge diplomàtic. Alhora, diversos governs europeus insisteixen que una confrontació militar tindria conseqüències difícils de preveure, tant per a l'estabilitat regional com per a la seguretat energètica global.
Diferents escenaris potencials
Els escenaris en cas d'intervenció militar són variats. Van des d'atacs limitats i selectius contra instal·lacions militars i nuclears fins a una escalada regional difícil de controlar. Entre tots dos extrems, es contempla la possibilitat que el règim iranià resisteixi els cops, però que es vegi obligat a ajustar part de la seva política exterior i el seu programa armamentístic. L'escenari que més preocupa molts actors regionals és el col·lapse de l'estat iranià i l'entrada en una fase d'inestabilitat prolongada, amb tensions internes, crisis humanitàries i un impacte directe sobre els països veïns.
Ara com ara, la dissuasió manté un fràgil equilibri. Els Estats Units conserven obertes les opcions, l'Iran combina resistència i diplomàcia, i els mediadors regionals intenten evitar una escalada. Tot i això, en una regió altament militaritzada, qualsevol incident podria transformar la pressió actual en un enfrontament directe amb conseqüències que anirien molt més enllà de l'Iran i els Estats Units.