Dones sense vel i conduint motos a l'Iran: el règim ha perdut la batalla?

BarcelonaUn grup de joves toca l'emblemàtica línia de baix del Seven Nation Army dels White Stripes en un carrer de Teheran. Al seu voltant, altres joves es mouen al ritme de les guitarres i la bateria. Moltes són noies, vestides amb texans, vambes, sense el vel islàmic. Aquest vídeo, gravat a finals d'octubre, es va fer viral a les xarxes. Però no és l'únic. Últimament han proliferat les imatges i informacions que cada cop hi ha més dones iranianes que s'atreveixen a sortir al carrer sense el hijab i fins i tot a conduir motos, una activitat reservada només als homes segons l'estricta llei islàmica de l'Iran.

“Les dones surten al carrer com si fos la setmana de la moda de París, molt arreglades, molt maquillades, sense vel”, explica a l’ARA Solmaz Malekien en una videoconferència des de Teheran. Ella mateixa diu que no es posa mai el hijab per sortir al carrer o per anar a restaurants o altres llocs públics, tot i que a la feina sí que ha d’anar completament tapada, seguint els codis de vestimenta islàmica, perquè treballa en un organisme públic. 

Diu que ja fa un parell d’anys que va en augment la quantitat de dones que surten sense vel, “tot i que ara se’n veuen moltes més amb roba occidental”. “Jo sempre portava algun mocador al cotxe per posar-me si em parava la policia, però ara això ja no passa”, assegura. Relata que a molts restaurants hi ha música, "com si fos una discoteca". "No hi poden vendre alcohol, però portem begudes a la bossa. Són coses que es fan d’amagat; el govern ho sap de sobres, però prefereix fer-se el boig", diu. "Però encara tenim por", alerta.

Tot plegat, pot indicar que el règim teocràtic ha relaxat la maquinària repressora que va posar a treballar a tota vela arran de les protestes per la mort de la jove kurda Mahsa Amini després de ser arrestada per no portar ben posat el mocador al cap. Amini, de 22 anys, va ser detinguda per la "policia de la moral" iraniana el setembre del 2022 i la seva mort sota custòdia policial va desencadenar mobilitzacions massives a l'Iran amb el lema "Dona, vida, llibertat", que van ser brutalment reprimides amb violència, execucions i milers de detencions. Sobretot des de llavors, el fet de no posar-se el vel s'ha convertit en un desafiament directe al règim. I el fet que cada cop més dones s'atreveixin a fer-ho podria indicar que les autoritats han aixecat el peu de l'accelerador.

Malekien diu que aquest canvi s'ha notat sobretot des de fa un any. Ho atribueix a una situació d'afartament de la població, sobretot després de les grans mobilitzacions del 2022. "La situació econòmica va molt malament, l'Iran té molts problemes, i el govern sap que no pot pressionar més la gent i dona una mica més de llibertat perquè s'oblidin dels problemes", resumeix. Hi coincideix la seva amiga Mahshid Akramipouya, que viu a Madrid des de fa dos anys, tot i que torna sovint al seu país: "El règim ha vist que és el moment de donar una mica de llibertat perquè la gent pugui respirar i perquè així el govern pugui mantenir-se al poder".

Rècord d'execucions

Ara bé, segons diversos experts i activistes, això només és un miratge, i no significa que el règim s'hagi tornat reformista. "No és cert que el règim s'hagi relaxat; el marc legal repressiu continua intacte", diu a l'ARA la politòloga catalanoiraniana Anahita Nassir. Però apunta que pot estar duent a terme una estratègia per desviar l'atenció i calmar l'opinió pública, enmig dels creixents problemes econòmics de l'Iran i una sequera sense precedents que fins i tot ha fet plantejar a les autoritats la possibilitat d'haver d'evacuar la població de Teheran, és a dir, més de deu milions de persones. A més, la reactivació de les sancions de l'ONU per la manca d'acord sobre el programa nuclear de l'Iran pot posar encara en més dificultats l'economia ja debilitada del país.

En la mateixa línia, Alex Vatanka, director del Programa sobre l'Iran del Middle East Institute, amb seu a Washington, afirma a l'agència Reuters que el règim està duent a terme una estratègia calculada perquè "hi ha un risc real que ressorgeixin els disturbis massius", però que la línia dura es manté. "Aquesta contradicció és deliberada: una vàlvula d'alliberament per al públic, juntament amb un sostre dur a la dissidència genuïna", assegura.

Els últims mesos, milers de periodistes, advocats, estudiants, escriptors i activistes han estat detinguts, segons organitzacions de drets humans. I les execucions han augmentat: fins a mitjans d'octubre, se n'havien documentat 1.176, és a dir, una mitjana de quatre execucions diàries, segons l'Oficina de Drets Humans de l'ONU. Això suposa un rècord que no s'assolia des del 1989.

Des de les mobilitzacions del 2022, les autoritats iranianes han augmentat l'ús de la pena de mort com a eina de repressió i per esclafar la dissidència. A més, aquest any també s'ha intensificat l'ús de la pena capital sota el pretext de la seguretat nacional arran de l'escalada d'hostilitats entre Israel i l'Iran.

Tancament de locals

Diversos mitjans locals han informat les últimes setmanes que ara les autoritats se centren més en perseguir establiments que no pas persones individuals que incompleixen la llei islàmica. El Centre pels Drets Humans a l'Iran (CHRI, per les sigles en anglès), amb seu als EUA, ha documentat que almenys 50 establiments, incloent-hi cafeteries, restaurants, sales de casaments i botigues de roba, han estat precintats per les autoritats entre juny i octubre per servir dones sense vel.

I la setmana passada, el cap del poder judicial iranià va ordenar als fiscals que s'enfrontin "ràpidament" al que considera "anomalies socials", com ara les dones que van sense hijab, segons han informat mitjans locals. Gholamhossein Mohseni Ejei va dir al Consell Judicial Suprem que s'han emès noves directives dirigides a les dones i va instruir els fiscals de tot el país perquè treballin més estretament amb els organismes de seguretat i les forces de l'ordre.

Mahshid Akramipouya, la iraniana que viu a Madrid, considera que aquest tipus de missatges i amenaces busquen calmar la part de la societat més conservadora, que veu amb molts mals ulls aquest relaxament pel que fa a la llibertat de les dones. "El hijab és el primer bastió de la identitat islàmica de les dones iranianes. Si aquest bastió s'esfondra, altres elements culturals i patrimonials s'esfondraran gradualment al seu torn", advertia el diari ultraconservador Kayhan.

Tant la Mahshid com la seva amiga Solmaz temen que la realitat pugui tornar a canviar si el règim iranià aconsegueix estabilitzar una mica la situació política i econòmica. "El govern ara té moltes preocupacions i moltes coses per resoldre. Si la gent està contenta amb aquesta llibertat, el govern pot dedicar-se a resoldre coses, però si algun dia s'estabilitza, començaran a pressionar altre cop els ciutadans", creu la Solmaz. "De moment –resumeix amb certa ironia–, ens hem adonat que les dones iranianes són molt guapes".