Els escenaris de futur i els riscos de Trump a l'Iran
L'atac de Washington a Teheran situa el president republicà en una posició inèdita i plena d'incertesa
DamascTant en la seva carrera empresarial com política, Donald Trump s’ha caracteritzat per apostar fort i per córrer riscos més grans que els seus adversaris. Tanmateix, poques de les seves apostes han estat tan arriscades com la d’ordenar un bombardeig massiu contra les instal·lacions nuclears iranianes. Durant més de vint anys, tots els seus predecessors a la Casa Blanca havien sospesat aquesta opció però l’havien desestimada pels perills que comportava. Tanmateix, és cert que l’Iran no havia tingut mai una posició tan feble.
El sector més ideològic de les bases trumpistes, representat per Steve Bannon, fa dies que expressa el seu rebuig a una intervenció a l’Iran. Defensors de l’aïllacionisme, temen que el bombardeig acabi arrossegant els EUA a una nova guerra o invasió a l’Orient Mitjà. “Cada cop que estem a prop de la grandesa, entrem en una nova guerra a l’estranger… Aquesta no és la nostra batalla”, ha piulat hores després del bombardeig la congressista trumpista Marjorie Taylor Greene.
El seu malestar és lògic, ja que Trump havia estat molt crític amb l’intervencionisme dels seus predecessors, una idea que condensa el seu lema «Amèrica primer». Per això l’aposta de Trump parteix de l’expectativa que l’Iran es rendirà i, per tant, que podrà tancar el capítol iranià i concentrar-se en el desafiament global que representa la Xina, la seva gran prioritat. Tanmateix, això mateix pensaven George W. Bush o Obama, però l’Orient Mitjà sembla que té una capacitat d’atracció irresistible a la Casa Blanca.
Si l’Iran no es rendeix, com vol Trump, els escenaris es compliquen per als interessos del president estatunidenc. Un atac contra les bases dels EUA a la regió o fins i tot el tancament de l’estret d’Ormuz, forçaria l’exèrcit dels EUA a prendre represàlies obrint un cicle que es podria cobrar baixes nord-americanes, fins ara inèdites. Però no és l’únic escenari preocupant per a l’inquilí de la Casa Blanca.
Si el règim iranià dobla l’aposta i es retira del Tractat de No Proliferació Nuclear, cosa que suggeriria que aquest cop sí que busca crear armes nuclears, Washington es veuria forçat a fer una intervenció més directa. Això es podria traduir en operacions militars que incloguessin un desplegament de soldats sobre el terreny per destruir els dipòsits de combustible iranià.
Aquesta opció també podria comportar importants baixes de soldats estatunidencs, ja que és d’esperar que els dipòsits d’urani estiguin ben protegits per centenars o milers de soldats. L’operació no seria tan fàcil com la d'assassinar Bin Laden, que només comptava amb una petita escorta. L'any 1980 Jimmy Carter ja va intentar dur a terme una operació de característiques semblants per rescatar els ostatges de l’ambaixada estatunidenca a l’Iran que va acabar amb un fracàs estrepitós. De fet, alguns analistes van atribuir a aquesta malaurada expedició la seva derrota a les urnes uns mesos després.
Qualsevol d’aquests escenaris, amb baixes estatunidenques sensibles, es podria interpretar com una desfeta o una humiliació. Trump es podria veure empès a entrar més profundament en el vesper iranià. En un primer moment, la intervenció al Vietnam també havia de ser puntual i limitada, i tothom sap com va acabar.
La pilota és a la teulada de Teheran
A banda d’una invasió de l’Iran –que seria molt més complicada que l'operació frustrada a l’Iraq, tenint en compte que és un país molt més extens i populós–, Trump podria optar per armar alguns corrents de l’oposició, entre els quals les milícies kurda i balutxi. Aquesta possibilitat –incitar a un canvi de règim– també presenta força riscos. Si el fruit de la guerra dels soviètics a l’Afganistan va ser el naixement d’Al-Qaeda, i el de la Guerra de l'Iraq va portar la creació de l’Estat Islàmic –o ISIS per les seves sigles en anglès–, quin monstre podria generar una guerra civil a l’Iran amb intervenció estrangera? Rússia o a la Xina podrien intervenir armant el règim o les milícies islamistes afins?
Difícilment, en un escenari d’aquestes característiques, el règim cauria de manera ràpida i indolora. Més aviat esclataria una guerra civil molt sagnant. I el caos no quedaria circumscrit dins de les fronteres de l’Iran, sinó que podria irradiar inestabilitat a tota la regió. Si fos així, Trump seria assenyalat com el gran culpable de milers de morts innecessàries, de la mateixa manera que George W. Bush encara carrega sobre les espatlles el fiasco de l’Iraq.
Ara bé, si l’Iran es rendeix, Trump serà considerat pels teòrics de la realpolitik com un estrateg genial. El mateix passa amb el futbol en funció de si entra la pilota o no, i en aquest cas la pilota és a la teulada del Guia Suprem, l'aiatol·là Khamenei.