Negociacions per a la pau a Gaza: aquests són els punts crítics de les converses a Egipte

BarcelonaLes delegacions d'Israel i Hamàs es tornen a reunir a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh per mantenir converses indirectes sobre el pla proposat per Donald Trump. L'objectiu de la reunió, auspiciada pels Estats Units, és concretar els detalls de la primera fase del pla, en què s'hauria de produir un alto el foc i l'alliberament de tots els ostatges israelians retinguts per Hamàs, a canvi de l'alliberament de centenars de presoners palestins a Israel.

El pla de Trump ha tingut un ampli suport internacional, però deixa enlaire moltes incerteses que fan témer que els palestins es quedin sense garanties. Israel es retirarà de Gaza? Es desarmarà Hamàs? Qui liderarà la reconstrucció de la Franja? Això és el que sabem fins ara:

Qui són els negociadors?

L’equip negociador dels Estats Units està encapçalat per Steve Witkoff, enviat especial de la Casa Blanca, i Jared Kushner, gendre de Trump i promotor immobiliari. Per part de Hamàs, els representants són Khalil al-Hayya i Zaher Jabarin, que van sobreviure fa un mes a un bombardeig israelià a Doha que va causar cinc morts, entre ells el fill del líder negociador palestí.

La delegació israeliana és més ambigua: primer el govern va anunciar que el principal negociador seria Ron Dermer, ministre d’Afers Estratègics; després va dir que Ophir Falk, assessor de política exterior, era a Egipte per asseure's a la taula. Finalment, Netanyahu només hi ha enviat una delegació tècnica sense poder de decisió, fet que posa en dubte la seva voluntat real de negociar.

Els punts clau del pla

1. Fi de les hostilitats i intercanvi de presoners

Un cop signat l’acord, els combats s’aturarien immediatament. Hamàs hauria d’alliberar els 48 ostatges que queden sota captiveri –vius i morts– en un termini de 72 hores, mentre que Israel alliberaria 250 presos palestins condemnats a cadena perpètua i 1.700 detinguts, incloses dones i criatures. També retornaria els cadàvers de 15 palestins per cada ostatge mort lliurat.

2. Desarmament de Hamàs i retirada israeliana de Gaza

En una segona fase, Hamàs hauria de lliurar les armes. Els membres que s'hi avinguin rebrien l'amnistia i podrien abandonar Gaza de manera segura. Després del desarmament, Israel retiraria les seves tropes i una força internacional es desplegaria per garantir la seguretat. I organismes com l’ONU i la Mitja Lluna Roja distribuirien ajuda humanitària.

3. L'administració futura de la Franja

Gaza quedaria sota governança internacional, supervisada per Trump i l'ex primer ministre britànic Tony Blair. Una administració provisional de tecnòcrates palestins gestionaria el dia a dia, sense participació de Hamàs. El pla preveu impulsar un programa econòmic que converteixi Gaza en una zona econòmica especial amb tarifes preferencials i incentius per atraure inversions. A canvi, els palestins no en serien expulsats.

Els punts crítics

1. El calendari

Per a Netanyahu, allargar el procés pot ser políticament útil per contenir la pressió de l'ala més ultra del seu govern. Però el principal accelerador d'aquest pacte ha estat el president dels Estats Units. "Trump n'està fart, i té una avaluació diferent dels beneficis de posar fi al genocidi. Pressiona Netanyahu perquè hi hagi resultats", diu l'analista Fathi Nimer, del think tank palestí Al-Shabaka.

Però Hamàs no vol precipitar-se. Un cop hagi retornat els ostatges en compliment de la primera part del pacte, no tindrà poder de negociació. Per això abans de firmar es vol assegurar de tenir garanties que Israel no podrà tornar a ocupar Gaza.

2. La presència d'Israel a Gaza

El pla detalla que, després de la retirada, les forces israelianes podran mantenir una "presència perimetral de seguretat" a Gaza. "Això és perillós perquè no hi ha cap garantia que Israel respecti els paràmetres de l'acord", sosté Nimer. Els palestins temen que sota aquesta expressió vaga s'amagui en realitat una ocupació parcial del territori. "Presència perimetral" pot significar bases fixes, patrulles, zones de control d’accés o corredors tancats dins mateix de Gaza; és a dir, que Hamàs tem que firmant l'acord estigui institucionalitzant la presència d'Israel a Gaza. En aquest sentit, es parla d'una força internacional, que Egipte ha anunciat que es discutirà a finals de setmana en un país europeu per determinar.

L'Arab American Institute (AAI), un think tank amb seu a Washington, ha estudiat diversos analistes de la premsa àrab, israeliana i estatunidenca, i ha conclòs que el pla genera esperança en les tres regions, tot i que "un grup significatiu" el veuen defectuós i perillós per diferents raons. Una és aquesta manca de definició dels termes i d'un mecanisme que garanteixi que es compleix el pla. Apunta, per exemple, al fet que no es defineix com ha de ser el "comitè palestí apolític i tecnocràtic": "Els seus membres seran examinats pel consell liderat per Trump? Els israelians podran vetar els membres? I sense cap claredat sobre aquests punts, els palestins consideraran aquest comitè com a legitimat?", es pregunta el think tank.

3. El llenguatge

Els analistes incideixen en la importància del llenguatge vague que fa servir Israel en els seus acords. Per això el redactat de l'acord serà clau. Netanyahu pot utilitzar aquesta indeterminació per trobar escletxes que afavoreixin els interessos d’Israel.

L'Arab American Institute també assenyala que un dels factors més problemàtics és la "imprecisió" del llenguatge. Apunta que els israelians de línia més dura, per exemple, es preocupen per la menció a una retirada israeliana, la presència de forces de pau àrabs i de policia palestina i el possible retorn de l'Autoritat Palestina. Els palestins, en canvi, "veuen que cap d'aquestes disposicions està garantida" i consideren que el pla "està massa centrat en la seguretat israeliana, amb poca consideració per la justícia i la seguretat palestina".

Qui hi guanya, amb la pau?

Amb un acord de pau immediat, Donald Trump es podria penjar una medalla important el primer any del seu mandat. Israel també hi sortiria guanyant políticament perquè hauria aconseguit el retorn dels ostatges i desmantellar Hamàs. Però els palestins ho tenen més difícil: "El pla sembla un intent de deixar els palestins en uns llimbs permanent, sense reconèixer-los drets ni horitzó d’autodeterminació", opina aquest analista.