Els Estats Units intenten obrir un front terrestre contra l'Iran amb els kurds de l'Iraq

BeirutMentre la guerra regional s'intensifica i els bombardejos nord-americans i israelians continuen a l'Iran, ara també es planteja iniciar una intervenció terrestre al país persa. Dimecres al vespre Washington va insinuar que milícies kurdes del veí Iraq estarien disposades a engegar una ofensiva per terra contra l'Iran si els donen armes. Aquest dijous al matí l'Iran ha llançat un atac contra la regió kurda semiautònoma de l'Iraq. La televisió iraniana Press TV ha informat a primera hora de dijous que l’exèrcit estava atacant "forces separatistes antiiranianes", sense especificar el lloc exacte dels bombardejos, i ha assegurat que han patit "grans pèrdues". 

Al Kurdistan iraquià, diversos grups d'oposició kurds iranians han començat a mobilitzar combatents a prop de la frontera. Organitzacions com el Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran, Komala o el Partit per la Llibertat del Kurdistan mantenen bases al nord de l'Iraq des de fa anys, però les últimes setmanes els seus moviments han adquirit una dimensió diferent. Segons diverses fonts regionals, aquestes milícies avaluen la possibilitat d'operar dins del Kurdistan iranià mentre els Estats Units i Israel bombardegen el país persa. L’estratègia té lògica. Obrir un front intern obligaria Teheran a dispersar recursos militars en un moment en què ha de fer front a atacs aeris i una creixent pressió internacional. Per a Washington, la fórmula no és nova: hi ha precedents en la història recent de la regió.

Precedent històric

Durant dècades, els Estats Units han recorregut als kurds com a aliats tàctics en conflictes regionals. Així ho van fer al final de la primera Guerra del Golf. Després de la derrota del règim de Saddam Hussein el 1991, Washington va establir una zona d'exclusió aèria al nord de l'Iraq que va permetre als kurds consolidar una autonomia de facto. Aquella operació, coneguda com a operació Provide Comfort (proporcionar comoditat), va transformar el Kurdistan iraquià en un enclavament protegit per Occident.

Aquest mateix territori es podria convertir novament en una plataforma estratègica. La regió autònoma kurda a l'Iraq està dominada per dues grans formacions polítiques, el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), liderat per Masoud Barzani, i la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), dirigida per Bafel Talabani. Totes dues forces mantenen complexes relacions amb Washington, Ankara i Teheran i fins ara han evitat implicar-se directament en una confrontació oberta amb l'Iran. Tot i això, el deteriorament de la situació a la regió està alterant equilibris que durant anys semblaven relativament estables.

Alhora, diversos grups kurds iranians, històricament enfrontats al poder central de Teheran, perceben el conflicte actual com una oportunitat per reactivar la seva lluita. Des de la revolució del 1979, el Kurdistan iranià ha estat escenari recurrent d'insurgències de baixa intensitat reprimides per la Guàrdia Revolucionària. Les muntanyes que separen l'Iran de l'Iraq ofereixen un terreny particularment favorable per a la guerra irregular, una geografia que durant dècades ha permès a les milícies moure's entre tots dos països.

Per als Estats Units, donar suport a aquests grups és un avantatge evident. Permetria pressionar l’Iran sense haver de desplegar tropes pròpies sobre el terreny. Després de les costoses intervencions a l'Iraq i l'Afganistan, Washington prefereix limitar la seva intervenció a bombardejos aeris i recórrer a aliats locals que estiguin sobre el terreny.

Aquesta aposta, però, comporta riscos considerables. L’Iran és un mosaic de minories ètniques que inclou kurds, balutxis, àrabs o àzeris. I la història demostra que les intervencions estrangeres solen reforçar el nacionalisme iranià en comptes de fragmentar-lo. O sigui, l’intent de reforçar una insurgència podria acabar consolidant el suport intern al règim en lloc d’afeblir-lo. De fet, Nechirvan Barzani, president de la regió autònoma del Kurdistan de l’Iraq, ha afirmat aquest dijous que l'autonomia "no s'ha de convertir en part de cap conflicte", després que l’exèrcit iranià assegurés que havia atacat el quarter general de forces kurdes iranianes al nord de l’Iraq.

Impacte regional

L'impacte regional tampoc és menor. Turquia observa amb enorme preocupació qualsevol moviment que impliqui enfortir milícies kurdes armades a prop de les seves fronteres. Per a Ankara, la possibilitat que grups kurds guanyin força militar gràcies al suport occidental reviu un temor estratègic persistent.

L'Iraq tampoc contempla amb tranquil·litat aquest escenari. El govern de Bagdad intenta des de fa anys mantenir un difícil equilibri entre Washington i Teheran. Convertir-se novament en l’escenari d’una confrontació indirecta entre aquests dos països podria posar en risc aquest fràgil equilibri.

Alhora, la pressió militar sobre l'Iran coincideix amb senyals de fragilitat dins de l'anomenat “eix de la resistència”, la xarxa d'aliats regionals que Teheran ha construït durant les darreres dècades. Per exemple, al Líban, el moviment Hezbollah viu una situació especialment delicada. La guerra contra l’Iran ha col·locat el grup xiïta en un dilema: hi ha els que defensen una confrontació més directa amb Israel i els que temen que una guerra total arrossegui el Líban a una devastació similar a la del 2006 i el 2024.

Sigui com sigui, el Kurdistan es podria convertir una altra vegada en un dels fronts silenciosos d'una guerra que, a poc a poc, s'estén per tot l'Orient Mitjà.