Asmaa Alghoul: "La gent de Gaza no vol ni Hamàs ni Israel: només vol viure en pau"

BarcelonaAsmaa Alghoul (Rafah, Franja de Gaza, 1982) és una activista feminista i periodista nascuda a Gaza. Sempre ha estat crítica amb els principals partits palestins, tant Hamàs com Al-Fatah. Ferma defensora dels drets civils, ha denunciat l'ocupació d'Israel, la persecució per les autoritats islamistes de la Franja i la corrupció i la repressió dels laics que governen l'Autoritat Palestina a Ramal·lah. La seva autobiografia, La insubmisa de Gaza, es publica ara en català per Èter Edicions. El llibre ha rebut més atenció ara, amb l'operació genocida d'Israel a Gaza. A través de la seva vida, el llibre reconstrueix trenta anys d'història de Gaza, des de la perspectiva d'algú que coneix íntimament la Franja i la seva gent.

Vostè va escriure el seu llibre el 2016, desafiant tant Hamàs com Fatah. Quin és el seu significat avui en dia?

— La dona que va escriure aquest llibre fa nou anys ha canviat del tot. De vegades lliures batalles de què et sents orgullosa, però no vols que et recordin per això. Per a mi és trist que la gent s'interessi pel llibre ara, arran d'un genocidi; que hagin calgut més de 61.000 morts (en realitat sabem que són molts més) perquè hi hagi interès per llegir sobre Gaza. Però alhora em reconforten els missatges que rebo de lectores i alguns lectors d'arreu del món, des de l'Índia fins a Itàlia, que diuen que el llibre els inspira. Demostren que ens uneix un sentiment compartit d'humanitat.

Costa d'imaginar-se com és Gaza avui.

— Ara és horrible: és el pitjor capítol de la història dels palestins. Un genocidi. Israel ha assassinat almenys 17.000 criatures que ja no tornaran mai. I ha destruït el 80% dels edificis: no queda gairebé res i hem retrocedit dècades. I no us oblideu dels 15.000 presoners.

Com ho ha viscut des de França?

— La gent d'Europa s'ha mobilitzat, però els governants han dit coses horribles. Macron i la majoria de líders europeus han deixat clar que per a ells les vides palestines no compten: ens veuen com a humans de segona categoria. Visc amb la meva mare, la meva germana i els meus fills a Tolosa de Llenguadoc i de vegades pensem que haurem de marxar de França.

Com veu l'alto el foc?

— La gent torna a la seva ciutat i descobreix dia rere dia la dimensió de la tragèdia. El meu pare va trigar tres hores a arribar a casa nostra a Rafah perquè hi havia tones de runa. Va trobar que la casa encara està dempeus, però saquejada. I va haver de tornar a la tenda on viu ara perquè almenys allà té una mica d'aigua i de menjar. La meva germana ha tornat a Jabalia i ho ha trobat tot destruït: casa seva, la botiga... no queda res. El que estan dient Netanyahu i Trump em fa por perquè parlen de tornar a la guerra. Durant més de 15 mesos Netanyahu va fer el que va voler i ningú el va aturar.

El Hamàs del 2007, quan vostè vivia a Gaza, és el mateix que Hamàs avui?

— Hamàs era diferent abans d'assumir el govern de Gaza [el 2006]. Era més proper a la gent, més humil, menys egoista. Ara és una cosa totalment diferent. Gaza no és Hamàs: Hamàs és un partit que forma part de la societat, però Gaza és molt més que això. La societat gazatina la componen persones i creences molt diverses. La gent de Gaza no vol ni Hamàs ni Israel: volen viure, volen viure en pau.

¿Creu que la gent de Gaza farà responsable Hamàs d'haver provocat la massacre i la destrucció?

— No respondré aquesta pregunta. Només vull dir que quan analitzem el que ha passat a Gaza s'ha de triar: o és una victòria o és un genocidi. No pot ser les dues coses. No es pot guanyar una batalla deixant la gent enrere. I la majoria pensem que hem perdut molta gent que ens estimem.

Com veu la situació a Cisjordània?

— És horrible el que passa a Cisjordània. Perquè Israel està aplicant al camp de refugiats de Jenín els mètodes de Gaza i també perquè l'Autoritat Palestina col·labora amb les forces d'ocupació.