La guerra de l'Iran deixa Àsia sense fertilitzants
La Xina també restringeix l'exportació d'aquests productes per tenir-ne prou reserves
PequínLa guerra contra l'Iran està impactant en el comerç mundial de fertilitzants: la seva escassetat farà pujar els preus i provocarà collites menys abundants. La majoria dels fertilitzants es produeixen a l'Orient Mitjà i també transiten per l'estret d'Ormuz, de la mateixa manera que el petroli i el gas. De fet, un terç del comerç mundial de fertilitzants passa per aquest estret i el seu principal destí és el Sud-est Asiàtic. Àsia ja tem no tenir prou menjar a causa del conflicte.
El bloqueig afecta especialment les economies en desenvolupament. Països com Sri Lanka, l'Índia, Tailàndia o Indonèsia es preparen per fer front a l’escassetat d'aliments. La pujada del preu de l'energia, que repercuteix en tota la cadena de producció i logística dels aliments, es combina amb la manca de fertilitzants.
El 27% de les importacions de fertilitzants del Pakistan i de Tailàndia provenen del golf Pèrsic. A Sri Lanka la quota arriba al 36%. A l'hemisferi nord el període de sembra comença ara, a la primavera. En canvi, en alguns països del Sud-est Asiàtic és al juny, amb l’estació de les pluges. Sigui com sigui, els fertilitzants urgeixen.
Per produir els fertilitzants, cal gas natural. Per això gran part de la seva fabricació es concentra al golf Pèrsic, on el gas natural és barat. En concret, es calcula que l’energia representa un 70% dels seus costos de producció. Molts es fan a base de nitrogen, com ara la urea, que és el fertilitzant més comercialitzat i ajuda el creixement de les plantes. El seu preu va pujar un 40% les dues primeres setmanes de la guerra.
Un altre ingredient important als fertilitzants és el fosfat, que es fa servir per al desenvolupament de les arrels. L'Aràbia Saudita exporta una cinquena part del fosfat mundial. Altres països exportadors són l'Iran i Qatar. A més, a l'Orient Mitjà també es produeix el 40% del sofre mundial, amb el refinament de petroli i gas natural, que també es fa servir per a la fabricació de fertilitzants.
El bloqueig de l'estret d'Ormuz no és l'únic problema. Els bombardejos dels Estats Units i Israel contra l'Iran i la resposta del país persa, que ha atacat els països veïns, han afectat la mateixa producció dels fertilitzants. Per exemple, Qatar Energy s'ha vist obligada a aturar la planta de producció d'urea més gran del món, a causa de la suspensió de la producció de gas natural liquat pels atacs a les seves instal·lacions.
L'escassetat de fertilitzants posa en perill la seguretat alimentària, especialment a la regió del sud d'Àsia i de l'Àfrica subsahariana, segons un informe del Kiel Institute for the World Economy, un centre alemany de recerca econòmica. Els països en desenvolupament són els que patiran més per l'impacte d'aquesta crisi. Julian Hinz, director del grup de recerca sobre política comercial, afirma que “una crisi energètica es converteix ràpidament en una crisi de fertilitzants i, posteriorment, en una crisi alimentària, especialment en països que depenen de les importacions a cada etapa”.
El Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides ha advertit que el tancament de l'estret d'Ormuz pot augmentar un 24% el nombre de persones en una situació d'inseguretat alimentària a Àsia, ja que calcula que els preus dels aliments poden pujar entre un 10% i un 15% en països com l'Índia, Sri Lanka i el Pakistan.
Països afectats
La Xina és també un dels principals fabricants de fertilitzants del món, sobretot els que contenen fosfats i nitrogen. Però importa del golf Pèrsic el 47% del sofre que necessita per produir-ne. La setmana passada l'Associació Xinesa de Mitjans de Producció Agrícoles va demanar a les empreses que alliberin les reserves de fertilitzants per fer front a la crisi. D'altra banda, el gegant asiàtic és també un gran consumidor de fertilitzants i, davant la crisi generada per la guerra, el govern xinès n'ha restringit l'exportació, especialment d'urea, amb l'objectiu de garantir el proveïment intern.
Això, de retruc, afectarà països com l’Índia, que importa fertilitzants xinesos, a més dels procedents de l'Orient Mitjà. En concret, importa des d'allà més del 40% d'urea i de fertilitzants fosfàtics. Davant aquesta situació, el govern indi ha anunciat subsidis per als agricultors. Les subvencions tindran un cost equivalent al 0,7% del PIB de l'any fiscal 2025-2026.
Fa temps que l'Índia pretén augmentar la producció nacional de fertilitzants, però per a això ha d'importar gas natural. Actualment, fabrica 2,6 milions de tones d’urea al mes. El govern finança fins a un 70% del cost del gas que necessiten les empreses productores. Malgrat això, algunes plantes s'han vist obligades a alentir-ne la producció a causa del bloqueig de l'estret d'Ormuz i la manca de combustible.