"Hamàs ja no és una amenaça": 600 exfuncionaris de seguretat d'Israel demanen a Trump que posi fi a la guerra de Gaza

BarcelonaUn grup de 600 funcionaris de seguretat israelians retirats, inclosos excaps de les agències d'intel·ligència, han demanat per carta a Donald Trump que pressioni Israel per posar fi a la guerra de Gaza. El text és taxatiu: "El nostre criteri professional és que Hamàs ja no suposa una amenaça estratègica per a Israel". També subratllen el paper que hi podria jugar el president estatunidenc, Donald Trump: "La vostra credibilitat entre la gran majoria d'israelians incrementa la vostra capacitat per conduir el primer ministre Netanyahu i el seu govern en la direcció correcta: acabar la guerra, retornar els ostatges i acabar amb el patiment".

L'escrit coincideix amb les filtracions a la premsa israeliana que el cap de l'Estat Major està preparant una expansió de les operacions militars israelianes a la Franja, inclosos els grans camps de refugiats, on fins ara no hi ha hagut incursions terrestres perquè es creu que podrien posar en perill els ostatges. El fòrum ha reaccionat a les notícies sobre l'expansió de les operacions militars denunciant que Netanyahu "està portant Israel i els ostatges a la mort".

Les negociacions per a un alto el foc a Doha es troben en un punt mort: Netanyahu està dilatant l'acord tot i la pressió per a una treva que permeti l'alliberament dels ostatges. Dissabte 60.000 persones es van manifestar a Tel-Aviv convocades pel fòrum que agrupa els familiars dels captius per reclamar un alto el foc, després que Hamàs difongués un vídeo on es veia un dels israelians segrestats cavant la seva pròpia tomba. Hamàs ha acceptat la demanda del primer ministre israelià de permetre a la Creu Roja fer arribar aliments als ostatges, si Israel accepta obrir corredors humanitaris per fer arribar ajuda a la població, sotmesa a la pitjor crisi de fam del món. Les autoritats israelianes només han permès l'entrada a Gaza de 84 camions cada dia des del 27 de juliol, quan segons l'ONU i els organismes internacionals el mínim vital serien 600.

Les imatges de la fam provocada pel bloqueig imposat per Israel a l'entrada de mercaderies des de fa cinc mesos han generat rebuig internacional, i alguns dels grans aliats d'Israel (el Regne Unit, França o el Canadà) s'han mostrat disposats a reconèixer un virtual estat palestí, en un gest simbòlic de pressió política. Segons les autoritats sanitàries de Gaza, 180 palestins, incloses 93 criatures, han mort de fam a Gaza des de l'inici de la guerra. L'ONU ha alertat que a la Franja ja es pateix "el pitjor escenari de gana". Aquestes denúncies han portat ONGs i intel·lectuals israelians a parlar per primer cop de "genocidi" a Gaza. Almenys 94 palestins han estat assassinats aquest dilluns a Gaza, incloses 30 persones que estaven esperant recollir ajuda humanitària. Un infermer va morir a l'hospital de Deir Al-Balah, al centre de la Franja, quan va rebre l'impacte d'un paquet d'aliments llançat des de l'aire.

La carta dels funcionaris israelians al·lega que "al principi aquesta guerra era només una guerra, una guerra defensiva, però després d'assolir tots els objectius militars, ha deixat de ser només una guerra". El text, dirigit a Trump, està signat per personatges tan rellevants com Tamir Pardo, excap del Mossad (els serveis d'espionatge israelians); Ami Ayalon, excap del Shin Bet (els serveis d'intel·ligència interior); l'exprimer ministre Ehud Barak, o l'exministre de Defensa Moshe Yaalon. Els excaps dels Comandants per a la Seguretat d'Israel també han instat Netanyahu a acceptar la treva: "Ho vas fer al Líban. Ha arribat l'hora de fer-ho a Gaza també".

Vot per cessar la fiscal general que ha processat Netanyahu

Mentrestant, el govern israelià continua maniobrant per limitar la pressió interna. Els partits de la coalició de govern han votat unànimement aquest dilluns al Parlament destituir la fiscal general, Gali Baharav-Miara, la màxima responsable del processament de Netanyahu als tribunals i una veu crítica amb la seva política de retallada de la independència judicial. El cessament, però, ha quedat en suspens per decisió del Tribunal Suprem. La normativa actual preveu que el nomenament i cessament del fiscal general depèn d'un comitè professional independent del govern amb representants del Parlament i juristes.

Baharav-Miara ha dit en una carta als ministres que a la pràctica el govern l'està cessant en els processos oberts contra Netanyahu per corrupció "amb noves regles concebudes per aconseguir la sentència desitjada". I ha alertat que "ara el govern podrà acomiadar qualsevol fiscal general sense cap mecanisme de control, com a represàlia per haver advertit contra accions il·legals o haver ordenat la investigació d'un ministre o dins d'un acord polític". La fiscal ha dit que això pot "influir en el judici penal contra Netanyahu i les investigacions obertes en què estan implicats els seus ministres i assessors". Un dels altres casos calents és l'anomenat Qatargate, en què es jutja càrrecs molt propers al primer ministre per haver rebut suborns de Qatar. Baharav-Miara es nega a dimitir i continua exercint les seves funcions, amb el suport de personalitats del sector i de l'estament de la seguretat. Segons el diari israelià Haaretz, el govern té previst deixar de convidar-la a les reunions de gabinet, cosa que limitaria la seva capacitat d'acció.