Hamàs rebutja deixar les armes a canvi d'una treva

BarcelonaFa setmanes que Israel fa servir la gana dels habitants de Gaza –que des del 2 de març no han rebut ajuda humanitària– per forçar Hamàs a acceptar un alto el foc que els sigui desfavorable i que impliqui l'alliberament dels ostatges israelians. De fet, la pressió sobre la milícia palestina augmenta tant des de fora com des de dins de l'enclavament. Tot just fa unes setmanes els palestins de Gaza van desafiar el grup en unes protestes inusuals exigint la fi del conflicte.

Aquest dimarts el grup palestí ha rebutjat una proposta d'Israel que plantejava que la milícia deixés les armes a canvi d'una treva de sis setmanes, segons ha explicat una font palestina a la BBC. Per a la milícia, el pla no oferia cap garantia d'acabar amb la guerra ni d'una eventual retirada de les tropes israelianes desplegades sobre Gaza. En canvi, sí que demanava deixar anar la meitat dels ostatges, que són l'única moneda de canvi de què disposa a hores d'ara la milícia palestina per negociar amb Tel-Aviv.

La negativa de Hamàs és molt convenient per al primer ministre Benjamin Netanyahu, que aquest dimarts ha posat els peus a Gaza per primer cop des que Israel va incomplir l'alto el foc, el 18 de març. El no de la milícia podria llegir-se com una falta de voluntat per negociar i aplanar el terreny a Israel per justificar una invasió completa de l'enclavament, ara que el seu exèrcit ha incrementat les operacions militars sobre el terreny. Des de la nova ofensiva, l'exèrcit israelià ha ocupat territori tant al nord com al sud, i ja controla gairebé un 70% de l'enclavament, que es troba sota ordres de desplaçament o en zones d'exclusió, segons l'últim càlcul de les Nacions Unides. Segons l'oficina del primer ministre israelià, Netanyahu s'ha passejat pel nord de la Franja.

Des que va començar la guerra, el dirigent israelià ha defensat la destrucció de Gaza escudant-se en l'alliberament dels ostatges i el desballestament de Hamàs. Però fins ara no ha aconseguit cap dels dos objectius, fet que l'ha debilitat internament, fins al punt de fer trontollar l'estabilitat del seu govern de coalició.

La pitjor situació humanitària des que va arrencar la guerra

Malgrat que la proposta plantejada per Israel posava Hamàs entre l'espasa i la paret, amb la negativa de la milícia es tanca la porta a donar un respir a la població de Gaza, que pateix una greu crisi alimentària. Aquest mateix dimarts les Nacions Unides han alertat que la situació humanitària de Gaza és ara "la pitjor dels últims 18 mesos, des que van començar les hostilitats". Tot i que Israel defensa que les provisions que hi ha a dins de la Franja poden durar mesos, les agències de l'ONU ho desmenteixen i alerten que el bloqueig que el país hebreu imposa a l'entrada d'ajuda infringeix el dret humanitari internacional.

Alhora, l'Oficina d'Afers Humanitaris de l'ONU explica que els agents que tenen desplegats al terreny informen d'un augment dels atacs que causen "víctimes civils massives" i destrueixen infraestructures essencials necessàries per "mantenir la gent viva". Els últims exemples d'aquesta pràctica són el bombardeig d'aquest dimarts sobre l'Hospital de Kuwait, al sud de Gaza, i la destrucció del centre sanitari d'Al-Ahli diumenge, l'últim que quedava en funcionament a la ciutat de Gaza.