"Als mercats no hi queda farina, ni oli, ni sucre ": Israel mata Gaza de gana

BarcelonaDes del 2 de març el govern israelià impedeix l’entrada d’aliments, medicines, combustible, tendes de campanya, material d’higiene, plantes potabilitzadores o qualsevol mena d’ajuda humanitària a Gaza. Després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ordenés trencar la treva fa un mes i mig, els bombardejos indiscriminats s’han reprès, amb un balanç d’almenys 1.527 palestins morts, a més dels centenars que han quedat atrapats sota la runa. Gaza torna a ser l’escenari de la pitjor crisi humanitària del món, aquest cop provocada per un país que utilitza la fam com a arma de guerra. Segons les dades de l’ONU, almenys 345.000 palestins de Gaza pateixen fam extrema (fase 5) i el 91% estan en situació de crisi alimentària. Al costat egipci de la frontera de Rafah, al sud de Gaza, centenars de camions carregats d’ajuda humanitària continuen bloquejats.

"Aquest matí he anat a la fleca a veure si aconseguia una mica de pa: fa dies que està tancada, però què puc fer, si no?", explica a l’ARA Halima Al-Nassar, una mestressa de casa que des que va començar l’ofensiva israeliana contra Gaza, ja fa un any i mig, només té una prioritat: alimentar els seus quatre fills. "Als mercats no hi queda ni farina, ni oli, ni sucre, i si hi trobes alguna cosa els preus són desorbitats. De fruita, verdura, llet o carn no se’n veu". L’ONU ja va alertar la setmana passada que els 25 forns de pa que quedaven operatius a la Franja havien hagut de tancar per manca de farina i d’electricitat. Aquesta setmana ha advertit que el preu d’un sac de farina de patata s’ha disparat un 450% en comparació amb el d'abans de la guerra, que un ou costa gairebé un euro i mig i que el preu del gas per cuinar ha pujat un 4.000%, de manera que les famílies han de cremar plàstic o fusta.

Malnutrició severa

Feroze Sidwa, un metge estatunidenc que acaba de sortir de Gaza, ha explicat al diari israelià Haaretz que els símptomes de malnutrició severa eren ben visibles: "Sense prou proteïnes els músculs s’atrofien, i això és el que hem vist a Gaza". I recordava: "Vaig operar un noi de 16 anys que gairebé no tenia massa muscular i els seus pares em van explicar que abans de la guerra jugava molt a futbol".

La família de la Halima, com la majoria de la gent de Gaza, depèn de les cuines comunitàries abastides per organismes internacionals o organitzacions benèfiques palestines per obtenir, ni que sigui, un àpat al dia, a base d’arròs o llegums. Les imatges que ens arriben de Gaza tornen a ser de llargues cues de palestins –sobretot criatures– amb cassoles buides a la mà esperant alguna cosa per omplir l’estómac. Però el Programa Mundial d’Aliments de l’ONU, que manté aquestes cuines on s’ofereixen uns 900.000 àpats diaris, avisa que només queden reserves d’aliments per a uns quants dies. Moltes ja han hagut de tancar i altres han estat atacades pels caces israelians, com va passar dissabte a Khan Yunis.

Sota els bombardejos continuats, la crisi alimentària s’acarnissa en una població ja molt afeblida per 18 mesos de guerra. "La gent ja estava en situació de desnutrició, i en les sis setmanes que va durar l’alto el foc i va tornar a entrar l’ajuda humanitària no van tenir temps de recuperar-se", explica a Al-Jazeera Sam Rose, director de l’UNRWA a Gaza, que ha passat 16 mesos a la Franja. El sistema sanitari està destrossat i aquest dijous el ministeri de Salut ha denunciat que no tenen reserves del 40% de medicines bàsiques. Una denúncia que ha reiterat avui el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, que ha alertat que els subministraments mèdics de l'agència a la Franja s'esgotaran en un període d'entre dues i quatre setmanes si no s'aixeca el bloqueig israelià.

"Impacte catastròfic per a la salut"

La Xarxa d’Organitzacions no Governamentals Palestines (PNGON) ha alertat aquest dijous que "Gaza ha entrat en un estadi avançat de fam amb un impacte catastròfic en la vida i la salut dels civils, especialment els infants, les dones i la gent gran". Segons diverses ONG, el 92% de criatures d’entre 6 mesos i dos anys, igual que les mares lactants, no tenen una nutrició adequada, cosa que comporta el perill de patir problemes de salut la resta de les seves vides. Segons el ministeri de Salut de Gaza, 60.000 infants necessiten un tractament urgent per combatre els efectes de la desnutrició.

L’aigua potable continua sent també una batalla diària: el 65% dels gazians no tenen accés al mínim vital de sis litres d’aigua neta per persona i dia. Fa una setmana l’exèrcit israelià va bombardejar la principal canalització d’aigua al districte de Shujaiya, a la ciutat de Gaza, que abastia el 70% del consum de la ciutat. Els equips de manteniment encara no han pogut accedir a les instal·lacions per reparar-les. A més, Israel ha tallat el subministrament d’electricitat a la Franja. Per al diplomàtic britànic Martin Griffiths, fins fa poc màxim responsable d’afers humanitaris de l’ONU, "Israel està utilitzant la fam per obligar Hamàs lliurar els ostatges i després passar a aniquilar-los. I això és un crim de guerra".

Les ONG palestines denuncien un desastre sense precedents: "El règim d’apartheid israelià està impedint de manera intencionada l’entrada d’aliments, medicines i combustible, i està obstaculitzant la feina de les organitzacions humanitàries i atacant el seu personal, com a part d’una política que persegueix a sang freda un sol objectiu: l’erradicació del poble palestí de Gaza". L’exèrcit israelià no ho desmenteix. "Israel no està enviant ni enviarà cap mena d’ajuda a Hamàs", va dir el seu portaveu.

Un miler de reservistes expulsats per criticar la guerra

Gairebé un miler de reservistes i soldats retirats de les forces aèries israelianes han fet pública aquest dijous una carta en què reclamen el final de la guerra de Gaza. El cap de l'estat major els ha expulsat de manera fulminant de l'exèrcit, una decisió que poc després ha avalat el primer ministre, Benjamin Netanyahu, que ha titllat els crítics de "minoria marginal". Els soldats consideren que la guerra de Gaza "serveix interessos polítics i personals" i reclamen un acord amb Hamàs com l'única manera d'aconseguir l'alliberament dels ostatges retinguts a Gaza.

Netanyahu ha titllat la carta d'"imperdonable" i ha tractat els signataris de "grup radical marginal" que intenta trencar la societat israeliana des de dins. I s'ha referit als antecedents de la protesta, quan milers de reservistes van dir que es negarien a anar a la guerra si Netanyahu tirava endavant la seva polèmica reforma per subordinar a l'executiu el poder judicial.

A la carta, 970 soldats i exsoldats afirmen que "actualment la guerra serveix sobretot interessos polítics i personals i no de seguretat". I consideren que "continuar la guerra no contribueix a cap dels objectius declarats i portarà a la mort dels ostatges, de soldats israelians i de civils innocents, i al desgast de les forces de reserva" de l'exèrcit israelià.

Després que la llista de signants es filtrés, el general Tomen Bar es va reunir amb reservistes per advertir-los que retiressin la seva signatura d'un text impulsat per veterans del cos. Només 25 van acatar l'ordre. A la trobada també hi va participar Eyal Zamir, el nou cap de l'estat major, després de la destitució de Herzi Halevi i de l'aleshores ministre de Defensa, Yoav Gallant, que s'havien mostrat més conciliadors amb les veus crítiques dins l'exèrcit.