Israel aprova un pla per reocupar Gaza i expulsar al sud la seva població
El gabinet de Netanyahu vol posar la distribució d'ajuda humanitària en mans de mercenaris
BarcelonaEl govern israelià de Benjamin Netanyahu ha aprovat un pla per ampliar les operacions militars a la Franja de Gaza amb l'objectiu de mantenir "l'ocupació del territori i una presència sostinguda" al territori palestí. Alhora el gabinet de seguretat ha previst un mecanisme de distribució d'ajuda humanitària a la població a través d'empreses estrangeres, passant per sobre de l'administració palestina. Aquest migdia el primer ministre ha anunciat una "operació enèrgica" com si fos una recomanació de la cúpula militar: "És un consell del cap de l'estat major per destruir Hamàs. Ell creu que això ens ajudarà a rescatar els ostatges, i jo hi estic d'acord". Després de dinou mesos de massacres indiscriminades, Netanyahu ha dit en un vídeo a X que la població de Gaza "serà traslladada per protegir-la", i que el territori que sigui conquerit "no tornarà a ser lliurat": "No entrarem i sortirem, aquest no és l'objectiu". En el missatge diu que es vol adreçar directament a la població israeliana "sense el filtre dels mitjans de comunicació". Contra Netanyahu hi ha una ordre de detenció internacional per crims de guerra i contra la humanitat per la guerra de Gaza que va dictar el Tribunal Penal Internacional el novembre passat.
Segons ha relatat una font oficial al diari israelià Haaretz, Netanyahu continua perseguint el seu pla de neteja ètnica de la població palestina, amb negociacions amb diversos països perquè s'ofereixin a fer-se càrrec de la població de la Franja. La mateixa font assegura que aquest pla és diferent dels anteriors perquè no es basa en ofensives militars, sinó que fixa l'objectiu d'ocupar el territori palestí, del qual Israel es va retirar unilateralment el 2005. El ministre de Finances, l'ultra Bezalel Smotrich, ha dit obertament que els israelians han d'acceptar la paraula ocupació, perquè no es retornaran les zones "conquerides de Gaza", ni tan sols a canvi d'ostatges. "Per fi ocuparem la Franja de Gaza i deixarem de témer la paraula ocupació", ha dit en una trobada amb periodistes. Però les autoritats israelianes han dit que el pla no s'engegarà abans de la visita del president estatunidenc Donald Trump a la regió, prevista per d'aquí deu dies, segons ha informat una font oficial al mateix diari, que ha parlat de l'establiment d'una "zona estèril" al sud de la Franja en què es permetrà als palestins traslladar-se després de ser inspeccionats. Trump ha de visitar l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units, tres dels aliats dels Estats Units a la regió.
El mateix diari apunta que la primera fase del pla consisteix en l'ocupació de més zones de Gaza i l'ampliació de l'anomenada àrea tampó o coixí al voltant de la frontera, amb l'objectiu d'aconseguir una major pressió militar sobre Hamàs. El fòrum que representa els familiars dels ostatges ha dit que el pla equival a reconèixer que el govern ha renunciat a tornar amb vida els captius a canvi d'ocupar territori.
L'anunci arriba després que les autoritats israelianes anunciessin una nova mobilització massiva de reservistes: divendres l'exèrcit va cridar a files desenes de milers de reservistes sense especificar quant de temps haurien d'estar mobilitzats per fer possible l'expansió de les operacions a Gaza. La majoria seran enviats a Cisjordània perquè les unitats professionals es destinin a les operacions de combat a Gaza.
Mercenaris per l'ajuda humanitària
Fa temps que Israel parla d'anorrear l'administració palestina i posar l'ajuda humanitària en mans d'empreses militars estrangeres com les que operaven a l'Iraq. Prèviament, Tel-Aviv s'havia plantejat que fossin els mateixos soldats israelians els responsables d'aquesta tasca, però l'alt comandament ho va descartar perquè era massa perillós. En tot cas, el ministre de l'Interior, l'ultradretà Itamar Ben-Gvir, s'ha mostrat contrari a la distribució de qualsevol mena d'ajuda a la població civil, després que fa dos mesos Israel bloquegés totes les entrades de mercaderies a la Franja, cosa que ha agreujat la crisi humanitària. "No sé per què els hem de donar res. Hauríem de bombardejar les reserves de menjar de Hamàs", ha dit. Quan els comandants militars li han recordat que Israel té l'obligació de fer-ho, Netanyahu ha replicat al cap de l'estat major que els ministres "tenen dret a expressar un punt de vista diferent del dels comandaments militars".
L'Oficina de l'ONU per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris ha dit en un comunicat que el pla "contravé els principis humanitaris fonamentals", i ha recordat que "és perillós fer anar els civils a zones militaritzades per recollir les racions d'ajuda". Fa nou setmanes que Israel impedeix l'entrada a Gaza de medicaments, aliments i aigua, cosa que ha portat la població al límit. Segons l'agència, el pla suposarà que "gran part de la població, incloent-hi la més vulnerable, continuarà sense subministraments". L'ONU també ha deixat clar que no participarà en aquest pla.
Sense investigació
Els ministres també han acordat evitar la creació d'un comitè nacional d'investigació per estudiar els errors de seguretat israelians en l'atac palestí del 7 d'octubre del 2023, una decisió que la fiscal general ha considerat "nociva i que dificulta la recerca de la veritat". Durant aquests dinou mesos de guerra Netanyahu ha esquivat la creació de la comissió d'investigació, que podria posar fi a la seva carrera política si es demostra que el seu govern va ignorar les advertències de l'exèrcit i els serveis d'espionatge.