Hamàs publica un vídeo amb dos ostatges israelians suposadament a Ciutat de Gaza
L'exèrcit israelià s'endinsa a la capital de la Franja i destrueix alguns dels edificis més alts
BarcelonaHamàs ha publicat un vídeo aquest divendres en què apareixen dos ostatges que el grup islamista manté retinguts a la capital de la Franja, en un intent de pressionar Israel perquè aturi els bombardejos indiscriminats sobre la població civil. Els dos segrestats són Guy Gilboa-Dalal i Evyatar Daviv, que fa 700 dies que es troben captius. Però lluny d'aconseguir almenys una pausa en el càstig sobre Ciutat de Gaza, l'exèrcit israelià ha intensificat encara més els bombardejos, i aquest divendres a la tarda les forces armades han emès una ordre d’evacuació forçada per als residents de l’edifici residencial més alt de l'urbs, ha informat la cadena Al-Jazeera.
Es tracta d'un immoble de 16 plantes que acull almenys 65 apartaments i nombrosos establiments comercials als baixos. L’anunci de l'evacuació ha estat confirmat per diversos veïns que han rebut un missatge telefònic de l’exèrcit israelià en què els donava una finestra de temps molt curta per evacuar immediatament. L'ordre d’evacuació ha desencadenat un nou estat de pànic i de por entre la població civil, ha informat també la cadena. No és la primera vegada, però, que les forces hebrees han emès una ordre semblant. Prèviament, havien adreçat una ordre semblant als residents de la Mushtaha Tower, en aquest cas de 12 plantes, que han fet esclatar poc després, al·legant que era "infraestructura de Hamàs".
Pel que fa al vídeo dels segrestats, tots dos apareixen dins d'un cotxe i afirmen que es troben a la capital de l'enclavament on l'exèrcit israelià ha intensificat l'ofensiva per prendre'n el control. Gilboa-Dalal afirma que fa 22 mesos que està retingut, fet que indicaria que es tracta d'un vídeo recent.
Hamàs podria publicar més vídeos d'aquesta mena per influir en l'opinió pública israeliana –majoritàriament contrària a seguir en guerra– i pressionar l'executiu de Netanyahu per negociar un alto el foc.
Pressió interna per alliberar els ostatges
De fet, aquesta setmana s'han intensificat les protestes davant les residències dels ministres del govern per a reclamar la fi de la guerra i el retorn dels ostatges. Segons avançava aquest divendres el diari israelià Haaretz, l'exèrcit ha advertit els familiars dels ostatges que enmig de la campanya militar per a la conquesta de Ciutat de Gaza, Hamàs està augmentant "el terrorisme psicològic" amb la publicació de més vídeos dels seus éssers estimats.
Després que dijous l'exèrcit anunciés que controla el 40% de l'enclavament, aquesta nit ha atacat diverses tendes improvisades i edificis residencials on s'ha refugiat població d'arreu de la Franja. Els atacs han deixat almenys 50 palestins morts aquest divendres, dels quals 30 a la capital, segons ha informat Al-Jazeera citant fonts hospitalàries.
Després que el 10 d'agost Israel llancés una ofensiva terrestre a la capital de l'enclavament palestí, ara la segona fase de l'operació militar preveu atacs aeris i ordres d'evacuació massives fins a controlar l'oest de la ciutat. És en aquesta zona on s'ha refugiat la majoria de la població fugint de bombardejos constants, que han provocat centenars de morts i han deixat milers de persones sense casa. "L'operació continuarà expandint-se i intensificant-se els pròxims dies", ha avisat el portaveu militar, Effie Defrin, en un missatge de vídeo. Entre els barris que ha assegurat que estan sota control israelià hi ha el de Zeitoun i Sheikh Radwan, i les tropes israelianes són a pocs quilòmetres del centre de la ciutat.
Israel va declarar Ciutat de Gaza, al nord de la Franja, zona de combat la setmana passada i alguns dels seus barris ja es consideren "zones vermelles", on s'ha ordenat als palestins que evacuïn.
Un corresponsal d'Al-Jazeera a Ciutat de Gaza ha explicat que la major part de les persones són obligades a desplaçar-se contínuament a dins mateix de la capital. "Es traslladen d'una zona a una altra que és menys perillosa, però que encara es troba dins de l'abast del foc militar israelià, els atacs aeris i els bombardejos", explica. I afegeix: "En lloc d'emetre ordres de desplaçament forçat a gran escala, el fort bombardeig, amb artilleria pesant, atacs aeris i atacs amb drons, està empenyent les persones a desplaçar-se perquè eliminen els seus barris". Posa l'exemple de la gent que va desplaçar-se al barri de Sheikh Radwan esperant que fos una zona més segura, tot i que va ser bombardejat aquest dimecres: "S'han vist obligats a desplaçar-se una vegada més, just una setmana després de fer-ho per primer cop".
Les víctimes d'aquest divendres se sumen als 75 palestins morts dijous a l'enclavament, dels quals 44 eren a la capital. A més, almenys 14 persones van ser assassinades mentre intentaven aconseguir ajuda humanitària, un patró que continua repetint-se des que es va fer càrrec de la distribució d'assistència bàsica l'anomenada Fundació Humanitària de Gaza (GHF, per les sigles en anglès), controlada per Israel i els Estats Units.
"Vull morir aquí"
Mentrestant, els civils de Gaza ja no tenen on anar. "Aquesta vegada no deixaré casa meva, vull morir aquí. Desenes de milers de persones que van deixar casa seva han estat morts per Israel, així que per què preocupar-se?", diu a l'agència Reuters Um Nader, que viu a Ciutat de Gaza. Els residents han explicat que Israel ha bombardejat els districtes de Zeitoun, Sabra, Tuffah i Shejaia des de terra i aire. Els tancs han entrat a la part oriental de Sheikh Radwan, al nord-oest del centre de la ciutat, i han destruït cases i provocat incendis en campaments de tendes.
"Fins i tot si l'ocupació israeliana emet avisos, no hi ha llocs que puguin allotjar els civils; no hi ha llocs alternatius on la gent pugui anar", lamenta també a Reuters Mahmoud Bassal, portaveu del servei d'emergència civil.
Gran part de la ciutat de Gaza va quedar devastada durant les primeres setmanes de la guerra, entre l'octubre i el novembre del 2023. Abans de la guerra, hi vivien aproximadament un milió de persones, i es creu que centenars de milers van tornar-hi, sobretot des que Israel va ordenar l'expulsió de la població d'altres zones i va llançar ofensives en altres llocs de la Franja.