Israel intensifica els atacs terrestres a Ciutat de Gaza enmig de la desesperació d'un milió d'habitants

BarcelonaLes forces israelianes han intensificat en les últimes hores els atacs contra Ciutat de Gaza i l'han començat a envoltar. Segons fonts d’Al-Jazeera a l’enclavament palestí, dues brigades d’infanteria i blindats operen al barri de Zeitoun, als afores de la capital de la Franja, després de forts bombardejos aeris i navals, mentre una altra brigada actua al camp de Jabalia, al nord. L’objectiu declarat és la conquesta de la ciutat, encara habitada per prop d’un milió de persones, sotmeses a un setge implacable i sense vies segures d’evacuació.

El primer ministre Benjamin Netanyahu ha donat aquest dijous a la tarda la llum verda definitiva al pla militar per prendre Gaza. "He arribat avui a la Divisió de Gaza per aprovar els plans que les Forces de Defensa ens van presentar a mi i al ministre de Defensa per prendre la ciutat de Gaza i derrotar Hamàs", ha anunciat el dirigent a través d'un vídeo.

Al llarg del dia d'avui, les forces israelianes han atacat els barris densament poblats de Tuffah, Shujayea i Zeitoun. Els residents han vist com en qüestió d'hores els carres enrunats es transformaven en les noves línies del front. La redoblada pressió militar ha desfermat un nou èxode caòtic i desesperat. Milers de civils han començat a sortir de Ciutat de Gaza a peu, carregant bosses, matalassos o nens a coll, sense saber ben bé cap a on dirigir-se ni si trobaran un lloc segur. Famílies senceres han abandonat els refugis davant l’amenaça imminent dels combats urbans i els continus bombardejos. “No sabem on anem, només fugim”, explicava un home a les càmeres de televisió.

Però no tothom pot fugir. Després de cinc mesos de bloqueig humanitari i d'estar exposats a bombardejos constants, el nombre de malalts i ferits és elevadíssim. Per això, el ministre de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, ha rebutjat aquest dijous la darrera ordre d'evacuació de l'exèrcit, que obligava tots els hospitals de Ciutat de Gaza a desplaçar-se cap al sud en vista d'una ofensiva imminent. El ministre ha justificat la decisió perquè considera que traslladar tots els hospitals al sud, a més de les dificultats logístiques que presentaria, privaria "més d'un milió de persones del seu dret a rebre tractament mèdic" i "exposaria les vides dels residents, dels pacients i dels ferits a un perill imminent".

Per la seva banda, Hamàs ha denunciat que l’ofensiva representa una violació flagrant de la mediació internacional per aconseguir un alto el foc i ha acusat el primer ministre, Benjamin Netanyahu, de voler imposar per la via militar la seva visió del conflicte. El dirigent israelià diu haver ordenat l'inici de les negociacions per alliberar la totalitat dels ostatges retinguts a Gaza i per posar fi a la guerra "en termes acceptables per a Israel". La decisió s'emmarca en l'estratègia de tergiversar el discurs plantejant demandes inacceptables per a Hamàs –que en cas d'accedir-hi, perdria definitivament l'últim actiu de negociació que li queda– per justificar la invasió total de la Franja davant de la seva població, que li exigeix posar fi al conflicte de manera immediata.

Mentre Netanyahu justifica l'ofensiva per "derrotar l'últim bastió dels terroristes de Hamàs", una investigació del rotatiu britànic The Guardian en col·laboració amb el diari israelià +972, assenyala avui que almenys el 83% dels morts palestins en aquesta guerra eren civils. L'informe, que es basa en les dades classificades de la intel·ligència d'Israel, afirma que l'exèrcit havia registrat 8.900 combatents de Hamàs i la Jihad Islàmica Palestina com a "morts" o "probablement morts", una xifra que equival només al 17% del total de palestins morts fins a la data.

Les ordres d'evacuació ja afecten més del 90% del territori de Gaza. En aquest context, el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha advertit que “és vital assolir immediatament un alto el foc a Gaza i l’alliberament incondicional de tots els ostatges, i evitar la mort massiva i la destrucció que una operació militar contra la ciutat provocaria de manera inevitable”. També ha reclamat la reversió de la decisió israeliana d’expandir les colònies il·legals a Cisjordània, que considera “una violació del dret internacional”.

Que tant la informació com les imatges de la invasió arribin amb comptagotes es deu a la falta de periodistes sobre el terreny. Aquest dijous, 27 països, entre els quals hi ha França, Alemanya i el Regne Unit, han emès un comunicat en què exigeixen a Israel que doni "accés immediat i independent als mitjans de comunicació estrangers" a Gaza. El text, que destaca el "paper essencial" dels periodistes "a l'hora de posar de manifest la devastadora realitat de la guerra", arriba deu dies després que Israel matés tot l'equip de l'agència de notícies d'Al-Jazeera a la Ciutat de Gaza, i es dificulti d'aquesta manera que es pugui relatar l'assalt a la ciutat que ja en aquell moment tenia prevista. Aquests assassinats van despertar una onada d'indignació que va arribar fins a Catalunya.

Israel ha impedit l'accés a la Franja als periodistes internacionals des de l'inici del conflicte, de manera que els únics relators de la guerra són els periodistes palestins, a qui sovint Tel-Aviv qualifica de terroristes per justificar-ne l'assassinat. Des del 7 d'octubre del 2023, a Gaza han mort prop de 270 periodistes, cosa que fa d'aquesta guerra la més mortífera de la història per als informadors.

Trencament de Cisjordània

Al mateix temps, la comunitat internacional ha reaccionat amb duresa al projecte aprovat per l'executiu israelià i conegut com a E1, que preveu una expansió de colònies a Cisjordània en un corredor estratègic entre Jerusalem i l’assentament de Ma'ale Adumim. Governs europeus, la Unió Europea i l’ONU han condemnat la decisió perquè fractura de manera irreversible el territori palestí i fa inviable la creació d’un futur estat sobirà. Els ministres d'Exteriors de 22 estats –entre els quals, França, el Canadà, el Regne Unit o Espanya– han qualificat la decisió d'"inacceptable" i de contrària "al dret internacional". "Si s'implementen, aquests plans d'assentament serien una violació flagrant del dret internacional i dividirien un futur estat palestí en dos, cosa que perjudicaria greument una solució de dos estats".

Aquests moviments militars i polítics s’inscriuen en un discurs més ampli de Netanyahu, que en reiterades ocasions ha invocat el concepte del “Gran Israel”. Una retòrica que no és només simbòlica: suposa una amenaça directa als acords de pau signats amb veïns com Jordània o Egipte, i una violació de les convencions internacionals que prohibeixen l’expansió territorial per la força.

Des del punt de vista del dret internacional, l’ocupació i la colonització de territoris palestins constitueixen una violació greu i continuada de la Carta de les Nacions Unides, de les Convencions de Ginebra i de resolucions com la 2334 del Consell de Seguretat, que el 2016 va declarar il·legal qualsevol activitat d’assentament. Tot i això, el govern israelià, empès per ministres ultradretans com Bezalel Smotrich, ha accelerat la construcció de colònies per eliminar qualsevol opció d’un estat palestí viable.