Rebuig dels periodistes catalans a l'assassinat sistemàtic de reporters a Palestina
La plaça Sant Jaume de Barcelona ha acollit una manifestació de repulsa aquest dimecres amb més de 2.000 persones
Barcelona"Almenys 238 periodistes assassinats a Gaza". És el lema de la manifestació que aquest dimecres ha aplegat més de 2.000 persones a la plaça Sant Jaume, moltes de les quals professionals de la informació. I és un “almenys” ben eloqüent, perquè evidencia l’abaratiment del preu de la vida a Palestina i la impossibilitat d’estar segurs de quants periodistes han mort des de l’octubre del 2023 per la resposta d'Israel als atacs de Hamàs del 7 d’octubre, perquè el recompte ja supera el de les dues guerres mundials, la guerra de Corea i la del Vietnam sumades. Els congregats han desafiat la canícula per clamar per la fi de la guerra, amb lemes com "No és una guerra, és un genocidi" o "Israel assassina, Europa patrocina".
La professió ha volgut manifestar amb aquesta concentració oberta a tothom la seva repulsa contra aquesta tàctica inequívoca i sistemàtica de deixar a les fosques Palestina davant dels ulls del món perquè no es pugui informar sobre el desenvolupament del conflicte. “Israel persegueix emmudir qualsevol veu que mostri la realitat d’aquest cruent genocidi o desmenteixi el seu relat oficial”, indicava el manifest que es va llegir durant l’acte. “Per això, des de l’inici, no ha deixat pas a la premsa estrangera independent i ha amenaçat i exterminat els col·legues palestins i palestines que s’han atrevit a informar des del terreny”.
La protesta arriba després de l’assassinat, aquesta setmana, d’un grup de professionals de la cadena Al-Jazeera, eliminats en un atac selectiu i dirigit, entre els quals hi havia un dels corresponsals estrella del canal, Anas al-Sharif, a qui Israel acusa de ser un terrorista en actiu, sense proves que hagin pogut ser verificades independentment (i amb unes captures de pantalla aportades que corresponen a dos anys abans de l’inici de l’actual fase del conflicte).
El manifest reclamava també garantir la seguretat dels professionals que informen des de Gaza, “assegurar l’entrada sense condicions de la premsa internacional i acabar amb les restriccions imposades per Israel que ataquen el dret a la informació”, a banda de “l’obertura immediata dels passos fronterers de Gaza per a l'entrada massiva d'aliments, aigua, medicines, plantes potabilitzadores i materials de construcció i l’evacuació urgent de malalts i ferits”. Pel que fa als mitjans de comunicació catalans i d’arreu del món, s'exigia que es condemni “l’assassinat sistemàtic de periodistes” a Palestina. Quant a les reclamacions al govern espanyol i la Unió Europea, passen per “fer efectiu l’embargament total d’armes a Israel” i que “suspenguin immediatament els seus vincles amb l'Estat d'Israel, les seves relacions militars, estratègiques, polítiques, diplomàtiques i econòmiques fins que s’aturi el genocidi”.
Entre els adherits a la convocatòria hi havia nombrosos mitjans de comunicació representats o bé directament, com en el cas de l’ARA, 3Cat, Eldiario.es, Nació, Ctxt, Públic, La Directa, Betevé, El Triangle, El Món, Crític, Segre i Ràdio Desvern, entre molts altres; o bé a través dels comitès d’empresa i professionals, com ara els d’El Periódico, La Vanguardia, RAC105, TVE, ACN, RNE, El Punt Avui, La Xarxa o l’agència Efe. En la llista també es trobaven els principals sindicats (CCOO, CGT, SPC, UGT, Intersindical i UPIFC) i les principals entitats gremials del sector, com el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de la Informació, el Col·lectiu Ciutadella, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, entre d’altres.
“Els nostres companys i companyes a Gaza han de treballar sotmesos a la fam i els bombardejos”, seguia el manifest. “Els hem vist trencar-se en les connexions en directe, desmaiar-se de gana, plorar els seus pares i fills assassinats per l’exèrcit israelià. Continuen informant en condicions impossibles, sense aigua, ni electricitat, amb escassa connexió a internet, sense gasolina i veient com l’armilla amb la paraula press no els protegeix, sinó al contrari, els converteix en objectiu a ells i les seves famílies. El seu compromís és una lliçó per a totes nosaltres”.
L'acte s'ha clos amb paraules de Natalia Abu-Sharar, presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, i han sonat unes paraules enviades des de Palestina per Abu Salim, reporter del sindicat de periodistes a Gaza, que ha estat en el funeral dels seus col·legues assassinats. "Em podia imaginar a mi mateix en el seu lloc i pensava si havia d'abandonar el periodisme per evitar els míssils israelians. Però si tots fem això, qui dirà la veritat? Aquesta no és una guerra només contra els periodistes, és una guerra contra tothom. Poseu sisplau pressió sobre Israel perquè aturi aquest genocidi", explicava.
Reaccions internacionals
Els assassinats de periodistes recents han desfermat una onada de rebuig també en nombrosos mitjans internacionals. El Guardian, en el seu editorial, denunciava el cas i afirmava: “Apuntar directament contra periodistes és un crim de guerra. Un assalt no només a la persona, sinó a la veritat en si mateixa. I, malgrat tot, fer-ho no aconseguirà maquillar les altres atrocitats d’Israel. Més aviat sumarà en la llista de càrrecs contra els seus líders”. El rotatiu incloïa també un article d’Asef Hamidi, director de notícies d’Al-Jazeera, on afirmava: “L’assenyalament i eliminació sistemàtica de periodistes no és només una tragèdia local o regional. És una violació catastròfica de les regles internacionals pel que fa a la protecció dels periodistes en zones de conflictes i evidencia el col·lapse global de la responsabilitat moral a l’hora de mantenir sans i estalvis aquells que ho arrisquen tot per il·luminar les realitats de la guerra”.
