Fa poc més d’un any, quan Ricard Ustrell va entrevistar Susanna Griso al Col·lapse, la periodista d’Antena 3 va lamentar que la seva vida privada aparegués a determinats mitjans perquè ella sempre havia intentat preservar la intimitat de la seva família. També va explicar la incomoditat d’haver de viure amb cotxes de paparazzis que la perseguien allà on anava, fins i tot en el moment d’anar a fer aquella entrevista.
És curiós, però, com Susanna Griso, a l’hora de treballar, aplica un altre criteri. Aquest dimarts, en el seu programa, es feia ressò de la denúncia de l’exdona del ciclista Óscar Freire per violència masclista. Espejo público informava que el jutge havia dictat una ordre d’allunyament contra el ciclista després que la seva exparella l’hagués denunciat per posar-li càmeres de vigilància a casa i al cotxe, seguir el vehicle amb GPS i clonar-li el WhatsApp. Un reporter va desplaçar-se fins a la localitat on vivien els protagonistes i va fer un circuit pel poble relatant els llocs on s’havien produït un seguit de discussions en públic. Pel camí, anava preguntant a les veïnes què sabien dels maltractaments: “Hoy detienen a cualquiera. A lo mejor mañana me detienen a mí por hablar”, deia una senyora. “Desgraciadamente, este tema del maltrato se utiliza mal por parte de algunas mujeres”, deia una altra, posant en dubte la víctima. El reporter estirava la llengua a les entrevistades: “La familia es conocidilla también...”, li suggeria a una dona, per si en treia algun detall. Com que l’entrevistada contestava que sí, el reporter feia safareig: “La madre estará buena entonces, ¿no?”, deia, com si s’interessés per la família afectada. “¡Imagínate! ¡Como cualquier madre!”, responia la veïna. Aleshores, el reporter va anar fins a la porta de casa de la víctima i va trucar a l’intèrfon preguntant per ella: “¿Está Laura? Es para saber un poquito cómo está después de lo acontecido...”. Lògicament, li penjaven.
Susanna Griso recollia la crònica i passaven a entrevistar una detectiva. Un col·laborador del programa li feia una consulta espantosa: “¿Podemos dar por normalizadas las situaciones de tener bajo control a las personas?” Després que la detectiva aclarís que la vigilància s’havia d’ajustar a la llei, feien una mica de tertúlia sobre el cas. Una altra col·laboradora explicava que hi havia testimonis que havien presenciat com el ciclista li prenia el mòbil a l’exdona, l'hi llençava o no la deixava trucar per telèfon. Quan una tertuliana subratllava la gravetat de la violència masclista com un problema estructural, Griso tancava el tema amb presses: “Intolerable. Está bien que lo contemos, porque no tienes que sufrir una situación parecida si es tu caso”, aconsellava a l’audiència. El que no haurien de patir les víctimes és la persecució dels mitjans fins a la porta de casa i que els truquin a l’intèrfon. Ni que els reporters preguntin als veïns per revictimitzar-les i fer el xafarder. El que defenses per a tu ho hauries de voler per als altres.
