Israel s’acarnissa amb Gaza, però la guerra està estancada

El CaireL’ofensiva d’Israel a Gaza fa temps que sembla instal·lada en una mena d’inèrcia destructiva a l’ombra de la qual sectors extremistes de dins i fora de l’exèrcit estan avançant amb fets consumats una agenda de venjança i neteja ètnica d’ambicions colonials. Les negociacions per a un alto el foc amb Hamàs estan estancades des de fa més d’un any, l’atenció mediàtica es troba en altres indrets, i el rumb bèl·lic és cada cop més vague. Però la vertiginosa devastació de la Franja segueix; ara, sobretot, concentrada al nord, però amb el risc que s’expandeixi.

Des de l’estiu, Israel va prendre la calculada decisió de redirigir els seus principals esforços militars cap al front nord amb Hezbollah, al Líban, i en grau més baix contra l’Iran. El resultat va ser un arraconament del front sud, a Gaza, que des d’aleshores s’ha mantingut en segon pla malgrat que les operacions militars, principalment terrestres, s’estan acarnissant amb zones del territori que són polvoritzades mentre la majoria de civils malviuen amuntegats en una petita àrea designada de la Franja igualment aïllada, asfixiada i bombardejada per Israel.

L’última operació a gran escala llançada per l’exèrcit israelià a Gaza, a principis d’octubre i encara en marxa, té per blanc l’extrem nord de la Franja, que inclou el camp de desplaçats de Jabalia i les localitats de Beit Hanoun i Beit Lahia. L’estat major nega que l’objectiu sigui buidar la zona de població i reduir-la a cendres, com defensen amplis sectors del país, inclosos alguns dins l’exèrcit. Però a la pràctica, tota la zona ha estat arrasada i ja no hi queda gairebé ningú.

La situació humanitària en aquesta part de Gaza és igualment catastròfica per a les persones que hi queden. Experts en seguretat alimentària consideren probable que la regió caurà imminentment –si no ha caigut ja– sota el llindar de la fam. A finals de desembre, dos dels seus únics tres hospitals van quedar fora de servei, i l’últim, que només funciona parcialment, afirma haver rebut ordres de tancament a principis de gener. Entre l’octubre i finals de desembre, el 90% dels intents de l’ONU d’enviar-hi ajuda humanitària van ser denegats.

Neteja ètnica ultra

La neteja ètnica i destrucció d’aquesta zona ja és gairebé completa. I ara hi ha temors, avivats per sectors ultres israelians, que l’operació de terra arrasada s’expandeixi a la resta del nord de Gaza, aïllat del sud de la Franja per un corredor militaritzat. A la pràctica, el que aquest pas suposaria seria ampliar l’operació a la ciutat de Gaza, que abans de la guerra era la més gran i més poblada de la Franja, i on encara viuen desenes de milers de persones.

Els sectors ultranacionalistes israelians que advoquen més obertament per aquesta expansió, i que compten amb un suport social important i són molt influents dins del govern i l’exèrcit, persegueixen una derrota total de Hamàs, però també, i sobretot, tornar a fer permanent la presència militar d’Israel a Gaza i restablir-hi assentaments al nord. Dimecres passat el ministre de Finances israelià, l’ultra Bezalel Smotrich, va declarar que Israel ha de romandre a Gaza “durant molt de temps” i que han de “deixar de tenir-li por a la paraula ocupació”.

La sensació d’inèrcia i de manca de pla d’actuació de la comandància de l’exèrcit d’Israel no només emana de les accions descontrolades d’oficials i de soldats sobre el terreny, sinó també de la falta d’avenços tangibles en els objectius de guerra que ha marcat públicament Tel-Aviv, inclosos aniquilar Hamàs i alliberar els ostatges.

Actualment, el moviment palestí està molt debilitat, però reté en gran manera el control civil sobre Gaza i el seu braç armat continua adaptant-se als revessos i es creu que restitueix les files amb bastant eficiència. Dimarts passat, a més, l’exèrcit israelià va recuperar el cadàver d’un nou ostatge que es creia viu.

Pel que fa a les negociacions entre Israel i Hamàs, recentment s’ha tornat a injectar optimisme arran de suposats avenços, i dimecres passat el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va afirmar que les parts estan “molt a prop” d’un acord. Tanmateix, les converses semblen estancades pels mateixos motius des de fa més d’un any, inclosa la retirada d’Israel de Gaza i els criteris per alliberar els presoners capturats el 7 d'octubre. I cada cop que un acord ha semblat a tocar, les negociacions s'han estroncat, sobretot pels bloquejos del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

L’única esperança, ara, és que la pressió del president entrant dels Estats Units, Donald Trump, ajudi a desbloquejar la situació. Però fins i tot en aquest cas, l’escenari que es creu més probable seria el d’un acord parcial durant el qual només els ostatges que es considerin prioritaris o més vulnerables serien alliberats, enmig d’una aturada temporal d’hostilitats. Les perspectives d’una hipotètica segona fase, que impliqui la fi de la guerra, són tan llunyanes com al principi.