La fi de l’experiment kurd, un avís per als drusos

BeirutDurant una dècada, el riu Eufrates va funcionar com una frontera invisible dins de Síria. A l’est, una regió sota control de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), dominades per milícies kurdes, havia construït una autonomia de facto amb suport nord-americà i sota la justificació central de la guerra contra l’Estat Islàmic (Daesh). A l’oest, Damasc esperava la seva oportunitat de tornar. A començaments d’aquest any, la línia s'ha trencat. Les forces governamentals van travessar el riu i el mapa territorial del nord-est va començar a desfer-se.

L'anunci d'aquest divendres d'un acord integral entre les FDS i el govern sirià no fa sinó formalitzar una dinàmica que feia setmanes que estava en marxa. L'entesa preveu el desplegament gradual de forces de seguretat estatals en ciutats clau del nord-est i la integració de les estructures militars kurdes dins de l'aparell estatal. Segons els termes coneguts, els combatents kurds es reorganitzaran en tres brigades integrades a l'exèrcit sirià, sota comandament central. Més que un gir inesperat, l'acord confirma la pèrdua de marge polític i territorial de l'administració kurda.

La caiguda progressiva de les posicions kurdes al nord-est no només redefineix l'orde militar, sinó que també envia un missatge polític a la resta del país. En especial al sud, on la comunitat drusa de Suwayda explora des de fa mesos fórmules d’autogovern. El que ha passat al nord-est funciona com a advertència per a aquesta minoria amb lligams històrics amb Israel. El missatge del president sirià autoproclamat, Ahmad al-Sharaa, és clar: la finestra per negociar autonomies s’estreny.

"La qüestió kurda ja no és un assumpte militar, és un problema d’integració política", resumeix Sihanok Dibo, representant de l’administració autònoma kurda del nord-est de Síria. El seu diagnòstic arriba quan el marge de maniobra de les FDS és més estret que mai. Després de ser expulsades d’Alep, van perdre posicions a Deir ez-Zor i Raqqa. Les tribus àrabs es van revoltar contra el seu control. L’acord del 18 de gener amb Damasc –retirada a l’est de l’Eufrates a canvi de garanties polítiques– es va trencar en qüestió de dies. El pacte anunciat ara busca tancar la fase d'inestabilitat.

Els EUA canvien de bàndol

Així, Washington, que durant anys va protegir l’experiment kurd, dona ara suport a una Síria reunificada des de Damasc. I Turquia, que considera les milícies kurdes una amenaça estratègica a la seva frontera, veu complert un objectiu llargament perseguit. El resultat és un canvi d’equilibri regional que deixa els kurds sense padrins externs sòlids.

La conseqüència immediata és la redefinició del paper de les FDS. Fins ara, la seva principal carta era la custòdia de milers de presoners de l’ISIS en presons del nord-est. Aquest rol garantia protecció occidental. Però amb el replegament de les seves forces i la transferència progressiva d’aquestes presons a l’estat sirià, aquesta funció es dilueix. Dibo adverteix que, si aquesta transició no es gestiona amb cura, "l’Estat Islàmic podria recuperar espais de reorganització a les zones desèrtiques de l’est sirià".

La incertesa es viu amb especial intensitat a Kobane, ciutat símbol de la resistència kurda davant del Daesh el 2014. El seu futur depèn d’acords encara incomplerts entre les FDS i Damasc. El pla anunciat preveu retirar les forces kurdes pesants i desplegar policia local afiliada al ministeri de l’Interior sirià. Tanmateix, persisteixen temors a represàlies i a l’entrada de milícies externes a la ciutat, alimentats per denúncies de saquejos i execucions registrats en altres zones després de la retirada de les FDS.

Mentre el nord-est es reconfigura, al sud del país la comunitat drusa observa atentament. A Suwayda, líders locals han impulsat demandes d’autonomia i protecció davant d’un estat central encara percebut com a fràgil. Però l’avenç de Damasc contra l’autonomia kurda modifica la correlació de forces. Si el govern aconsegueix consolidar el seu control al nord-est, la seva posició negociadora davant de Suwayda es reforçarà.

Una Síria centralitzada

A això s’hi afegeix la postura israeliana. Al sud, Israel manté una estratègia clara per garantir una franja de seguretat al nord dels alts del Golan. Aquesta prioritat pesa més que el seu suport ocasional a minories locals. Un diplomàtic occidental a Damasc resumeix que Israel pot mostrar-se flexible amb arranjaments polítics interns, però no amb el seu cinturó de seguretat.

En contrast, el projecte de fragmentar Síria en entitats autònomes perd suport internacional. Turquia, l’Aràbia Saudita i els Estats Units aposten ara per una Síria centralitzada, amb acords puntuals per integrar minories. Rússia, debilitada després de la caiguda d’Al-Assad, dona suport públicament a "la restauració de la integritat territorial siriana", com va declarar recentment Vladímir Putin després de rebre a Moscou el seu homòleg sirià.

Síria entra així en una nova fase. Dos anys després de la caiguda del règim de Baixar al-Assad i l’arribada d’Al-Sharaa a Damasc, la disputa ja no gira entorn de qui controla l’estat, sinó de com es reorganitza. L’Eufrates ha deixat de ser una frontera de guerra. Ara és la referència d’una negociació sobre el repartiment del poder, els límits de l’autonomia local i el model d’estat que emergirà de la postguerra. Per a Suwayda, la lliçó del nord-est és clara.