Síria

La fi de l'autonomia kurda a Síria

Després d'una ofensiva llampec de 48 hores, l'exèrcit sirià pren el control del nord-est, territori de domini kurd

Un grup de civils destrossa una estàtua d'un combatent de les Forces Democràtiques Sirianes a la ciutat de Tabqa després que l'exèrcit sirià en prengués el control.
19/01/2026
3 min

BeirutL'alto el foc anunciat aquest diumenge al nord-est de Síria posa fi, en teoria, als combats més intensos registrats des de la caiguda del règim de Bashar al-Assad, però no inaugura una pau duradora. Marca, sobretot, el tancament d'una dècada d'autonomia kurda a l'est del país i la reimposició progressiva de l'autoritat de Damasc sobre un territori que se li havia escapat del control des del 2012.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A la pràctica, però, els enfrontaments no han cessat del tot. Hores després de l'anunci de la treva, les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) kurdes van denunciar atacs de milícies aliades al govern a Ain Issa, Al-Shaddadi i Raqqa. En aquesta ciutat els combats s'han concentrat als voltants de la presó d'Al-Aqtan, on hi ha detinguts combatents de l'Estat Islàmic. Les FDS han advertit del perill per a la seguretat si les instal·lacions cauen en mans de forces hostils.

Més enllà de la persistència dels xocs armats, l'acord signat sota mediació nord-americana entre el govern d'Ahmad al-Sharaa i les FDS marca un punt d'inflexió polític. El text estableix un alto el foc general, la integració individual de combatents kurds als ministeris de Defensa i Interior i la transferència immediata de l'administració civil i militar de Raqqa i Deir ez-Zor a l'estat central. També preveu el traspàs del control de punts fronterers, jaciments de petroli i de gas i institucions públiques. L'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria queda desmantellada de facto.

La firma s'ha fet sota pressió militar directa. Després d'una ofensiva llampec de 48 hores, les forces de Damasc van avançar cap a la vall de l'Eufrates, van prendre Tabqa –al costat de la principal presa del país– i posicions clau a Deir ez-Zor, incloent-hi infraestructures energètiques estratègiques i accessos al jaciment d'Al-Omar. Diverses tribus àrabs locals, fins ara aliades circumstancials de les FDS, van canviar de bàndol, cosa que ha accelerat el col·lapse kurd en territoris majoritàriament àrabs.

Control del petroli

Per a Damasc la prioritat és recuperar sobirania territorial i recursos econòmics. La vall de l'Eufrates concentra la major part del petroli sirià. Controlar-lo garanteix ingressos indispensables per a un estat exhaust i permet al nou règim presentar-se com a artífex de la reunificació nacional després de tretze anys de fragmentació.

Youssef Qeblawi, director executiu de la Syrian Petroleum Company (SPC), durant una visita al jaciment petrolier d'Al-Omar, sota el control del govern sirià després de la retirada de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), a Deir al-Zor.

L'acord consagra, a més, la victòria d'un model estatal centralitzat davant del projecte federal defensat pels kurds. Des del 2013 l'administració autònoma havia desenvolupat estructures pròpies de govern, seguretat i justícia sota protecció dels Estats Units i en el marc de la lluita contra l'Estat Islàmic. Aquest experiment polític desapareix sense que el text prevegi garanties d'autonomia futura. A canvi, el president Al-Sharaa ha decretat el reconeixement dels kurds com a ciutadans de ple dret, l'oficialització del Nawruz –el cap d'any a la cultura del Kurdistan– i l'autorització de l'ús públic de la llengua kurda, mesures simbòliques destinades a tranquil·litzar els socis occidentals.

Els kurds perden el suport dels EUA

El replegament kurd reflecteix també l'afebliment del suport dels Estats Units. Washington va facilitar la negociació, però va evitar intervenir-hi per frenar l'ofensiva de Damasc. Davant la pressió militar i les defeccions tribals, els dirigents kurds van optar per signar l'acord per evitar una confrontació oberta sense suport extern.

Turquia emergeix com a beneficiari indirecte. L'acord recull diverses exigències, entre les quals el desmantellament de les estructures militars kurdes, l'expulsió dels membres no sirians del PKK i la retirada d'armament pesant de Kobani, ciutat símbol de la resistència kurda davant de l'Estat Islàmic. Ankara aconsegueix així objectius estratègics sense intervenció directa.

L'acord preveu la integració dels darrers enclavaments kurds a l'estat sirià. Hasakah passarà a estar sota l'administració de Damasc, amb el possible nomenament d'un governador vinculat a les FDS, mentre que Kobani comptarà amb forces de seguretat locals sota supervisió estatal. A la pràctica, l'autoritat central s'estendrà a tot el nord-est mitjançant acords transitoris de participació kurda.

L'alto el foc congela momentàniament la línia de front, però no resol la qüestió kurda a Síria. Per a Damasc representa la restauració de l'autoritat estatal. Per als kurds, la fi d'una experiència política inèdita i l'inici d'una etapa marcada per integració forçada i garanties externes incertes. La guerra oberta ha disminuït. La disputa sobre el seu lloc a la Síria postconflicte continua.

stats