L'Iran obre un nou front i amenaça Trump amb represàlies si ataca el país
Els Estats Units redueixen temporalment el personal a la base aèria de Qatar, ja atacada el juny passat
BeirutLa crisi iraniana ha desbordat l'àmbit intern i ja es projecta sobre el mapa militar del Golf. Teheran ha advertit aquest dimecres diversos països de la regió, entre els quals Qatar, que les bases nord-americanes al seu territori seran atacades si Washington llança una operació contra l'Iran.
El missatge, transmès a través de canals diplomàtics i confirmat per fonts regionals a l'agència Reuters, esmenta explícitament instal·lacions a l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Turquia i Qatar. A Doha, la capital, hi ha Al Udeid, la base aèria nord-americana més gran de l’Orient Mitjà i centre operatiu del Comandament Central dels Estats Units. La infraestructura acull prop de 10.000 efectius i constitueix un node essencial de la projecció militar de la Casa Blanca a la regió.
L'advertència iraniana no és abstracta. L’assessor de seguretat Ali Shamkhani ha recordat públicament l'atac limitat –i prèviament anunciat– que Teheran va llançar el juny de l’any passat contra Al Udeid, en represàlia pels bombardejos nord-americans sobre instal·lacions iranianes durant la guerra dels dotze dies amb Israel. L'episodi, que no va causar baixes i va ser interceptat per les defenses qatarianes, es manté com a precedent operatiu. En aquest nou context, fonts diplomàtiques han assenyalat que s'ha aconsellat a una part del personal nord-americà a la base que l'abandoni temporalment, un ajust preventiu i no com una evacuació total. Els britànics també han retirat part del seu personal.
Les amenaces es produeixen mentre el president Donald Trump ha elevat el to envers Teheran, ha cancel·lat contactes diplomàtics i ha advertit de possibles respostes si continuen la repressió i les execucions de manifestants. Així i tot, en un nou gir, el president estatunidenc deia que dimecres a la tarda que l'havien informat que les execucions a l'Iran s'han aturat. “Ens van dir que els assassinats a l’Iran s’aturen i que no hi ha cap pla d’execucions”, va dir des del Despatx Oval. “Els assassinats s’han aturat. Les execucions s’han aturat.”
L'Iran busca traslladar el cost d'una eventual intervenció als aliats regionals dels Estats Units, obligant-los a pressionar perquè Trump es refreni. Doha, que els darrers anys ha actuat com a canal de mediació entre Washington i Teheran, ha advertit que una escalada militar tindria conseqüències directes per a tot el Golf.
Aquest teló de fons extern acompanya una situació interna marcada per protestes sostingudes i repressió continuada. Segons l’ONG Iran Human Rights (IHR), amb seu a Noruega, les forces de seguretat iranianes han matat almenys 3.428 manifestants i han arrestat més de 10.000 persones. Organitzacions com la Human Rights Activists News Agency (HRANA), amb seu als EUA, comptabilitzen menys víctimes mortals, almenys 2.571, però més de 18.100 detinguts, a partir de registres nominals, informes hospitalaris i testimonis familiars. El mateix règim ha admès més de 2.000 morts.
El destí d'Erfan Soltani
Des del 8 de gener, el país roman sota un tall gairebé total d’internet. Les xarxes socials, la missatgeria i els serveis de dades continuen bloquejats, mentre es mantenen operatius els canals estatals i algunes plataformes internes controlades. Petites finestres de connexió per satèl·lit, principalment a través de Starlink, permeten la difusió esporàdica de vídeos i informacions, tot i que amb senyals inestables i risc de confiscació d’equips. França i altres governs europeus han ofert suport tècnic per restablir la connectivitat. Fins ara, però, l'impacte ha estat negligible.
L'aparell judicial continua tramitant causes contra detinguts. El cas més visible és el d’Erfan Soltani, un jove de 26 anys condemnat a mort pel càrrec d'"enemistat amb Déu" després d'un procés sumaríssim. La seva execució ha estat anunciada per aquest dimecres, però de moment no hi ha hagut una confirmació independent que s’hagi dut a terme. En qualsevol cas, el sistema fa de l’opacitat una eina més del mateix mecanisme d’intimidació.
Les protestes mantenen un patró dispers però persistent. La policia ha enviat missatges a famílies advertint de responsabilitats legals per la participació de joves en manifestacions, una pràctica destinada a desplaçar el cost de la repressió a l'àmbit domèstic. Les forces de seguretat conserven capacitat operativa, però es veuen obligades a sostenir desplegaments continus en múltiples punts del país.
El resultat és un escenari en què repressió interna, aïllament informatiu i tensió regional avancen en paral·lel: una crisi que ja no es desenvolupa únicament dins l'Iran, sinó que es projecta sobre el tauler estratègic de tot l'Orient Mitjà.
Espanya recomana abandonar el país
En aquest context i tal com han fet diversos estats, aquest dimecres Espanya ha recomanat a tots els ciutadans amb nacionalitat espanyola que marxin de la regió "fent ús dels mitjans disponibles". A més, el ministeri d'Afers Exteriors ha anunciat que desaconsella completament viatjar a Iran davant "una situació de gran inestabilitat". El ministeri encapçalat per José Manuel Albares també recorda que cal abstenir-se de ficar-se en manifestacions i fer-hi fotos, així com dels edificis oficials, per evitar semblar sospitosos.