"El nostre genocidi": dues ONG israelianes acusen per primer cop el govern Netanyahu

BarcelonaDues de les principals organitzacions no governamentals defensores dels drets humans a Israel, B'Tselem i Metges pels Drets Humans, han publicat aquest dilluns dos informes en què conclouen que Israel està cometent un genocidi a Gaza, d'acord amb els paràmetres establerts del dret internacional. És el primer cop que aquestes entitats israelianes arriben a aquesta conclusió després de gairebé 22 mesos de bombardejos indiscriminats a la Franja palestina i d'haver-se provocat una fam generalitzada, i en conseqüència, és el primer cop, també, que criden a una acció internacional contra el govern israelià per parar-li els peus.

L'informe de B'Tselem, que porta per títol "El nostre genocidi", conclou que la resposta d'Israel als atacs palestins del 7 d'octubre ha provocat un "bombardeig massiu i indiscriminat de centres urbans" i la "fam en més de dos milions de persones com un mètode de guerra" contra els palestins. Apunta que l'acció de l'exèrcit israelià a la Franja ha causat "una massacre amb atacs directes i també ha provocat condicions de vida catastròfiques que continuen elevant un balanç de morts massiu, un greu dany físic i mental contra el conjunt de la població de la Franja, una destrucció a gran escala d'infraestructures, i la destrucció del teixit social, incloses les institucions educatives i el patrimoni cultural palestí". El document destaca alhora "les detencions massives i els abusos a les presons israelianes, que s'han convertit en camps de tortura per a milers de palestins retinguts sense càrrecs", així com "el desplaçament forçat massiu, inclòs un intent de neteja ètica que s'ha convertit en un objectiu declarat de guerra, i un atac a la identitat palestina a través de la destrucció deliberada dels camps de refugiats i els intents de soscavar l'UNRWA [l'agència de l'ONU per als refugiats palestins]".

B'Tselem cita també les declaracions d'alts càrrecs israelians sobre la naturalesa de l'atac a Gaza que "han expressat una intenció genocida", tal com va denunciar Sud-àfrica davant el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU el desembre de 2023. Tot plegat "porta a la conclusió inequívoca que Israel està duent a terme una acció coordinada per destruir intencionadament la societat palestina a la Franja de Gaza... i cometent un genocidi contra els palestins". La investigació està feta amb desenes d'entrevistes i informes d'organitzacions i experts internacionals, agències de l'ONU i publicacions en premsa. Entre els testimonis n'hi ha de tan corprenedors com el d'una dona que va veure com els seus dos fills i el seu marit eren esclafats per un tanc, un pare que va veure el seu fill cremar-se viu o un paramèdic que va haver d'abandonar una dona i un nadó quan la seva ambulància va ser bombardejada i que, quan va tornar l'endemà, va veure com els gossos s'havien menjat la mare, però l'infant continuava viu. L'informe recorda que Israel ha provocat "la pitjor crisi d'orfes de la història moderna", amb unes 40.000 criatures que han perdut un o tots dos progenitors, i que el 41% de famílies s'han fet càrrec d'una criatura que no és seva.

L'informe de Metges pels Drets Humans, titulat "Una anàlisi sanitària del genocidi a Gaza", apunta que "les proves mostren un desmantellament sistemàtic i deliberat del sistema sanitari i dels sistemes vitals a través d'atacs selectius contra els hospitals, el bloqueig de l'ajuda mèdica i les evacuacions, l'assassinat i la detenció del personal sanitari". Conclou que l'actuació israeliana "no és accidental, sinó part d'una política deliberada d'atacar els palestins com a grup". L'entitat crida "els organismes internacionals i els estats a complir amb el seu deure sota l'article I de la Convenció de Prevenció del Genocidi per aturar aquest genocidi".

Les organitzacions israelianes han acabat reconeixent el genocidi a Gaza molts mesos més tard que nombrosos organismes internacionals com Amnistia, el Centre Europeu de Drets Humans, Metges Sense Fronteres o Human Rights Watch. També nombrosos juristes i experts israelians en el crim de genocidi s'havien pronunciat ja en el mateix sentit, incloent-hi Amos Goldberg, Itamar Raz o l'historiador Lee Mordechai.

L'ONU diu que l'ajuda que Israel ha deixat entrar a Gaza és una "gota en l'oceà"

Sobre el terreny, les "pauses humanitàries" a què Israel s'havia compromès arran de les crítiques internacionals creixents per la crisi de fam que ha causat a Gaza no estan servint per canviar la situació a la Franja, denuncien els organismes internacionals. Segons l'ONU, Israel ha permès l'entrada de 100 camions amb ajuda, però alerten que aquesta quantitat és totalment insuficient davant "la catastròfica crisi sanitària". En condicions normals entraven a la Franja 500 camions diàriament. Aquest dilluns un altre nadó ha mort de desnutrició, de manera que les víctimes atribuïbles a la fam ja són 147, segons les autoritats sanitàries de Gaza. La majoria, 88, són criatures.

La situació és tan desesperada i tan evident que el mateix president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha vist forçat a reaccionar. "La gent s'està morint de fam i això no es pot fingir", ha dit aquest dilluns durant una compareixença de premsa conjunta amb el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, a Escòcia. El president nord-americà ha anunciat enviaments de menjar a la Franja i ha assegurat que s'instal·laran "centres de repartiment" a Gaza "sense tanques ni filats al voltant" perquè la gent hi pugui accedir a peu. "Ara no poden, veuen el menjar a trenta metres de distància, el veuen, hi és tot, però ningú el va a buscar perquè hi ha tanques que ho impedeixen. És una bogeria el que hi passa", ha afirmat. També ha apuntat que treballarà amb altres països com el Regne Unit per enviar més ajuda humanitària i aliments a la Franja.

"Instal·larem centres d'aliments en col·laboració amb gent molt bona. Proporcionarem fons, acabem de recaptar bilions de dòlars, tenim molts diners i n'invertirem una mica en aliments", ha dit. "Però vull estar segur que reben els aliments", ha matisat Trump quan li han preguntat què diria al primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, quan hi parlés sobre la situació de Gaza. Trump ha explicat que ha estat parlant amb Netanyahu els últims dies sobre "diversos plans" i "alternatives" possibles per alliberar els ostatges que encara queden a la Franja. "Hem de galvanitzar altres nacions també per aconseguir un alto el foc a Gaza", ha afegit.

En canvi, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, continua negant que Israel estigui provocant fam a la Franja, com ha quedat clarament acreditat per tots els organismes internacionals amb presència a l'enclavament: "No hi ha cap política de fam a Gaza ni hi ha fam a Gaza", ha proclamat en una conferència evangelista a Jerusalem.

Tom Fletcher, subsecretari general d'Afers Humanitaris de l'ONU, ha celebrat com "un pas en la bona direcció" la decisió d'Israel de deixar entrar més ajuda a Gaza, però ha deixat clar que era "només una gota en l'oceà". "Necessitem una quantitat enorme d'ajuda a una escala molt més gran del que hem pogut distribuir fins ara". Fletcher ha recordat que el dret internacional prohibeix restringir l'accés de la població civil a l'ajuda humanitària. L'ONU disposa de 6.000 camions preparats al costat egipci de la frontera de Gaza i assegura que té capacitat per alimentar tota la població de l'enclavament durant sis mesos.

El govern de Hamàs ha advertit aquest migdia que el bloqueig israelià impedeix des de fa 150 dies l'entrada de llet de fórmula, cosa que "amenaça la vida de més 40.000 criatures menors d'un any", i ha recordat que almenys dues criatures han mort als hospitals de Gaza les últimes 24 hores per manca de suplements nutricionals especialitzats. Tampoc s'ha frenat la violència armada: les forces israelianes han disparat contra la multitud que esperava menjar en dos punts de distribució d'aliments i han matat nou persones. En total, Israel ha matat 65 palestins des de la matinada, expliquen fonts mèdiques a Al-Jazeera després que diumenge, quan va entrar en vigor la "pausa humanitària", fossin assassinats 63 palestins. Aquestes pauses, de deu hores diàries (de 10 h a 20 h) i limitades a algunes zones del centre i el nord de Gaza, haurien de facilitar la distribució d'ajuda humanitària dins la Franja, segons es va comprometre Tel-Aviv, que també va dir que obriria corredors humanitaris per facilitar l'arribada de menjar i medicines. Però les pauses només es van materialitzar unes hores i al migdia ja s'havien produït atacs israelians a les zones humanitàries.

El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha tornat al to amenaçador en una entrevista amb el mitjà israelià Ynet: "Si Hamàs no allibera els ostatges s'obriran les portes de l'infern a Gaza". Katz ha reconegut que la de Gaza "és una guerra complexa, més enllà de tot el que hem fet fins ara", i ha assegurat que aviat hauran de prendre decisions dràstiques.