El cap de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica confirma que les centrifugadores de Fordow "ja no estan operatives"

BarcelonaEls atacs estatunidencs sobre les instal·lacions nuclears de l'Iran són objecte d'escrutini aquesta setmana, després que la premsa filtrés uns informes d'intel·ligència que negaven la destrucció de les plantes, i que el director de la CIA sortís a desmentir-los afirmant que l'impacte dels projectils havia provocat "danys greus". Aquesta tarda, el cap de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica ha donat a conèixer noves conclusions sobre els atacs. En una entrevista a Radio France Internationale, Rafael Grossi ha declarat que les centrifugadores de la planta d'enriquiment d'urani de Fordow, la més gran i fins ara considerada inaccessible, "ja no estan operatives". Tot i que els seus operaris no han pogut accedir al lloc dels fets des que hi van impactar els projectils antibúnquer nord-americans, el director de l'organització afirma que, donada la potència de les bombes i les característiques tècniques de la planta, pot confirmar que "aquestes centrifugadores ja no funcionen". Grossi no ha gosat afirmar que el programa nuclear de l'Iran hagi estat destruït, tal com havia dit Donald Trump, però sí que ha defensat que ha patit "danys enormes".

Per la seva banda, el secretari de Defensa dels Estats Units ha donat detalls aquest dijous de l'operació nord-americana contra les instal·lacions iranianes, enmig de les queixes de congressistes nord-americans que li retreuen que no demanés l'aval de la cambra per llançar l'atac. Pete Hegseth ha insistit que els bombardejos nord-americans "van destruir sens dubte" les capacitats nuclears de Teheran i ha tirat pilotes fora afirmant que no tenia constància de cap informe que apunti que algú havia mogut l'urani enriquit de les plantes abans de l'atac. El secretari de Defensa ha posat en valor vehementment el que ha qualificat d'"operació militar més complexa i secreta de la història" dels Estats Units i ha carregat durament contra la premsa per haver-se fet ressò d'uns informes preliminars d'intel·ligència que estimaven que el programa nuclear iranià només s'endarreriria uns sis mesos, en lloc d'anys, com afirmava Trump. En la mateixa compareixença, el cap de l'estat major estatunidenc, el general Dan Caine, ha revelat que l'operació Martell de Mitjanit ha estat "la culminació de més de 15 anys de desenvolupament i proves" per destruir les capacitats atòmiques de l'Iran.

També ha abordat aquesta qüestió —des de la narrativa oposada— el líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, que ha parlat aquest dijous per primera vegada des de la fi de la guerra amb Israel, i ha assegurat que el seu país ha clavat "una bona bufetada a la cara dels Estats Units". En un discurs televisat davant de la nació en què s'ha mostrat contundent contra la Casa Blanca, Khamenei ha recalcat que els EUA "no han aconseguit cap èxit significatiu" atacant les instal·lacions nuclears de l'Iran. Encara més, ha criticat que Donald Trump elaborés un relat "inusualment exagerat" sobre els fets amb l'objectiu de "distorsionar la veritat". En canvi, s'ha enorgullit de l'atac que l'Iran va llançar sobre "una de les bases clau dels EUA a la regió", a Qatar, mentre que Washington "va intentar minimitzar-lo", ha dit.

Khamenei, que ha declarat la victòria de l'Iran contra Israel, ha explicat que Trump va demanar a l'Iran que es "rendís". Una petició que, segons el líder suprem, era "massa gran per a la boca del president dels Estats Units". "Per a un gran país i nació com l'Iran, la simple menció de la rendició és un insult", ha dit. Per al líder dels aiatol·làs, Trump ha fet evident que els nord-americans s'han estat oposant a la República Islàmica de l'Iran des del principi. En aquest sentit, el dirigent ha criticat que els Estats Units s'aferrin a pretexts com el programa nuclear, els drets de les dones o els drets humans, quan en el fons només volen "que l'Iran es rendeixi".

Desafiament a l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica

Paral·lelament, el Consell de Guardians de l'Iran ha aprovat aquest dijous el pla perquè la República Islàmica suspengui la cooperació amb l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA). La mesura, que encara ha de ser aprovada pel president del país per fer-se efectiva, va ser aprovada dimecres pel Parlament.

Es tracta d'un pas enrere en la negociació amb Washington sobre el programa nuclear iranià, ja que el pla comporta prohibir l'entrada de l'AIEA a l'Iran i expulsar-ne tots els inspectors. A més, l'agència estatal nuclear iraniana tindrà prohibit compartir informació o informes sobre el programa nuclear iranià amb l'organisme internacional, que és precisament el que s'intentava evitar durant la negociació amb la Casa Blanca.

El Consell de Guardians està format per sis experts en islam elegits pel líder suprem, Ali Khamenei, i sis juristes elegits pel Parlament. El text, però, preveu que es podria tornar a cooperar amb l'organisme si es garanteix a l'Iran que les seves instal·lacions nuclears i els seus científics –onze almenys han perdut la vida en els atacs d'Israel– estan segurs i també es dona via lliure perquè l'Iran continuï enriquint urani.