S'han destruït realment les instal·lacions nuclears a l'Iran?

BarcelonaAmb la fi de la guerra que Donald Trump s'ha afanyat a batejar com "la dels dotze dies", tots els països s'han reivindicat guanyadors del conflicte i tant els Estats Units com Israel s'han enorgullit d'haver aconseguit l'objectiu pel qual van justificar els atacs contra l'Iran: impedir que Teheran tingui la bomba nuclear. Però fins a quin punt ha quedat malmès el programa nuclear iranià? Es pot donar per destruït com presumeix el president nord-americà?

Hores després que set avions B-2 dels Estats Units llancessin projectils GBU-57a contra les plantes iranianes de Fordow, Natanz i Isfahan en una intervenció inèdita, Donald Trump celebrava que les instal·lacions nuclears de l'Iran havien estat "destruïdes del tot" en el que va qualificar d'"èxit militar espectacular". El secretari d'Estat, Marco Rubio, rebaixava l'endemà les estimacions dels danys a "greus" en una roda de premsa diumenge al matí, mentre que, per la seva banda, l'Iran confirmava l'atac, però assegurava que no aturaria el seu programa nuclear.

Però una avaluació inicial dels serveis d'intel·ligència dels EUA indicava que els atacs sobre les instal·lacions nuclears de l'Iran només han endarrerit uns quants mesos el desenvolupament del seu programa. Segons els informes, que han donat a conèixer mitjans nord-americans com el New York Times i la CNN, l'impacte dels projectils només hauria bloquejat les entrades a dues de les instal·lacions, però no hauria causat l'ensorrament els edificis subterranis i, per tant, la destrucció de les plantes. Així, abans de l'atac, les agències d'intel·ligència nord-americanes estimaven que, en cas que l'Iran intentés precipitar-se a fabricar una bomba, trigaria uns tres mesos a tenir-la. Ara, després dels bombardejos i de dies d'atacs de l'exèrcit israelià abans del cop final de Washington, l'agència d'intel·ligència de Defensa només afegeix sis mesos a aquestes estimacions.

La Casa Blanca ha qualificat aquests informes de "completament erronis". De fet, durant la cimera de l'OTAN als Països Baixos, Donald Trump ha tornat a insistir que el programa nuclear de l'Iran havia quedat "destruït" i ha carregat contra la CNN i el New York Times, als que acusava de "mentir".

Aquesta mateixa matinada de dijous, la directora d'Intel·ligència Nacional, Tulsi Gabbard, sortia a refermar Trump i assegurava que "noves dades d'intel·ligència" confirmaven la destrucció total de les tres plantes nuclears atacades. "Les instal·lacions nuclears iranianes han estat destruïdes. Si els iranians optessin per reconstruir-les, haurien de reconstruir les tres instal·lacions (Natanz, Fordow, Isfahan) completament, cosa que probablement trigaria anys", deia Gabbard a X, i el director de la CIA, John Ratcliffe, emetia també un comunicat per informar que la nova informació d'una font "històricament fiable" indicava que "diverses instal·lacions nuclears iranianes clau van ser destruïdes i haurien de ser reconstruïdes al llarg dels anys".

Durant la cimera de l'OTAN de dimecres, el president Trump havia anat encara molt més enllà i havia comparat la contundència dels atacs estatunidencs amb les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, que van "posar fi a la guerra". En la mateixa línia s'ha expressat el secretari d'Estat, Marco Rubio, que ha reiterat en declaracions a Politico que l'Iran està "molt més lluny d'una arma nuclear" després "que el president prengués l'acció audaç" de bombardejar les seves instal·lacions.

A més, l'administració Trump va ajornar dimarts la sessió informativa al Congrés sobre informació classificada dels atacs dels EUA contra l'Iran, en una decisió que ha indignat els demòcrates.

Què diuen les proves?

Les instal·lacions de Fordow s'han considerat durant molt de temps l'objectiu militar més impenetrable de l'Iran, perquè el seu emplaçament totalment soterrat la feia inabastable a les bombes israelianes. Suposadament, només els Estats Units posseeixen l'armament indicat per impactar-hi. En aquesta central, l'Iran enriquia l'urani necessari per construir la bomba atòmica. Però poc després que una dotzena de projectils d'artilleria nord-americans de 13.600 kg, coneguts com a projectils antibúnquer, hi caiguessin, l'organisme de control nuclear de l'ONU negava que hi hagués cap signe de contaminació radioactiva al voltant d'aquesta o les altres instal·lacions.

Les imatges de satèl·lit posteriors a l'atac mostraven signes d'un incendi, però no eren concloents. L'edifici principal del complex no semblava haver patit danys, però la topografia d'una zona pròxima semblava haver-se alterat i aplanat, i havien aparegut sis cràters resultants de l'impacte de les bombes.

El cap de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica, Rafael Grossi, tampoc es va atrevir a avaluar l'abast dels danys en un primer moment: "Pel que fa a l'avaluació del grau de danys sota terra, no ens hi podem pronunciar. Podria ser important, podria ser significatiu, però ni nosaltres ni ningú més podria dir el nivell dels danys". Aquest matí, el director de l'agència ha afirmat que la seva "prioritat número u" era tornar a les instal·lacions nuclears per avaluar sobre el terreny l'impacte radiològic. A més, Grossi ha deixat clar que “el coneixement tecnològic i la capacitat industrial continuen existint a l’Iran” i que la qüestió no és si els bombardejos han retardat el programa “dos o tres mesos”, sinó si s’aconseguirà una solució diplomàtica “que resisteixi el pas del temps”.

Els organismes internacionals especialitzats opten per la prudència, però hi ha diversos factors que explicarien que l'impacte no ha estat el que diu Trump. D'una banda, l'Iran va afirmar que havia evacuat les instal·lacions un parell de dies abans de l'atac i que havien traslladat materials sensibles. "Les reserves d'urani enriquit s'han transferit dels centres nuclears i no hi ha materials que, si fossin atacats, puguin emetre radiació ni siguin perjudicials per als nostres compatriotes", va dir Hassan Abedini, el subdirector polític de l'emissora estatal iraniana. Tres dies abans dels atacs nord-americans es van veure setze camions de càrrega prop del túnel d'entrada de Fordow. A més, la Mitja Lluna Roja Iraniana tampoc va registrar cap mort pels atacs nord-americans, d'acord amb les afirmacions de les autoritats iranianes.

D'altra banda, alguns experts apunten que els projectils estatunidencs estan dissenyats amb càlculs amb relació a un formigó armat resistent a 5.000 psi. Però l'Iran podria haver fet servir un formigó més resistent per protegir el seu tresor nuclear, de manera que l'impacte de les bombes antibúnquer no hauria estat tan greu com es preveia.