Netanyahu ha perdut una jugada contra el Suprem, però no la partida
Amb les enquestes en contra, el primer ministre israelià s'enfronta a un judici per corrupció i a la investigació sobre què va fallar el 7 d'octubre
SegoviaJustament aquesta setmana es compleix un any de l'anunci formal del ministre de Justícia, Yariv Levin, que buscaria una nova correlació entre els tres poders de l'estat, el govern, la Knesset [Parlament] i el Tribunal Suprem. El pla del govern de Netanyahu va conduir a protestes multitudinàries arreu d'Israel, gairebé diàries, fins al 7 d'octubre, quan Hamàs va llançar el seu atac sorpresa que va costar la vida a 1.200 israelians i les protestes es van aturar.
Fa un any el govern de Benjamin Netanyahu es va treure la careta definitivament i va llançar-se contra el Suprem. Diumenge el Suprem va contestar derogant una llei bàsica aprovada pel Parlament, una llei que precisament desautoritzava el màxim tribunal a derogar lleis bàsiques que considerés "no raonables", un concepte controvertit en si mateix.
El fons de la qüestió, sense donar moltes voltes, era el desig de Netanyahu de destruir el Suprem tal com ha funcionat des de la creació de l'estat. Els israelians de centreesquerra creuen, amb raó, que les actuacions del Suprem serveixen d'escut protector a les crítiques internacionals per la brutal ocupació militar dels territoris palestins. I és cert que el Suprem, especialment des de l'anterior presidència del magistrat Aharon Barak, ha frenat un munt de crítiques contra l'ocupació al mateix temps que impulsava l'ocupació.
Israel i el Dret Internacional
En una ocasió, a Jerusalem, en presència del seu invitat estrella, el jutge espanyol Baltasar Garzón, que va processar el dictador xilè Augusto Pinochet, Barak va fer una defensa clara i concisa de les jurisdiccions nacionals i va dir que quan l'invitaven a donar conferències a Occident sempre deia als jutges locals que desenvolupessin legislacions nacionals i no facilitessin les jurisdiccions internacionals. Ho deia perquè volia que Israel fos immune a les legislacions internacionals. Barak no volia sentir parlar de tribunals internacionals, cosa què és raonable si tenim en compte les violacions sistemàtiques dels drets humans que l'estat jueu fa cada dia per mantenir l'ocupació.
Els polítics israelians de centreesquerra volen un Tribunal Suprem fort i tècnicament independent, perquè en cas contrari, és a dir si fos un tribunal raquític, la defensa d'Israel als fòrums internacionals seria més complicada. Però quan més a la dreta estan els polítics, quan són més nacionalistes o més religionistes, estan menys d'acord amb aquest plantejament i prefereixen un Suprem raquític.
Netanyahu és d'aquesta última opinió, encara que fa alguns anys pensava d'una altra manera. Hi ha gravacions en les quals Netanyahu parla obertament a favor d'un Suprem fort, perquè d'aquesta manera es podrà defensar millor a Israel davant dels tribunals internacionals. Per què ha canviat d'opinió? Per què vol controlar ara els tres poders: executiu, legislatiu i judicial?
Segons alguns analistes és per pura megalomania. Ho vol controlar tot. No en té prou amb controlar el seu govern i la Knesset, perquè un Suprem independent pot crear-li problemes, i senzillament ho vol evitar.
És per això que va decidir desequilibrar la relació entre els tres poders i destruir el Suprem. Volia ser ell qui, a través del Parlament, elegís els jutges. Era una jugada arriscada, l'ha jugat i ha perdut, però això no significa el final del joc. Netanyahu no pensa dimitir i donarà la batalla fins a les últimes conseqüències. Encara no sabem com acabarà el seu judici per corrupció, segurament un dels motius pels quals ha arribat tan lluny amb la pretesa reforma del Suprem.
Tampoc sabem com acabarà la investigació de la guerra de Gaza en curs, però ell i els seus alter ego estan acusant l'exèrcit i els serveis d'intel·ligència de la catàstrofe del 7 d'octubre. A més, la investigació podria perllongar-se per anys, com el seu judici. És cert que les enquestes no li donen un bon resultat en unes hipotètiques eleccions, però encara té al davant tres anys de legislatura amb una majoria suficient.
El principal líder de l'oposició, Benny Gantz, que ha entrat al govern d'unitat arran de la guerra de Gaza, diu que ell no està en contra d'una reforma del Suprem, sempre que es faci amb un ample consens i no sigui tan radical. La qüestió queda de moment aparcada, però és fàcil intuir que Netanyahu tornarà a la càrrega.
