Netanyahu, en mode de supervivència contínua

Un acord no garanteix que la guerra de Gaza s’acabi. Esclar que un acord es pot firmar en qualsevol moment, però això no significarà necessàriament la solució immediata del conflicte, ni tan sols dels problemes més bàsics de la guerra en marxa, si és que es pot dir guerra a la matança sistemàtica de milers de civils a la Franja de Gaza.

Netanyahu ha aconseguit sobreviure durant dos anys a les crítiques internes i externes. En una ocasió va dir que els israelians que protesten no són els seus votants, i és veritat. Com també és veritat que compta amb el suport d’una clara majoria de jueus, un coixí que assegura la seva posició davant del govern i de la guerra.

Amb l’excusa de la guerra, ha aconseguit que no es formi una comissió estatal per investigar l’origen i les omissions que van conduir al desastre del 7 d’octubre del 2023. En principi, una comissió d’aquesta mena hauria de funcionar sota la tutela del Tribunal Suprem. Netanyahu, en canvi, vol una comissió governamental que ell pugui controlar, una iniciativa que l'oposició rebutja i que, de moment, ni tan sols s’ha establert.

Aquest mes d’octubre, Netanyahu farà 76 anys. És el primer ministre que més anys ha servit al càrrec, per davant de David Ben-Gurion. Però si algú esperava que la matança de 1.200 israelians ara fa dos anys posés fi a la seva carrera política, estava molt equivocat. S’ha mantingut al capdavant del govern i sembla disposat continuar-hi indefinidament passi el que passi.

Pel que fa al judici per corrupció, Netanyahu està procrastinant, demorant les diligències, de manera que, segons els experts, el judici podria continuar durant uns quants anys més. Això li permetria concórrer a les pròximes eleccions, i si fos així el bloc que ell lidera tindria moltes possibilitats de tornar a guanyar a les urnes.

Un acord fàcil de trencar

El final de la guerra no li interessa, de manera que, encara que signi un document, serà un paper que ell podrà interpretar en la mesura de la seva voluntat. Sempre podrà al·legar que l’altra part està incomplint els seus compromisos per tornar a la guerra.

Netanyahu vol aprofitar la situació per canviar el Pròxim Orient de dalt a baix. Ell mateix ho ha dit. La seva ambició és passar als llibres d’història com la persona que va deixar una regió ben diferent de la que va rebre; que els seus hereus i Israel rebin un Pròxim Orient sense enemics. Està intentant aconseguir aquest somni.

Com que a la Knesset té una majoria suficient per governar, no es planteja convocar eleccions. L’oposició està dividida malgrat que els seus múltiples líders diuen el contrari. La imatge de força que transmet Netanyahu no la dona cap líder de l’oposició, i això és important per sostenir la popularitat.

Pensa que, igual que ha pogut sobreviure dos anys de guerra, pot continuar al capdavant del govern indefinidament, dilatant la sentència del seu judici i maniobrant amb els seus socis de l’extrema dreta ultranacionalista i ultrareligiosa, com ha fet fins ara. Els últims dos anys han estat més complicats que cap altre període de la història del país, i si ha aconseguit mantenir-se en el poder fins ara, podrà continuar a partir d’un acord fràgil amb Hamàs, que, d’altra banda, pot trencar en el moment que més li convingui.