S'accepti o no, què implica el pla per a Gaza de Trump i Netanyahu?

BarcelonaEl pla per a Gaza que dilluns al vespre van presentar el president dels Estats Units, Donald Trump, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu –que està perseguit pel Tribunal Penal Internacional com a criminal de guerra, cal recordar-ho–, no és una proposta de pau sinó un ultimàtum. Els seus vint punts exigeixen una rendició incondicional de Hamàs i la resta de faccions palestines, amb l'alliberament de tots els ostatges israelians en 72 hores com a primer pas, el desarmament verificable i l'establiment d'una autoritat estrangera comandada per Trump i l'ex primer ministre britànic Tony Blair, que com a credencial a la regió presenta la invasió de l'Iraq del 2003.

El compromís per a Israel és un alto el foc, una retirada de les seves tropes de Gaza que no es concreta amb mapes ni calendaris i l'entrada d'ajuda humanitària, que és moneda de canvi encara que Israel té l'obligació legal de no bloquejar-la. La fam provocada, que ha desencadenat la pitjor crisi humanitària del planeta segons tots els actors internacionals sobre el terreny, ara es converteix en un xantatge per a Hamàs. Per si no quedava prou clar, Trump ha explicitat l'ultimàtum: si Hamàs no acata, Israel "acabarà la feina". "Es pot fer per la via fàcil o per la via dura, però es farà", insisteix Trump, que aquest dimarts ha dit que Hamàs "té tres o quatre dies" per respondre a la proposta.

L'advocada palestina experta en drets humans Noura Erakat ho ha resumit en una frase: "És el pla de la Riviera de Trump amb pell de xai". Ara tota la pressió recau sobre Hamàs, que no té cap opció. Si el rebutja, serà vist com el responsable que el genocidi continuï. Si l'accepta, no només haurà d'entregar les armes, sinó que estarà deixant tota la població de Gaza en mans de Trump i de Blair –és a dir, dels principals aliats històrics d'Israel– i d'una coalició de tropes estrangeres –tampoc queda clar de quins països, però cap d'ells amic de la causa palestina– que ocuparan la Franja per garantir l'ordre.

Si respon no al pla, serà vist com el culpable de la continuació dels bombardejos i de la perpetuació de la fam contra una població civil exhausta després de dos anys d'atacs indiscriminats. Turquia i Qatar, partidaris de l'acord, estan parlant amb la direcció de Hamàs, sigui qui sigui. El canvi més substancial del pla de Trump és que oficialment no només Hamàs s'ha quedat sol, sinó també els palestins de Gaza: els països àrabs, Turquia i Europa han fet costat a la versió edulcorada de la Riviera al Mediterrani.

Un pla sense Palestina

L'analista palestina Yara Howari, del think tank Al-Shabaka: The Palestinian Policy Network, alerta a l'ARA que, un altre cop, ningú ha tingut en compte els palestins en el disseny del pla que ha de determinar el seu futur. "Es nega als palestins la llibertat de decidir com es defineix el marc del seu futur. I això forma part d'una política colonial que pretén dominar-nos indefinidament. El pla de Trump n'és només un altre cru exemple. I la cirereta del pastís és la implicació de Tony Blair, un criminal de guerra responsable de centenars de milers de morts al Pròxim Orient", explica.

Si Hamàs no accepta el pla –l'últim cop que la seva delegació negociadora es va reunir per discutir el pla dels Estats Units per a Gaza van ser bombardejats per avions israelians a Qatar– Trump ha deixat clar que Netanyahu continuarà tenint llum verda per avançar a Gaza, on els últims dos anys ha arrasat més del 90% dels habitatges i no ha deixat ni un hospital, ni una escola, ni un pou d'aigua intactes. El xantatge de la fam és l'únic incentiu perquè l'organització palestina accepti el pla. La periodista i analista palestina Mariam Bargouthi alerta a aquest diari: "Hi ha un menyspreu absolut a la vida dels palestins, al fet que criatures i adults tenim dret a tenir menjar i aigua i a no ser bombardejats. I, en canvi, aquests drets bàsics es presenten com un quid pro quo. És repugnant i una forma clara d'abús per part de la gent que té el poder i armes de destrucció massiva". El pla no concreta ni quan ni com s'haurien de retirar les tropes israelianes de Gaza i, a més, li garanteix el control de les fronteres de la Franja sense condicions, i estableix un mecanisme de verificació del desarmament de les faccions palestines.

Però Netanyahu juga amb totes les cartes: "Queda clar que Netanyahu espera que Hamàs digui no, cosa que el facultaria per continuar l'horrible guerra de Gaza, que provocarà la mort dels ostatges", alerta el periodista israelià Yossi Verter a les pàgines de Haaretz. Tampoc no queda clar què passarà amb els socis ultres del govern de Netanyahu, que defensen expulsar tots els palestins de Gaza i construir-hi colònies, si es trenca la coalició de govern; és probable que Israel hagi de convocar eleccions a principis del 2026, uns mesos abans del previst. I si el pla de Trump s'aprova, s'haurà deslliurat de la pressió internacional que havia començat a materialitzar-se, quan el món s'estava plantejant deixar de comprar i vendre armes a Israel, imposar-li sancions o limitar-hi les relacions comercials.

El virtual estat palestí que les capitals occidentals han reconegut simbòlicament en els últims mesos seria encara més eteri, amb una Gaza sota control internacional i una Cisjordània sota una Autoritat Palestina que no fa res per impedir l'expansió dels assentaments israelians i l'ofec econòmic de les ciutats i pobles. També li permetrà escapolir-se de l'error d'haver ordenat al seu exèrcit, contra el criteri de la cúpula militar israeliana, l'ocupació de Ciutat de Gaza abans del 7 d'octubre. Queda una setmana i els tancs i la destrucció avancen, però els soldats –que ja mostren signes d'esgotament– estan molt lluny de controlar una ciutat densament poblada, reduïda a runes i amb activitat insurgent, un pantà per a qualsevol exèrcit convencional.

Tampoc res garanteix als palestins que si ara acaten hi haurà pau a Gaza. L'últim alto el foc del gener-març el va trencar unilateralment Israel sense patir cap conseqüència, i des d'aleshores ha continuat el bloqueig de l'ajuda humanitària fins a provocar la pitjor crisi de fam del món. I això mentre l'opinió pública israeliana, que no empatitza gens amb els palestins, està escandalitzada per l'abandonament dels 58 ostatges, vius i morts, que continuen retinguts a la Franja. Si són alliberats, Netanyahu tindrà les mans més lliures, encara que ara és difícil d'imaginar com pot fer encara més mal a Gaza.