Els nord-americans van donar suport a altres guerres però s'oposen a la de l'Iran
L'opinió pública dels EUA acostuma a donar suport als conflictes durant els primers dies de combats
Els dies posteriors a l’inici dels bombardejos contra l’Iran per part de les forces estatunidenques, el suport als atacs entre l’opinió pública nord-americana és molt inferior al que hi havia al començament d’altres conflictes exteriors en els quals han estat involucrats els Estats Units.
De moment les enquestes posen en evidència que la majoria dels nord-americans s'oposen als atacs contra el país persa. El suport a la guerra oscil·la entre el 27% en una enquesta de Reuters/Ipsos i el 50% en una enquesta de Fox News. La gran diferència entre enquestes fa pensar que l'opinió pública encara s'està formant a mesura que coneix més detalls sobre l’ofensiva i les seves conseqüències.
Però fins i tot les dades de l’enquesta que recull un suport més alt al conflicte són inferiors al suport que existia a l’inici d’altres conflictes, com ara la Segona Guerra Mundial, la Guerra de Corea o la guerra de l'Iraq.
Segons una enquesta de Gallup, en els dies posteriors a l'atac dels Estats Units a Pearl Harbor i la posterior declaració de guerra al Japó, el 97% de l’opinió pública nord-americana va donar suport a aquesta decisió. De la mateixa manera, en els dies posteriors al desplegament de tropes estatunidenques a l'Afganistan el 2001 per part del president George Bush, el 92% dels nord-americans s’hi van mostrar d'acord, segons dades de Gallup, també.
Així mateix, malgrat la gran impopularitat de la guerra de l’Iraq, el 76% dels nord-americans van aprovar la decisió d'anar a la guerra en una enquesta realitzada l'endemà de l'inici del conflicte.
La diferència de suport entre els anteriors conflictes i l’actual es deu en part al temps que els presidents anteriors van dedicar a vendre la guerra a l’opinió pública, segons Sarah Maxey, professora associada de relacions internacionals a la Universitat Loyola de Chicago. "Abans de la guerra de l'Iraq del 2003, ens van explicar durant tot un any per què era important, per què havíem esgotat altres opcions, i per què era necessària fer-la", explica Maxey, que estudia quina és l’opinió pública sobre les guerres en les quals els Estats Units han participat. "No hem tingut gaires conflictes exteriors sense que hi hagués abans una estratègia de comunicació clara amb anterioritat".
Suport a la bandera
A l'inici de les guerres, els presidents nord-americans solen experimentar el que els investigadors anomenen "l'efecte suport a la bandera". O sigui, el suport a la guerra augmenta fins i tot entre aquells que desaproven el president. A mesura que la polarització ha crescut al país durant els últims trenta anys i els nord-americans s'han allunyat políticament, aquest efecte ha disminuït.
"Els electors que són del partit de l’oposició al president són els que li acaben donant suport quan la guerra comença, però en aquest cas els votants demòcrates no donaran suport a Trump", afirma Matthew Baum, professor de la Universitat Harvard que estudia l'opinió pública sobre política exterior. "Aquest president tampoc tindrà suport dels seus votants, perquè els seus electors el van votar perquè els tragués de les guerres", afegeix.
El suport a les guerres normalment disminueix amb el temps, a mesura que augmenten les baixes i els nord-americans comencen a sentir els costos de la guerra. A l'inici de la guerra del Vietnam, el 60% dels nord-americans no consideraven que la guerra fos un error. Però a mesura que augmentava el nombre de baixes, també creixien els dubtes entre l’opinió pública. El 1969 la majoria de l’opinió pública deia que la guerra havia estat un error.
Copyright The New York Times