Nou govern a Síria: una oportunitat per a la democràcia o el naixement d'un altre règim autoritari?
El president interí, Ahmed al-Sharaa, elimina el càrrec de primer ministre i consolida el seu poder, però incorpora diversitat ètnica i religiosa al gabinet
BeirutL'anunci de la formació d'un nou govern de transició a Síria, encapçalat per Ahmed al-Sharaa, marca un punt d'inflexió en la política del país, però les primeres decisions de la seva administració han generat dubtes sobre el veritable abast del canvi. Tot i el discurs d'inclusió i diversitat, l'estructura de poder es continua concentrant en mans d'una elit que ha demostrat poca obertura a fer una transformació real. L'eliminació del càrrec de primer ministre, que consolida el poder executiu d'Al-Sharaa, juntament amb el nomenament de figures properes a ell en posicions clau, genera preocupació sobre la possibilitat d'un nou règim autoritari disfressat amb algunes reformes.
El panorama polític de Síria ha experimentat una transformació significativa amb la formació d'aquest govern després de la caiguda de Bashar al-Assad el desembre passat, que ha posat fi a dècades de domini del partit Baas. Amb 23 membres, el gabinet, que s'ha fet públic aquest dissabte a la nit, presenta diversitat ètnica i religiosa, amb representació de les comunitats drusa, kurda, alauita i cristiana. Hind Kabawat, cristiana i defensora de la tolerància interreligiosa, assumirà el ministeri d'Afers Socials i Treball. Raed al-Saleh, líder dels Cascos Blancs —l'ONG de defensa civil vital durant la guerra—, ha estat designat ministre d'Emergències, i Mohammed Yosr Bernieh ocuparà la cartera de Finances. Tot i això, la inclusió d'aquestes figures no amaga l'absència de certs sectors clau en la presa de decisions.
Un dels punts més polèmics ha sigut l'exclusió de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), una coalició kurda fonamental en la lluita contra l'Estat Islàmic. La marginació en el nou gabinet podria dificultar la reconciliació nacional i augmentar la fragmentació política en un país ja dividit. A més, la designació d'Asaad al-Shaibani, un aliat proper d'Al-Sharaa, per al ministeri d'Afers Exteriors reforça la percepció que aquest govern no busca una obertura genuïna, sinó l'enfortiment d'un nou grup de poder.
Al-Sharaa ha justificat l'eliminació del càrrec de primer ministre com una estratègia per agilitzar la presa de decisions en un context de crisi, però els crítics adverteixen que això centralitza excessivament el poder. La creació d'un nou exèrcit nacional, amb la integració de faccions rebels sota el ministeri de Defensa, apunta a una unificació de les forces armades i a la reducció de la fragmentació militar. Tot i això, l'efectivitat d'aquesta iniciativa dependrà de la capacitat real per desarmar les milícies i garantir les lleialtats de les diverses faccions per evitar noves matances contra les minories sirianes, en particular contra la comunitat alauita, a la qual pertanyia l'expresident Bashar al-Assad.
La comunitat internacional, a l'expectativa
La comunitat internacional ha observat amb cautela el desenvolupament dels fets a Síria. Si bé alguns països i organismes han reconegut el nou govern i han reobert les ambaixades a Damasc, es mantenen les preocupacions sobre la possible instauració d'un sistema que, sota una nova façana, perpetuï les velles pràctiques de repressió. Occident ha instat Al-Sharaa a controlar els combatents jihadistes i a construir un govern veritablement inclusiu i ha advertit que l'incompliment d'aquestes demandes podria provocar la retirada del suport internacional i del manteniment de sancions econòmiques.
Al-Sharaa ha delineat un pla per al futur polític de Síria que inclou la formació d'un comitè preparatori per a una Conferència de Diàleg Nacional destinada a redactar una nova Constitució. Aquest procés, segons el president, es podria allargar fins a cinc anys abans de la celebració d'eleccions lliures i justes. Tot i això, sectors de l'oposició a l'exili han expressat la seva preocupació per la falta de garanties que aquest procés de transició sigui realment democràtic.
Més que una veritable transició cap a la democràcia, la formació del nou govern d'Ahmed al-Sharaa sembla respondre a una estratègia de supervivència política. Tot i que la composició del gabinet reflecteix una diversitat aparent, les accions que consoliden el poder en mans d'Al-Sharaa i l'exclusió de certs grups clau plantegen interrogants sobre el compromís real amb la inclusió i la democràcia.