Els palestins esperen l'alliberament del seu Mandela

Enviada especial a JerusalemIsrael i Hamàs han pactat l’alliberament dels 48 ostatges israelians que continuen, vius o morts, retinguts a la Franja a canvi de l’excarceració de 2.000 presoners palestins. Com que Donald Trump ha forçat un acord d’alto el foc a correcuita, el problema està ara en els detalls. El pacte estableix que seran alliberats 250 presoners palestins amb condemnes a cadena perpètua per delictes de sang, 1.700 palestins detinguts dins de Gaza els últims dos anys que no havien participat en els atacs del 7 d’octubre i 22 menors de la Franja. Més enllà d’això, la negociació continua oberta i aquest vespre, poques hores abans que s’acabi el termini per l’entrega dels ostatges, aquest dilluns al migdia, encara no s’ha fet pública la llista dels noms dels presoners palestins que seran alliberats. Sobre la taula hi ha un nom clau, Marwan Barghouti, el líder palestí més popular i amb capacitat de crear consens entre totes les faccions. Israel ha dit que no té intenció d’alliberar-lo i Hamàs ha insistit que el vol fora de presó.

Barghouti és un terrorista per a Israel i un heroi nacional per als palestins i la figura més ben posicionada en convertir-se en president palestí si es convoquessin eleccions, que no se celebren des de la victòria electoral de Hamàs el 2006. Conegut com el Mandela palestí, després de liderar la Segona Intifada, va ser detingut el 2002 i dos anys més tard condemnat a cinc cadenes perpètues de més de 40 anys de presó com a autor intel·lectual d’atemptats suïcides que van matar cinc israelians. Barghouti no es va defensar en el judici perquè va dir que no reconeixia la legitimitat dels tribunals israelians, però va dir que no havia tingut cap relació amb aquells atemptats.

Aquella condemna el va descartar per a les eleccions a la presidència de l’Autoritat Palestina, que va guanyar Mahmud Abbas, molt menys popular. Des d’aleshores, el nom de Barghouti ha aparegut cada cop que s’han negociat alliberaments de presos, igual que el d’Ahmad Saadat, la cara més visible de l’esquerra palestina, empresonat també des del 2002. Tots dos noms es van posar sobre la taula quan Israel va intercanviar mil presoners palestins pel soldat Gilad Shalit, segrestat a Gaza el 2006. En aquell intercanvi va ser alliberat Yahya Sinwar, que dotze anys més tard seria l’artífex dels atacs palestins del 7 d’octubre, però Barghouti i Saadat van continuar entre reixes.

Barghouti va fer de mediador entre Fatah i Hamàs per aconseguir un lideratge unificat palestí i el 2006 va redactar un document en el qual els presos palestins nacionalistes laics, islamistes i d’esquerres cridaven a la unitat palestina. Des de la presó també ha defensat iniciar una tercera intifada per pressionar el govern israelià, però sempre ha defensat la solució de dos estats: un estat palestí amb Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est, al costat d’Israel, al qual qualificava del "nostre futur veí".

Una figura unificadora

Israel no vol alliberar Barghouti, sobretot per què podria ser una figura unificadora per als palestins, una figura com la de Nelson Mandela, reconeguda per haver passat dècades a la presó i no haver deixat de defensar amb coherència els seus principis. I alhora disposada a negociar amb Israel: solia dir que parlava amb tots els polítics israelians que volguessin reunir-s’hi. Les enquestes continuen mostrant que és molt més popular que el president Abbas. En un sondeig fet el maig del 2025, el 50% va dir que el votaria, per davant del líder de Hamàs, Khaled Meshal i del propi Abbas, que té la popularitat sota mínims per la col·laboració de l’Autoritat Palestina amb Israel en matèria de seguretat i la rampant corrupció de la seva administració.

Però això és el passat i poc se sap com està i què pensa ara Barghouti. L’últim cop que se’l va veure va ser en un vídeo del passat agost, en què el ministre de l’Interior israelià, l’ultradretà Itamar Ben-Gvir, l’amenaçava a la seva cel·la. Barghouti era la viva imatge de les condicions a què estan sotmesos els presoners palestins, prim i demacrat. El que cregui o defensi ara, després de vint anys a la presó, és tota una incògnita. Com explica Amjad Iraqi, analista de l’International Crisis Group, "hi ha molta iconografia i una llegenda construïda al seu voltant, fa molt de temps que només poques persones l’han pogut veure". Des dels atacs del 7 d’octubre del 2023, Barghouti ha estat sotmès a un règim penitenciari d’aïllament estricte, i segons els grups palestins de defensa dels Drets Humans, ha estat sotmès a greus maltractaments, com la resta de presoners palestins. La seva família ha dit que té por que el matin a presó.

Tampoc sembla que Fatah i el president palestí Abbas tinguin cap interès que el veterà i popular dirigent surti de la presó. Seria una amenaça evident per uns dirigents totalment allunyats del seu poble. I pel que fa a Hamàs, esgrimir el nom de Barghouti és una forma de presentar-se davant dels palestins com una organització que defensa tots els palestins i no només els seus membres.