Paraules buides per als palestins a l'Assemblea General
És molt probable que Benjamin Netanyahu prengui decisions transcendents els pròxims dies, després de l’espectacle d’aquesta setmana a l’Assemblea General de l’ONU. És a dir, després que una llarga llista de països d’arreu del món, fins i tot entre els més poderosos, hagin reconegut oficialment l’estat palestí, una decisió que arriba massa tard per als palestins.
Si la comunitat internacional vol resoldre realment el problema, hauria d’imposar sancions sobre l’estat d'Israel, sancions significatives i coercitives, com les que va imposar a Sud-àfrica per acabar amb la injustícia de l’apartheid. Les proclames verbals a les quals estem acostumats no són suficients per corregir el camí, i encara menys si considerem que Netanyahu no cedirà ni un centímetre de territori per pròpia voluntat.
Quan parlem de sancions coercitives volem dir econòmiques i polítiques, a més de l’exclusió d’Israel de la UEFA i d’Eurovisió, entre altres. Sancions en les quals haurien de participar plenament els Estats Units, una circumstància a la qual no sembla que Donald Trump vulgui arribar.
Curiosament, aquesta setmana, Kamala Harris, que va ser vicepresidenta amb Joe Biden i va perdre les eleccions presidencials de l’any passat davant Donald Trump, ha reconegut que el partit demòcrata va equivocar-se quan va donar suport sense límits a Israel, un suport que va fer perdre les eleccions als demòcrates.
Dins del Partit Demòcrata hi ha un clar corrent d’opinió en el sentit que les polítiques tradicionals envers Israel no funcionen i sobretot no tenen el suport dels votants demòcrates, i en particular dels votants joves. Al si d’aquest partit hi ha un debat nou, dels últims anys, i creix la gent que veu amb simpatia els palestins, encara que això de moment no s’hagi traduït en una política clara, potser perquè la classe dirigent no s’atreveix a fer el que li demanen des de baix.
L'amenaça de l'annexió
Els mitjans hebreus indiquen que Netanyahu està estudiant un seguit de mesures per buidar de significat l’espectacle que s’ha viscut a l’Assemblea General. En destaquen dues: l’annexió unilateral d’algunes colònies jueves de la Cisjordània ocupada, les més grans, o l’annexió de la vall del riu Jordà, i el tancament d’alguns consolats occidentals de Jerusalem Oriental que atenen les relacions amb els palestins.
A la Knesset hi ha una clara majoria a favor del gran Israel, és a dir de l’annexió de Cisjordània i la Franja de Gaza. Aquesta posició també la comparteixen partits de l’oposició, com el d’Avigdor Lieberman i altres. Això significa que la comunitat internacional hauria d’exercir una pressió molt forta sobre Israel d’una manera unificada i indefinida si realment vol la creació d’un estat palestí.
Com a resum, podem dir que la comunitat internacional no podrà avançar si no hi ha canvis polítics rellevants als Estats Units i a Israel. La primera necessitat és desfer-se de Trump i Netanyahu, però això no és un objectiu que sembli a l’abast, almenys durant els pròxims tres anys de la presidència de Trump. I durant aquest temps el govern israelià intentarà aprofitar la conjuntura per impulsar i consolidar l’annexió dels territoris palestins.