Quina és la importància de l'illa de Kharg, la "joia de corona" de l'Iran bombardejada pels EUA?

Barcelona/LondresDurant la matinada de dissabte els Estats Units han bombardejat l'illa de Kharg, el centre neuràlgic de la indústria petroliera de l'Iran des del qual exporta el 90% del seu cru. Donald Trump ha dit que són els atacs "més poderosos" de la història de l'Orient Mitjà i defensa que han servit per "aniquilar" tots els objectius militars a l'illa, situada al nord del golf Pèrsic, a uns 25 quilòmetres de la costa iraniana.

Però què fa que sigui un punt tan estratègic? Amb només 20 km², Kharg concentra les principals instal·lacions d'exportació de petroli del país, fins al punt que en determinats períodes ha canalitzat prop del 90% del cru iranià. Oleoductes, dipòsits, terminals de càrrega i connexions amb camps petrolífers terrestres i marítims converteixen l'illa en un node vital per a l'economia de la República Islàmica, molt dependent dels ingressos energètics.

Aquesta importància econòmica explica la seva forta militarització i la seva vulnerabilitat en moments d'escalada regional. Segons informacions del règim iranià d'aquest dissabte, s'hi haurien sentit almenys quinze detonacions, atribuïdes a atacs contra bases defensives i instal·lacions militars. Els danys infligits a "la joia de la corona" del petroli iranià, però, no haurien afectat la infraestructura petroliera, segons han insistit tant les autoritats nord-americanes com les iranianes. Però Teheran ha enviat un missatge inequívoc: el ministre d'Afers Exteriors, Abbas Araghchi, ha advertit que respondran a qualsevol atac contra les instal·lacions energètiques iranianes amb atacs contra "instal·lacions d'empreses nord-americanes a la regió".

De fet, l'Iran no ha trigat a enviar un advertiment. Després que la Guàrdia Revolucionària hagi dit que consideraria ports, molls i instal·lacions militars dels Emirats Àrabs Units com a objectius legítims, les restes d'un dron han impactat contra infraestructures petrolieres a Fujayra, als EAU, on han provocat un incendi. L'atac va deixar clar que "Teheran no deixarà que Washington controli l'escalada ni s'imposi", afirmava Helima Croft, analista de RBC Capital, a Reuters.

Més enllà de la conjuntura militar, Kharg també és un espai amb una identitat pròpia. Pertany a la província de Bushehr i acull uns 8.000 habitants, concentrats al nucli principal. Té una orografia plana, amb una altura màxima de 70 metres. Té fonts d’aigua dolça que han permès crear assentaments humans des de fa mil·lennis. L’escriptor i sociòleg iranià Jalal Al-e-Ahmad (1923-1969) la va descriure com "la perla òrfena del golf Pèrsic", una imatge que resumeix la seva singularitat: un illot coral·lí amb una història mil·lenària però sotmès a una pressió geopolítica constant. La seva discreta presència al mapa contrasta amb el seu pes real en l’equilibri energètic i militar de la regió.

La infraestructura petroliera moderna de l’illa de Kharg es va ser instal·lar durant el boom petrolier dels anys seixanta, quan l’Iran del xa prooccidental va impulsar una expansió enorme de la seva capacitat d’exportació. Les obres principals —oleoductes, terminals de càrrega i grans dipòsits d’emmagatzematge— les van ser construir algunes companyies petrolieres internacionals, especialment consorcis occidentals que operaven sota concessions amb el govern iranià de Reza Pahlavi.

Segons diferents analistes de seguretat que avaluen la situació, l'estratègia de la Casa Blanca seria impedir que el cru iranià arribés als mercats internacionals, especialment a l'Àsia, i provocar així una caiguda d’ingressos que debiliti la capacitat de Teheran per sostenir la guerra i mantenir l'estabilitat interna.

Crida a mantenir l'estret obert

Per pal·liar la crisi energètica que està provocant l'estratègia iraniana, Donald Trump ha fet una crida a les potències internacionals a enviar embarcacions a l'estret d'Ormuz, la via clau per la qual passa una cinquena part del cru i del gas de tot el món, per mantenir-lo obert. En una nova publicació a Truth Social, Trump s'ha mostrat persistent: "Sigui com sigui, aviat aconseguirem que l'estret d'Ormuz quedi obert i sigui segur i lliure", ha escrit. I ha afegit que espera que la Xina, França, el Japó, Corea del Sud i el Regne Unit enviïn vaixells de guerra al canal de navegació perquè l'Iran "ja no pugui ser una amenaça". Mentrestant, diu, els EUA seguiran "bombardejant la costa i disparant contínuament contra embarcacions iranianes per fer-los fora".

La crida, però, corre el risc de no obtenir la resposta desitjada. A hores d'ara, enviar embarcacions per escortar petroliers podria ser massa perillós, tenint en compte que diversos vaixells que ho han intentat s'han vist perjudicats. L'Iran té més de 5.000 mines navals al seu arsenal, i segons fonts d'intel·ligència, les està desplegant a l'estret. Allà les rutes de navegació són estretes (en alguns punts són de 60 km), de manera que les condicions són favorables a l'Iran per crear un camp de mines.

Fins ara els dirigents que han respost a Trump han refredat les seves expectatives. El president Emmanuel Macron ha dit que França està disposada a enviar vaixells de guerra al Golf però "purament com a missió d'escorta" i quan la "fase més intensa del conflicte hagi acabat". El Regne Unit, en canvi, s'ha limitat a dir que està discutint amb els seus socis les opcions que tenen per "garantir la seguretat del transport marítim a la regió".