El règim iranià reforça la repressió interna després dels atacs d'Israel i dels Estats Units

BeirutL'ofensiva aèria llançada per Israel i els Estats Units contra objectius clau a l'Iran no només va causar danys materials. També va deixar al descobert esquerdes al sistema de seguretat de la República Islàmica. Teheran hi va respondre immediatament amb una campanya interna destinada a recuperar el control i sufocar qualsevol signe de dissidència.

Tot just anunciat l'alto el foc, la presència de forces de seguretat als carrers va augmentar visiblement. El Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC), milícies Basij i policies s'han desplegat en ciutats clau. S'han instal·lat controls en autopistes, entrades de barris i zones sensibles. La vigilància digital també s'ha intensificat: es revisen mòbils, historials de navegació i contactes personals. Fins i tot van circular missatges oficials que advertien sobre les conseqüències legals de seguir comptes considerats "hostils" en xarxes socials.

Més de 700 persones han estat detingudes les últimes setmanes. Les autoritats les acusen de col·laborar amb serveis d'intel·ligència estrangers, sobretot amb Israel. Els càrrecs van des d'espionatge fins a “corrupció a la Terra”, un delicte que a l'Iran pot implicar la pena de mort. El règim atribueix aquests arrestos a una suposada xarxa d'infiltració que hauria facilitat els atacs selectius.

Però l'ofensiva va més enllà de la suposada connexió amb potències estrangeres. El sistema judicial ha reactivat expedients contra activistes, dissidents i fins i tot presos comuns, ara recatalogats sota l'epígraf d'amenaces a la seguretat nacional. Alguns detinguts han estat traslladats des de la presó d'Evin, ja saturada, a centres penitenciaris més restrictius. Fonts locals denuncien que no se n'ha informat els familiars i que els acusats no disposen de representació legal. S'han pogut confirmar almenys sis execucions després de judicis sense garanties.

Paral·lelament, el règim ha intensificat les expulsions d'immigrants afganesos. Segons dades d'ACNUR i d'organitzacions locals, més de 30.000 persones van ser deportades en qüestió de dies. Moltes havien estat detingudes prèviament, sota sospita d'espionatge. Tot indica que aquestes mesures responen a una lògica de seguretat preventiva més que no pas a proves concretes.

El reforç del control no es limita a Teheran. En unes altres ciutats també s'han multiplicat els controls aleatoris. La vigilància digital ha esdevingut rutinària. Segons alguns testimonis, els agents inspeccionen el contingut dels telèfons mòbils al mig del carrer, sense ordre judicial ni explicacions.

Restablir la imatge del règim

Per a alguns analistes, aquesta ofensiva pretén restablir la imatge del règim després del cop rebut. Diba Mirzaei, de l'Institut Alemany GIGA, considera que el missatge no va dirigit només a l'exterior. També apunta a l'interior, on no es tolerarà cap ambigüitat a la lleialtat.

El Parlament ha acompanyat aquest gir repressiu amb una bateria de reformes legals. S'han endurit les penes per col·laborar amb "potències hostils" i fins i tot es criminalitza la possessió de drons no autoritzats o la difusió d'informació considerada sensible. L'objectiu és blindar l'estat davant de noves filtracions, però també ampliar el marge de criminalització dins el país.

Mentrestant, el règim intenta mantenir el relat d'unitat. En ciutats com Teheran, Mashhad i Qom es van organitzar marxes en suport a la suposada “victòria” iraniana després de l'alto el foc. Van ser actes promoguts per l'estat, amb banderes, càntics i consignes contra Israel i els Estats Units. Però, més enllà d'aquesta escenografia oficial, les xarxes socials, quan no estan bloquejades, mostren una altra realitat. Testimonis de familiars de detinguts, protestes aïllades en regions kurdes i intents de mobilització en universitats que no aconsegueixen consolidar-se per la pressió policial. Les expressions de descontentament són més febles, però continuen actives.

Isa Saharkhiz, periodista i activista, considera que el règim està aprofitant el context bèl·lic per ampliar el control social. “No és nou, però aquesta vegada l'abast és més gran i més ràpid”, deia fa poc.

Les autoritats mantenen un discurs d'unitat i de resistència per evitar que la crisi externa desgasti la seva legitimitat interna. Busquen recuperar el control i mostrar fortalesa, però l'amenaça coordinada exposa la fragilitat del sistema. La resposta del règim és un augment de la repressió, la reducció de garanties i una vigilància més intensa de la població, encara que aquesta pressió podria tornar a esclatar-li a la cara, com va passar el 2022.