El règim iranià intenta blindar-se davant l'ofensiva israeliana

BeirutDeu dies després de l'inici de la guerra directa entre Israel i l'Iran, el conflicte continua amb la mateixa intensitat, o més. Israel ha atacat objectius militars, infraestructures nuclears i centres de comandament en territori persa, mentre l'Iran ha respost amb míssils i drons sobre el nord i el centre d'Israel. Les conseqüències són regionals, però també internes: el règim iranià està sota una pressió militar, social i econòmica sense precedents.

Els principals aliats de l'Iran, com ara Hezbollah i les milícies iraquianes, han evitat intervenir-hi directament. De moment, els membres de l'anomenat Eix de la Resistència actuen amb cautela: donen suport a Teheran però no s’han sumat a una escalada descontrolada.

Per la seva banda, l’Aràbia Saudita ha optat pel silenci. No ha condemnat els atacs israelians, ni tampoc ha expressat cap solidaritat amb l'Iran. L'acostament diplomàtic iniciat el 2023, amb mediació xinesa, es troba en un impàs per por a una escalada que desestabilitzi la regió i afecti el mercat energètic. Els Emirats Àrabs Units han adoptat una postura similar, fet que posa en evidència la desconfiança persistent cap a Teheran, malgrat els intents de distensió.

Turquia, que manté vincles tant amb Israel com amb l'Iran, ha fet una crida a la calma. El seu president, Recep Tayyip Erdogan, ha demanat un alto el foc, però ha evitat prendre partit per conservar un cert marge de maniobra i mantenir les relacions amb Washington i amb Teheran.

Víctimes civils

Un dels punts clau en tot plegat és l’impacte dels bombardejos israelians en l’estructura militar i nuclear iraniana. Segons la intel·ligència occidental, Israel ha destruït instal·lacions estratègiques a Esfahan, Natanz, Kermanshah i Fordow, inclosos hangars de drons, centres logístics de la Guàrdia Revolucionària i laboratoris nuclears. La xifra de víctimes reflecteix la magnitud de l'ofensiva: l'ONG Hrana calcula que s’han registrat 657 morts i més de 2.000 ferits, tant civils com militars. Per la seva banda, el mitjà oficialista Nour News parlava aquest dissabte de 430 morts i 3.500 ferits. El darrer balanç oficial del règim, del 15 de juny, només reconeixia 224 morts. La disparitat de les xifres i la manca d’actualitzacions de les dades suggereixen que el règim oculta l’abast real de l’ofensiva per no mostrar una imatge de debilitat. De fet, en ciutats com Yazd o Shiraz s'han celebrat funerals múltiples. D’altra banda, a Israel, almenys 25 persones han mort pels atacs iranians.

L'aiatol·là Ali Khamenei ha nomenat nous comandants de la Guàrdia Revolucionària per intentar mostrar que tot continua sota control. Segons mitjans iranians, els seus discursos recents han estat enregistrats en un búnquer, no pas a la seva residència oficial, per por als atacs d'Israel. Paral·lelament, el règim ha intensificat la repressió i fins i tot ha detingut membres dels cossos de seguretat per suposada negligència i filtracions.

La població, per la seva banda, ha de fer front a restriccions en les comunicacions. La plataforma Networks ha informat aquest dissabte que restablirà la connexió a internet al país de manera parcial, després de més de 60 hores de bloqueig imposat pel govern. Des de dimecres no era factible connectar-se a llocs web de fora de l'Iran i les VPN que els iranians acostumen a utilitzar per accedir a aplicacions com WhatsApp i Telegram també estaven bloquejades. Inicialment, les autoritats van atribuir el bloqueig a ciberatacs contra els seus sistemes, però aquest dissabte han assegurat que elles mateixes l'havien ordenat amb l'objectiu d'interceptar els drons israelians.

La crisi econòmica s'agreuja amb una caiguda del rial del 18% respecte al dòlar en una setmana, mentre el Banc Central intenta frenar la devaluació. Els preus dels productes bàsics han pujat entre un 12 i un 20%, especialment fora de Teheran, i el govern ha restringit aliments subsidiats a algunes províncies. Això i els talls elèctrics han provocat petites protestes a Mashad i Kerman, amb almenys 40 detinguts, segons l’ONG Hrana. Tot i que no hi ha senyals d’un aixecament massiu com el del 2022, el descontentament social torna a aflorar.

Espanya ha començat a evacuar els seus ciutadans d'Israel i de l'Iran. Un primer grup va arribar divendres a la nit a la base de Torrejón de Ardoz, a Madrid, després de ser traslladat per terra fins a Jordània i Armènia. En total, s’han organitzat dos vols amb prop de 240 persones, la majoria espanyoles. El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha agraït l'esforç diplomàtic per garantir-ne la seguretat.

Aquest dissabte Israel ha llançat nous atacs contra objectius a Kermanshah, Tabriz i Esfahan, on han mort almenys quatre comandants de la Guàrdia Revolucionària, i diverses instal·lacions nuclears han quedat malmeses. Per la seva banda, l'Iran ha respost amb una onada de míssils i drons que han impactat a Beerxeba, Haifa i el Nègueb, i que ha deixat dinou ferits. Per primera vegada, un dron iranià ha aconseguit travessar les defenses israelianes. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que més de la meitat de les infraestructures de míssils de l'Iran han quedat destruïdes. Mentrestant, delegacions dels Estats Units i de Qatar s’han reunit a Doha per buscar una sortida diplomàtica al conflicte. De moment, no hi ha hagut avenços visibles.