El segon objectiu de Netanyahu tampoc pot esperar
Mentre l’atenció dels ciutadans i dels mitjans informatius se centra en el genocidi de Gaza, Israel continua consolidant l’ocupació i l’espoli de Cisjordània, una part de l’estat palestí que té una superfície més petita que la província de Barcelona i una població de més de tres milions de palestins, sense comptar-hi els més de 700.000 colons jueus que hi viuen.
L’últim informe publicat per les Nacions Unides torna a destacar la situació calamitosa de Cisjordània. La notícia no és nova encara que cada informe accentua més el drama mentre la comunitat internacional no fa res per denunciar-la ni aturar-la. És un deteriorament diari mentre es prepara la deportació massiva de la població quan es presenti l’ocasió, com és el cas a la Franja de Gaza. L’informe recull que en els vuit primers mesos del 2025 s’han registrat més de mil atacs de civils israelians (colons jueus) contra palestins o contra les seves propietats a Cisjordània. I en el mateix període han mort 11 palestins a mans de colons mentre intentaven protegir les seves cases o els seus camps, i n'han resultat ferits 696.
És evident que aquestes accions que algun despistat podria considerar espontànies són, en realitat, planificades pels colons i no és gaire difícil saber on serà la pròxima. Els colons, la immensa majoria joves, fins i tot menors d’edat, actuen coordinadament per incendiar cases o cotxes, o per robar ovelles o tallar arbres com oliveres, entre moltes altres coses, com ara apallissar palestins.
I què fa l’exèrcit israelià? Doncs els soldats ben sovint veuen què passa i defensen els agressors. Legalment, els soldats no tenen capacitat per actuar contra ciutadans israelians com els colons jueus. Com a màxim poden cridar a la policia. Alguna vegada ho fan, però la policia no hi va o hi arriba quan els colons ja n'han marxat. Tot està ben estudiat. De fet, molts policies són colons ells mateixos, companys dels joves que protagonitzen aquestes accions, amics seus, que no apliquen mai la llei contra els colons perquè viuen a les mateixes colònies. Els agressors fan, de mitjana, quatre atacs cada dia sense haver de respondre davant d’una justícia que és tan o més sectària que els soldats o la policia.
Una característica significativa és que la majoria dels agressors, no tots, són religiosos. Les escoles rabíniques que hi ha als territoris ocupats són un remolí d’idees nacionalistes (sionistes) totalitàries, combinades amb idees religioses provinents de la Bíblia i el Talmud. Els colons consideren que aquestes idees són avalades per Déu i estan per sobre de les lleis humanes.
Aquesta ideologia nacionalista i religiosa fa que no sigui possible una entesa o acord dels colons amb ningú. És un fanatisme absolut sostingut per Déu. I com que els israelians són els que tenen la força i les armes, és fàcil preveure que aquesta història no s’acabarà fins que no hi hagi palestins a la vista.
Naturalment, el govern de Benjamin Netanyahu n'està al corrent. Els mitjans de comunicació israelians informen d’alguns dels incidents, no de tots, però Israel deixa fer mentre concentra el pes del seu exèrcit sobre la Franja de Gaza. Gaza serà probablement la primera etapa de la deportació de palestins i Cisjordània, la segona.