Els ulls del règim apunten Ali Larijani com a nou home fort de Teheran
El dirigent concentra consens entre estaments militars, religiosos i parlamentaris en plena lluita per la supervivència del règim
BarcelonaEntre la situació de caos i incertesa que ha provocat en el règim iranià l'assassinat del seu líder suprem, Ali Khamenei, i 40 membres més de la seva elit, una figura s'ha elevat com un personatge clau en la gestió de la present crisi: Ali Larijani. Actual secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional de l'Iran, Larijani, de 68 anys, ha ocupat a la seva dilatada carrera diverses posicions de rellevància en el sistema polític iranià. Precisament, va ser per la seva veterania i preparació que Khamenei li havia atorgat les últimes setmanes la responsabilitat de gestionar les negociacions amb els EUA, passant per sobre del president, Masoud Pezeshkian.
Tot i que no formi part del triumvirat que ha assumit de manera interina les funcions de Khamenei, la seva figura s'ha vist ara encara més realçada, segons apunten alguns experts. Més enllà dels seus coneixements, Larijani pot tenir un paper decisiu en les setmanes vinents a causa de la seva fluida relació amb diversos estaments del complex règim iranià, cultivada durant més de quatre dècades de servei a l'estructura de poder.
Poques persones a l'Iran disposen de la confiança d'institucions tan diferents i poderoses com els Guardians de la Revolució –la guàrdia pretoriana del règim–, el Parlament, l'exèrcit o el cercle d'aiatol·làs més influents. A més, també compta amb una profunda xarxa de contactes internacionals. No en va, durant diversos anys va ser el màxim representant iranià a les negociacions amb Occident sobre el programa nuclear iranià. Larijani necessitarà afilar el seu enginy per complir la tasca amb èxit en la que és la pitjor crisi de la República Islàmica des de la seva fundació el 1979.
El pare, un clergue xiïta
Nascut el 1958 a la ciutat de Najaf, al sud de l'Iraq, on el seu pare, un clergue xiïta, es va exiliar per les seves activitats d'oposició al règim del xa, Larijani va poder tornar a l'Iran durant la seva infància i cursar-hi estudis universitaris de matemàtiques i informàtica. Posteriorment, va completar un doctorat en filosofia a la Universitat de Teheran, la tesi del qual va versar sobre el pensament del filòsof alemany Immanuel Kant.
Després de la Revolució Islàmica i l'esclat de la guerra Iraq-Iran, va passar a integrar els Guardians de la Revolució, on va adquirir experiència militar i va obtenir el grau de comandant adjunt. A principis dels anys noranta, va iniciar la seva carrera política exercint el càrrec de ministre de Cultura i del Consell islàmic. El 1994, ja havent-se guanyat la confiança de Khamenei, va ser nomenat director de la radiotelevisió estatal iraniana, un òrgan clau des del qual el règim difon la seva propaganda ideològica.
Després d'una dècada al càrrec, el líder suprem va recompensar els seus serveis a l'assignar-li la presidència del Consell Suprem de Seguretat Nacional, la institució encarregada de les negociacions nuclears amb Occident. Larijani va compatibilitzar la seva ascensió als diversos escalafons de l'administració amb el cultiu d'un perfil polític propi. El 2008, va ser elegit diputat per la circumscripció de Qom, ciutat santa del xiisme iranià, així com president del Parlament nacional, càrrec en què va ser reelegit en vuit ocasions i que va mantenir fins al 2020.
Tot i això, la seva reeixida carrera política no ha estat exempta de disgustos. El 2005, es va presentar a les eleccions presidencials obtenint un magre 6% dels vots. En dues altres ocasions, el 2021 i el 2024, la seva ambició presidencial va topar amb el Consell dels Guardians, l'organisme que filtra els candidats presidencials i que el va declarar no apte.
Pocs dies després de la guerra contra Israel i els EUA de l'estiu passat, Khamenei va tornar a recórrer als seus serveis i el va tornar a situar al capdavant del Consell Suprem de Seguretat Nacional. Amb aquest extens currículum i fermes credencials revolucionàries, alguns es pregunten si Larijani podria exercir a l'Iran el mateix rol que Delcy Rodríguez a Veneçuela, és a dir, negociar amb Trump i vendre a les bases del règim una sèrie de doloroses concessions per tal de garantir la seva supervivència. Ara bé, això requereix una condició inicial: que Washington i Tel-Aviv no el situïn al seu punt de mira.