Veneçuela i els Estats Units signen una pau forçada i desigual dos mesos després de la captura de Maduro
El chavisme liberalitza l’economia sota la tutela de Washington i trenca llaços amb Cuba
BarcelonaDes que Delcy Rodríguez va anunciar una "agenda de cooperació" amb la Casa Blanca poc més de 24 hores després de la captura de Nicolás Maduro, Caracas s'ha doblegat forçosament a Washington setmana rere setmana. Els Estats Units governen Veneçuela per la porta del darrere i han aconseguit que el chavisme impulsi reformes per liberalitzar l'economia, mentre l'administració Trump ha restablert de forma molt restringida i sota condicions excepcionals el comerç amb el país llatinoamericà. En els dos mesos i mig que han passat des de l'atac, Veneçuela ha obert les portes als EUA als seus recursos naturals. El mateix Trump ho va reconèixer el cap de setmana passat a la cimera a Miami amb líders llatinoamericans aliats de la Casa Blanca: "N'estem traient enormes quantitats de petroli", va afirmar.
Sobre el paper, l'obertura del chavisme a les inversions estatunidenques va començar a finals de gener. Llavors, l'Assemblea Nacional va aprovar una modificació de la llei d'hidrocarburs que va suposar la constatació d'un gir pragmàtic –i obligat– del chavisme davant la pressió dels EUA. El Parlament veneçolà va aprovar un text que redueix els controls estatals sobre la indústria i posa menys traves a les empreses privades estrangeres a l'hora de participar en l'explotació del petroli. Fins ara, només podien fer-ho en empreses mixtes en què l'estat tenia sempre la majora, i la nova legislació permet que això ja no sigui exclusivament així.
En matèria comercial, el govern de Delcy Rodríguez també ha impulsat una nova llei de mines, aprovada en primera volta aquesta setmana al Parlament veneçolà. Tot i que el text encara pot patir algunes modificacions, la intenció és que fixi les bases legals per donar garanties jurídiques a les empreses, amb l'objectiu de generar confiança i atraure inversió privada estrangera. En cas de conflicte, la norma fixa mecanismes de mediació i arbitratge que han de dissipar els dubtes que algunes grans petrolieres com Exxon van expressar en la seva trobada amb Trump al gener, en què van demanar reformes abans d'invertir al país per no exposar-se a una confiscació dels actius.
Les modificacions legals al país també han anat acompanyades de moviments dels Estats Units. Washington i Caracas van signar al febrer una "associació productiva a llarg termini", en paraules de Rodríguez, després de reunir-se amb el secretari d'Energia estatunidenc, Chris Wright, a Caracas. La setmana passada, un altre alt càrrec visitava Veneçuela: el secretari de l'Interior estatunidenc, Doug Burgum, va viatjar al país, juntament amb responsables d'empreses mineres dels EUA. Després de la visita, els EUA van autoritzar operacions concretes d'empreses estatunidenques per explotar l'or veneçolà.
La tutela imposada dels Estats Units
En una situació convencional, les reformes impulsades possibilitarien l'entrada de nous ingressos per a Veneçuela, fruit de la compra de recursos. Ara bé, els Estats Units eviten per ara que les institucions veneçolanes puguin decidir què fer amb aquests diners. Les autoritzacions que emet Washington per explotar els recursos minerals estan subjectes a dues condicions. D'una banda, que el petroli i el gas extrets no es venguin a països com l'Iran, Cuba, Rússia o la Xina.
De l'altra, l'administració Trump obliga les empreses a dipositar els diners corresponents a les transaccions en un compte que controlen els Estats Units. "Tot i que els diners són de Veneçuela, els Estats Units decideixen quan, com i per a què se li envien a Caracas", detalla Ana Ayuso, investigadora del Cidob especialitzada en l'Amèrica Llatina, que afegeix que "molts dels enviaments de diners de Washington a Caracas estan condicionats a la compra de serveis i productes estatunidencs." "Al final, els diners van a parar als Estats Units", remarca.
José Manuel Puente, professor a l'Institut d'Estudis Superiors de l'Administració (IESA) de Veneçuela, subratlla que "qui està governant Veneçuela és Donald Trump i els Estats Units", i que l'executiu de Rodríguez "és només una façana". Sobre el motiu de l'atac, Puente recorda que ni el secretari d'Estat, Marco Rubio, ni Trump han fet passos públicament que afavoreixin un procés de reforma política del país. Més enllà de l'aprovació de la llei d'amnistia per als presos polítics, no s'han vist avenços en aquest sentit, i el professor adverteix que a Veneçuela hi ha "preocupació" perquè les accions de Washington es quedin només en una extracció de recursos.
D'aquesta manera, s'evidencia per la via dels fets que perd força una de les premisses que va utilitzar part de la comunitat internacional per justificar l'atac dels EUA a Veneçuela, és a dir, que el govern de Nicolás Maduro no era un executiu legítim i que calia impulsar una transició. Lluny d'això, Trump ha reconegut "formalment" el govern de Delcy Rodríguez. "L'hem reconegut legalment", expressava el president estatunidenc el cap de setmana passat des de Miami. Uns dies després, aquest dijous, l'executiu notificava la decisió al tribunal de Nova York que porta el cas contra Maduro, que tornarà a declarar el 26 de març.
Relacions trencades amb Cuba
El daltabaix provocat per l'atac dels EUA també ha canviat per complet les relacions de col·laboració entre Veneçuela i Cuba. En el seu intent d'ofegar encara més el règim castrista, Washington ha aturat l'exportació de petroli de Caracas a l'Havana, fonamental per a l'economia cubana.
A més, des de Veneçuela, Delcy Rodríguez ha trencat amb dècades de cooperació entre els dos països en matèria de seguretat. Segons una investigació de Reuters, diversos funcionaris cubans que formaven part de l'equip de seguretat del govern veneçolà van abandonar el país al febrer. Prèviament, durant l'atac dels EUA, 32 cubans establerts a Veneçuela que col·laboraven en matèria de seguretat van morir.