El partit de Putin revalida la majoria en els comicis legislatius

MoscouEl partit governant Rússia Unida, liderat pel primer ministre Dmitri Medvédev, hauria obtingut 343 del 450 diputats a la Duma estatal (la cambra baixa del Parlament rus) en les eleccions d'ahir diumenge marcades per la baixa participació ciutadana.

El cap del Kremlin, Vladímir Putin, a primera hora de la nit es va desplaçar al quarter general del partit per felicitar els vencedors: “Per a Rússia Unida els resultats són bons. Sabem que la gent ara no ho té fàcil, hi ha molts problemes i de tota manera s’ha obtingut aquest resultat, la gent igualment ha votat per Rússia Unida”.

Amb els primers resultats oficials, amb el 93,1% de l’escrutini, Rússia Unida obtenia el 54,28% dels vots; els ultranacionalistes del Partit Liberal Demòcrata, el 17,4%; el Partit Comunista, el 16,77%, i els socialdemòcrates de Rússia Justa, el 6,35%. Segons dades oficials de la Comissió Electoral Central, la participació ha estat del 47,8%, confirmant així les baixes expectatives a causa de la fatiga de l'electorat.

Els sondejos a peu d’urna del Fons de l’Opinió Pública i del Centre Rus d’Estudis de l’Opinió Pública coincidien amb els primers resultats oficials amb un marge de 2-3% amunt o avall. D’aquesta manera, PARNAS i el partit demòcrata rus Iàbloko, l’oposició extraparlamentària que aspirava a canalitzar els vots dels que després de les anteriors eleccions van sortir al carrer per protestar contra el frau electoral i contra el poder, tampoc no entrarien a la Duma.

Durant tot el dia d’ahir per les xarxes socials van circular informacions d’irregularitats en diversos col·legis electorals, sembla que hi va haver llançaments en massa a les urnes i també l’anomenat fenomen karusel, quan un mateix grup d’electors es va desplaçant i votant en diferents col·legis electorals. Ahir al vespre la presidenta de la Comissió Electoral Central, Ella Pamfilova, va anunciar que a causa de les infraccions s’anul·laven les votacions en tres col·legis. L’organització de defensa dels drets dels electors Golos també va denunciar centenars d’irregularitats registrades. Avui s’espera la valoració oficial dels 774 observadors internacionals desplaçats a Rússia.

Votar sense estar registrat

“Va, animeu-vos, entreu i voteu”, cridava un policia que feia guàrdia entre les andanes i l’entrada d’una sala VIP de la majestuosa estació de Kazan de Moscou, l’únic lloc a la capital russa on ahir podia votar la gent que no està registrada enlloc, és a dir, aquells que al passaport no hi tenen el segell del lloc on resideixen, que popularment es coneixen com sensesostre o bomzh (l’acrònim de “sense lloc determinat de residència”). A més, com en altres estacions i aeroports, també hi podien votar aquells que prèviament havien recollit un certificat del seu col·legi electoral que els permetia votar en un altre lloc.

S’ha parlat molt de l’apatia amb què els russos han viscut aquests comicis i una campanya que molts han qualificat de “la més avorrida de la història postsoviètica”. Encara que les coses no vagin gaire bé, la majoria dels que voten ho fan per l’statu quo vigent, tal com demostren els resultats preliminars. De tota manera, sempre hi ha excepcions i ahir l’estació de Kazan va ser escenari d’històries de gent que va intentar de totes les maneres possibles poder votar i també de centenars de queixes d’electors que volien votar contra el poder i no van poder perquè no estaven ben informats.

“Vostè vol impedir que votem perquè els de Rússia Unida teniu por que se us acabi la bona vida!”, deia un dels electors. “Doneu-me un document on posi que se m’ha denegat el vot, el presentaré a judici!”, deia un altre. “Els sensesostre poden votar sense problema, i nosaltres que treballem a Moscou i hi paguem impostos però que estem registrats a 6.000 quilòmetres no ho podem fer, és una injustícia!” La discussió entre una vintena de persones que no podien votar i el secretari i el president del col·legi electoral 4003 -on en les primeres quatre hores de la jornada 254 persones havien dipositat la papereta- anava pujant de to mentre una desena de policies que es veien multiplicats pels miralls de la sala s’ho miraven tranquil·lament.

Ganes de votar

“Quina impotència, ens havien informat que aquí sí que podríem votar sense el certificat del col·legi electoral de Vorkutà on estem registrats, a 2.000 quilòmetres d’aquí, perquè el pis en propietat el tenim allà i a Moscou hi treballem i hi estem de lloguer”, exclamava desesperada la Tatiana, una jove que ahir es moria de ganes de votar per primera vegada. Amb la seva família viuen ara a la regió de Moscou i ahir van fer 100 quilòmetres fins a l’estació de Kazan per votar contra el poder, però finalment no ho van poder fer i van marxar amb la cua entre cames quan van sentir que la seva abstenció no desitjada probablement afavoriria el guanyador.

“Evidentment he votat contra el poder corrupte que ens roba, i nosaltres encara callem”, s’exclamava un home de mitja edat amb la roba mig estripada, un dels que no havia tingut problemes per votar. “Doncs a mi Putin m’agrada molt i he votat per Rússia Unida”, li replicava una dona amb la roba tota bruta que deia que vivia al carrer.

“L’estat viola els drets dels seus ciutadans!”, cridava agitant el seu passaport rus i indignat el Iegor, un home de 35 anys que passa uns dies a Moscou i que és de Transnístria, la república secessionista prorussa de Moldàvia. El Iegor no entenia per què a la seva república 200.000 ciutadans russos poden votar en aquests comicis i ell no ho podia fer a Moscou. “25 anys lluitant i no ens reconeixen! I a Crimea, va i la reconeixen i se la queden en quatre dies! Volia votar per l’LDPR (els ultranacionalistes), aquests sí que posarien ordre ràpid!”, exclamava el Iegor.

“És clar que a Rússia es posen tots els entrebancs possibles perquè la minoria no dirigible no pugui votar”, argumenta el Serguei, un jove de la regió de Tver que tampoc no va poder votar i ho hauria fet pels demòcrates del Iàbloko. Ell és un dels molts que pensa que aquests comicis s’han avançat del desembre al setembre precisament perquè la dissidència no pogués organitzar-se.

Aldarulls en col·legis electorals russos a Ucraïna

Els comicis d’ahir són els primers després de l’adhesió de Crimea a la Federació de Rússia el març del 2014 i 1,8 milions de persones d’aquesta península del mar Negre que fins fa dos anys era d’Ucraïna estaven cridats a les urnes.

Occident i Ucraïna no reconeixen aquest canvi de fronteres i el president ucraïnès, Petró Poroixenko, va fer una crida a boicotejar les eleccions a les representacions diplomàtiques russes a Ucraïna. Malgrat aquesta amenaça, ahir les autoritats de Kíev van haver de reforçar les mesures de seguretat i la policia va detenir diverses persones quan intentaven bloquejar l’accés dels electors a l’ambaixada russa de Kíev i al consolat de la ciutat d’Odessa per votar. Tot i els incidents i les protestes dels ultranacionalistes ucraïnesos contra Rússia, els que volien votar ho van poder fer.

Durant la nit de divendres a dissabte l’ambaixada russa de Kíev ja va ser objecte d’un atac quan una vintena de persones hi va llançar petards i focs d’artifici.

El cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, va demanar al seu homòleg francès, Jean-Marc Ayrault, que pressionés Kíev perquè diumenge garantissin la seguretat de les representacions diplomàtiques russes a Kíev, Odessa, Khàrkiv i Lviv.