Els reformistes es fan forts al Parlament iranià

TeheranS’obre un nou escenari a l’Iran. La magnitud dels canvis que vindran, però, era la gran incògnita d’ahir a la nit, quan el ministeri de l’Interior va fer públics els resultats de les eleccions legislatives de divendres passat, que revelen que els reformistes han derrotat els radicals a la circumscripció de Teheran en guanyar els 30 escons que corresponen a la capital. Un triomf que ningú havia predit.

La llista liderada pel reformista Mohammad Reza Aref ha sigut, així, la més votada, malgrat que molts dels seus integrants eren desconeguts per a la majoria de l’electorat després de passar pel sedàs del Consell de Guardians, que fa un mes va desqualificar la majoria d’aspirants reformistes de renom. A la resta del país, els principalistes -radicals- han resultat majoritàriament guanyadors. Però tot i que Teheran no és l’Iran, els resultats obtinguts a la capital parlen per ells mateixos. L’electorat ha votat massivament a favor del canvi i en contra de les polítiques retrògrades promogudes per diputats de la línia dura, com és el cas de Gholam Ali Haddad-Adel, cap de la llista principalista a Teheran, que ha quedat fora de l’hemicicle.

Amb aquests resultats, el nou Parlament tindrà un 40% de representants reformistes, un 45% de principalistes i un 15% d’independents. Presumiblement, els primers s’aliaran amb els independents, la qual cosa facilitarà l’aprovació de les reformes que promou el govern de la nació. Així, aquests comicis suposen un suport inqüestionable al president Hassan Rouhani, un premi a la seva política exterior d’acostament a Occident i als seus intents de treure el país de la depressió econòmica en què es troba. “El poble ha rebutjat les formes no democràtiques i ha expressat les seves demandes perquè arribin canvis visibles”, afirmava ahir a l’ARA el professor i politòleg Babak Mousavi.

Però més enllà del canvi en la distribució dels escons a la cambra, el que avui tothom es pregunta a l’Iran és si el gir en la política aconseguit a les urnes es traduirà en avenços socials reals. “És difícil de predir perquè moltes de les restriccions socials es justifiquen amb la religió, i això no canviarà. L’Iran és un estat islàmic”, apunta aquest professor, que es mostra pessimista.

Reformistes presos

A més, cal tenir en compte que els reformistes que han entrat a la cambra no són figures combatents com Mehdi Karroubi i Mir Hossein Mousavi, sota arrest domiciliari des del 2011. El Consell de Guardians va vetar els candidats reformistes més bel·ligerants, amb la qual cosa els que han pogut entrar al Majlis (Parlament) tenen un perfil més baix. Per exemple, els drets de les dones són una de les assignatures pendents més importants del govern, però avui és impossible de predir si Rouhani serà capaç d’aconseguir rebaixar la persecució que pateix aquest col·lectiu per part de la policia de la moral.

Un fet remarcable és l’entrada a la cambra de Parvaneh Salahxori, una reformista que en saber que havia sigut escollida va expressar la seva oposició a l’obligatorietat del vel islàmic. El panorama per a les dones ha sigut molt desafortunat en la passada legislatura, amb tan sols nou diputades -d’un Parlament de 290 membres-, totes fonamentalistes.

És per això que, malgrat l’entusiasme, cal tenir present que el president té les mans lligades en un sistema de centres de poders no electes que tenen la clau del país. Així, pel que fa als drets humans i a les llibertats socials, el poder judicial és l’encarregat molts cops de vetar avenços, com per exemple la posada en llibertat dels presos polítics per delictes relacionats amb la llibertat d’expressió.

El pes de la justícia

Uns mil presos polítics compleixen condemna. El seu alliberament no depèn ni del Parlament ni del govern, sinó de la justícia, en mans ultraconservadores. Nahid Tavassoli és una activista pels drets de les dones que ha liderat una campanya en favor d’un Parlament amb més presència femenina. El problema, assegura, és que fins i tot algunes de les diputades “estan a favor de la poligàmia”. “Per això -apunta- necessitem dones que siguin capaces de defensar les lleis de la igualtat que ja existeixen a la Constitució però que no s’apliquen”.

Més moderats també a l’ens que escull el líder suprem

Els electors a Teheran també han expulsat de l’Assemblea d’Experts, l’òrgan integrat per 88 clergues encarregat de designar i deposar el líder suprem, alguns dels seus membres més radicals. Així, el president del Consell de Guardians, l’aiatol·là Ahmad Jannati, i el també ultraconservador Mesbah Iazdi, n’han quedat fora, mentre que el president de l’Assemblea, el fonamentalista Mohammad Iazdi, ha quedat relegat a les últimes posicions.

Per contra, el bloc moderat encapçalat pel pragmàtic Ali Akbar Haixemi Rafsanjani, president de l’Iran entre el 1989 i el 1997, i per l’actual cap de l’executiu, Hassan Rouhani, ha sigut el guanyador i ha aconseguit els primers llocs de la llista. L’expulsió dels membres més radicals del cos clerical hauria de permetre que el pròxim líder suprem, en mans del qual estan els grans temes d’estat, fos una persona més procliu a les reformes i a l’obertura del país. Un dels noms que sona entre les files moderades per succeir l’actual líder espiritual, Ali Khamenei, és Hassan Khomeini, nét del fundador de la República Islàmica, l’aiatol·là Khomeini, vetat pel Consell de Guardians en aquestes eleccions.