Iniciatives

El trencaclosques de reconstruir l’espai Schengen

Brussel·les vol recuperar els viatges a l’estiu però admet que no serà homogeni

L’espai Schengen era aquell ideal que convertia en un sol país, a efectes de política migratòria, el territori que comprèn els seus 26 estats, perquè permetia la lliure circulació de béns i persones sense controls ni visats. El 2016 ja va patir les primeres esquerdes quan estats com Alemanya, Àustria i Polònia van restringir fronteres a persones migrants. Però el coronavirus l’ha esquerdat del tot, amb tots els riscos que això suposa per al projecte europeu i el mercat únic. Reconstruir-lo ara que comença el desconfinament i s’acosta l’estiu s’ha convertit en un trencaclosques que Brussel·les vol intentar resoldre, perquè ja són uns quants els governs que avancen per la dreta pactant acords preferents per intercanviar turistes entre certs països, mentre mantenen restriccions a uns altres.

La Comissió Europea presentarà avui una guia perquè els governs coordinin un aixecament de controls fronterers gradual i segons criteris epidemiològics, posant especial èmfasi en el fet que no hi hagi discriminació per nacionalitats, malgrat no poder fer res per evitar-ho a la pràctica. Brussel·les pot fer poc més que “guiar o recomanar”, però s’esforça per coordinar al màxim la situació i no trobar-se, per exemple, amb un govern austríac que impedeixi l’entrada d’hongaresos i permeti la d’alemanys. “Volem que s’aixequin gradualment els obstacles. Idealment a tota la UE, però si no és possible hem de començar per permetre els viatges entre regions, àrees i estats on la situació evolucioni d’una manera positiva i similiar”, va admetre ahir la comissària d’Interior, Ylva Johansson. Però això crearà un trencaclosques de difícil encaix amb persones d’un país que poden viatjar i d’altres del país veí que no poden.

¿Qui garantirà que un estat no decideix vetar viatgers d’un altre país basant-se en un criteri de nacionalitat en comptes d’un d’epidemiològic? Les normes de Schengen permeten aquestes excepcions per raons de salut pública o seguretat i Brussel·les hi té poc a dir. Com també hi té poc a dir si volen exigir quarantenes. Ja ho fan una dotzena d’estats, com Bèlgica, Finlàndia, Grècia, Eslovàquia i Lituània. Això sí, el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) insisteix que el tancament de fronteres no és la mesura més eficient contra l’expansió del virus, sinó que els controls sanitaris o aplicacions de mòbil poden ser més útils, com va explicar ahir a l’Eurocambra la directora general de Migració i Interior de la Comissió, Monique Pariat.

També va explicar que en aquest procés gradual Brussel·les prioritza el moviment de treballadors temporers i fronterers, però també el de persones que treballen en un país, viuen en un altre i potser tenen familiars en un altre: “És una situació difícil per a aquells que necessiten tornar a veure els seus familiars, i tot això ho tenim en compte”.

Tot plegat té relació no només amb la voluntat de restablir un dels pilars de la UE (la lliure circulació), sinó també de donar esperança al turisme, un 10% del PIB europeu. Brussel·les anunciarà també mesures de suport a les empreses del sector i guies per a les aerolínies, que han fet lobi perquè se’ls permeti donar vals en comptes de tornar els diners dels bitllets, que no se’ls obligui a eliminar una filera de seients o que s’estableixin corredors verds entre regions amb poca afectació de virus. Brussel·les fins ara hi ha respost força favorablement i Ryanair anunciava ahir que recuperarà el 40% dels vols al juliol.

Els primers passos

per obrir “corredors segurs” entre estats

Grècia

El govern grec ha presentat una proposta a Brussel·les perquè s’aixequin totes les restriccions de moviments dins la UE a partir del 15 de juny i sense discriminacions però amb tests previs als viatgers.

França

París i Londres també mantenen converses per poder intercanviar turistes lliurement de cara a l’estiu. França també parla amb Berlín, Roma i Madrid per tractar sobre la mateixa mesura.

Dinamarca i Àustria

Segons alguns mitjans locals, el govern danès manté converses amb nou països com Grècia, la República Txeca i Àustria, que també insisteix en obrir portes a “països segurs”.