384 euros al mes per 20 anys de cotització: Syriza aprova l'enèsima retallada de les pensions

Atenes intenta arribar a un acord amb els creditors, però els socis reclamen més retallades

El govern de Syriza torna a estar contra les cordes dels creditors: al juliol ha de pagar 2.300 milions d'euros de deute al Banc Central Europeu, més 300 al Fons Monetari Internacional, però encara no ha rebut el primer tram del tercer rescat (86.000 milions en tres anys), acordat al juliol malgrat l'oposició dels grecs en referèndum. La UE i l'FMI reclamen a Atenes una retallada de 5.400 milions addicionals (un 3% del PIB) fins al 2018.

El primer ministre Alexis Tsipras ha dit que farà el que calgui i aquesta matinada els seus diputats han votat en bloc (aquest cop no hi ha hagut cap vot dissident entre els 153 diputats de Syriza), juntament amb els seus socis, els ultranacionalistes Grecs Independents, la polèmica reforma del sistema de pensions i també l'increment d'impostos sobre les rendes mitjanes i altes.

Les mesures havien posat els sindicats i moviments socials en peu de guerra, tot i que la vaga general de divendres i dissabte va tenir menys impacte del que s'esperava. I és que les pensions a Grècia s'han retallat fins a 11 vegades des de l'inici de les polítiques d'austeritat, el 2010. La nova reforma conté tres novetats:

  • Pensió mínima: de 384 euros per als pensionistes que han cotitzat 20 anys
  • Pensions més baixes: eliminació del fons de solidaritat complementari
  • Gremials: s'eliminen els fons de pensions gremials (periodistes, advocats i altres professionals liberals)

A banda dels afectats directes, l'impacte de la reforma es multiplica a la societat grega, ja que després de set anys d'austeritat i amb un atur oficial que afecta un de cada tres treballadors (la meitat dels joves menors de 25 anys), moltes famílies sobreviuen amb els ingressos dels avis.

Reforma fiscal

El Parlament també ha aprovat una pujada dels impostos: l'IVA general puja un punt, fins al 24% (a Espanya és del 21%). En l'impost sobre la renda, el mínim vital exempt de tributació baixa dels 9.500 als 8.636 euros per als solters i les parelles sense fills. També s'incrementa per trams "l'impost de solidaritat" que es va introduir el 2013 per augmentar la recaptació de la magra hisenda grega.

El resultat ha reforçat la posició de Tsipras, que ha aconseguit mantenir la disciplina de vot dels seus diputats, malgrat les protestes al carrer (la votació s'ha fet enmig de fortes mesures de seguretat) i el rebuig de l'oposició, que ha votat contra les mesures. A les enquestes els conservadors de Nova Democràcia, amb el seu flamant líder, Kiriakos Mitsotakis, ja estan per davant de Syriza. 

Els ministres de Finances de l'Eurogrup discuteixen avui a Brussel·les en una reunió extraordinària si modifiquen el finançament, però és molt improbable que s'arribi a un acord amb Atenes. A més, els creditors estan dividits: l'FMI defensa un alleujament del deute grec (al·legant que un 180% del PIB és inviable per a una economia en recessió) i més austeritat, mentre que els socis europeus, encapçalats per Alemanya, no volen ni sentir a parlar d'una quitança.

Més continguts de