EUROPA

Polònia, pendent d’un grapat de vots

Els sondejos donen un mínim avantatge a l’actual mandatari, Andrzej Duda, en les presidencials

Tant l’actual president polonès, l’ultra conservador Andrzej Duda, com l’altre gran aspirant a la presidència, el liberal Rafal Trzaskowski, tenien ben clara una cosa sobre la segona volta de les presidencials que ahir es van celebrar a Polònia: fos quina fos la cara de la moneda que acabés caient a terra, el resultat seria ajustadíssim. I precisament això evidenciava el sondeig a peu d’urna que diumenge a la nit es publicava després del tancament dels col·legis electorals. A l’espera dels resultats oficials -que es donaran a conèixer aquest dilluns- l’enquesta atorgava un lleugeríssim avantatge a Duda, representant del populista partit governant Llei i Justícia (PiS), que aconseguia el 50,4% de les paperetes. Per la seva banda, el candidat de la centredretana Coalició Cívica (KO) i alcalde de Varsòvia, Trzaskowski, aglutinava un 49,6% del suport.

El marge d’error dels sondejos era del 2%. Per tant, l’escassa distància que separava la victòria d’un de la derrota de l’altre dotava de total incertesa el veredicte final. Malgrat això, els dos candidats van aixecar, convençuts, la bandera de la victòria. Duda, l’euroescèptic que governa Polònia des del 2015, celebrava el triomf minuts després de conèixer el sondeig. “Guanyar les eleccions amb gairebé un 70% de participació és fantàstic. Vull agrair-ho a tots els meus compatriotes. Vull continuar amb totes les polítiques que he dut a terme fins ara”, es felicitava. A l’altra banda del tauler, i en un exercici d’incoherència propi de nits electorals ajustades, el polític amic de Brussel·les, Trzaskowski, deia això: “Estic absolutament convençut que quan es comptin tots els vots guanyarem. Les eleccions s’haurien d’haver celebrat fa dos mesos i tot se suposava que havia d’estar decidit. Afortunadament la societat civil ha despertat i aquesta és la raó per la qual guanyarem”.

Camins oposats

Polònia anava a dormir diumenge, doncs, amb el neguit de saber quin rumb agafaria l’endemà el seu país. I és que el camí pot ser ben diferent segons quin dels dos candidats acabi erigint-se en president, tot i que les seves atribucions són limitades. La victòria de Duda -i, per tant, la seva reelecció- significaria continuar amb la regressió dels drets civils i socials al país, tal com denuncien una part important dels polonesos. Pel que fa a la relació amb Europa -un dels punts clau d’aquests comicis-, la figura de Duda també consolidaria el paper d’ enfant terrible de Polònia a la Unió Europea, per la seva visió enfrontada en matèria mediambiental, de política migratòria o de drets humans amb Brussel·les.

Per contra, un suposat triomf de Trzaskowski implicaria més aviat el contrari. Ell ha sigut el candidat que ha denunciat el gir repressiu del país amb el mandat del PiS i que ha defensat, entre altres, el col·lectiu LGTBI, moviment que reclama per als homosexuals els drets a casar-se o a adoptar, que Duda ha atacat afirmant que representen “una ideologia pitjor que el comunisme”. De cara a Brussel·les, la presidència de l’alcalde de Varsòvia seria una alenada d’aire fresc: va ser diputat del Parlament Europeu entre el 2009 i el 2013, és un ferm defensor de la cooperació europea i aposta per enfortir els vincles de Polònia amb la resta de socis de la UE.

L’altre titular que deixava la jornada electoral era l’alta participació que es va registrar: un 68,9%, fins i tot superior a la de la primera volta, el 28 de juny, d’un 64,5%. La pandèmia no va fer quedar a casa els polonesos, i les mascaretes, els gels desinfectants i la distància de seguretat van cobrar especial protagonisme. Els dos candidats havien intentat fins a l’últim instant mobilitzar l’electorat. En aquest sentit, però, Duda tenia una dificultat afegida. Una part important dels seus votants són persones grans, que avalen el to conservador del mandatari i que a la vegada són les més susceptibles d’evitar els col·legis electorals perquè formen part d’un dels grups de risc davant el coronavirus.

La petjada del covid-19

I és que la pandèmia ha marcat des del principi aquesta cursa electoral. La sacsejada del covid-19, que diumenge deixava gairebé 38.000 contagis confirmats al país i més de 1.570 morts, no només va obligar a ajornar les eleccions -que s’havien de celebrar el maig- sinó que també va desencadenar la substitució del candidat de Coalició Cívica pels mals pronòstics que s’auguraven i que donaven via lliure a la reelecció de Duda. El 15 de maig Trzaskowski, doncs, substituïa l’antiga candidata Małgorzata Kidawa-Błonska -que havia caigut fins al 5% en intenció de vot- i l’invent funcionava: en poques setmanes, la popularitat del partit es disparava i començaven a sorgir els dubtes sobre el triomf de Duda, que fins llavors es donava per segur. Aquest dilluns, el capítol final.