L'atac rus a Ucraïna
Internacional17/07/2022

Amitav Acharya: “El retorn d’Occident durarà poc: aviat hi haurà divisions”

Professor de relacions internacionals de l'American University

BarcelonaAmitav Acharya (Jagatsinghpur, Índia, 1962) és una de les veus més estimulants avui en l’estudi de les relacions internacionals. Ha visitat Barcelona per participar en l'escola d’estiu de Global Codes, el grup de recerca sobre globalització, conflictes, desenvolupament i seguretat de Blanquerna.

Fa menys de tres anys el president francès, Emmanuel Macron, va dir que l’OTAN patia una mort cerebral. A la cimera de Madrid semblava ressuscitada. ¿La invasió russa d’Ucraïna ha suposat el retorn d’Occident?

— L’OTAN és com un gat que té moltes vides. Després del final de la Guerra Freda, la gent va pensar que l’OTAN estava obsoleta, i després van venir les guerres als Balcans, l’11-S, la guerra contra el terror... Va crear missions inventades per legitimar i justificar la seva continuïtat. Hi ha una elit industrial burocràtico-militar que bàsicament no pot viure sense conflicte, perquè es dedica a això.  

Cargando
No hay anuncios

Però “Occident” està ara a tots els titulars.

— Crec que això és dolent perquè cada cop que parles d’Occident estàs alienant “la resta”: es crea una idea, una divisió. Occident reviu com una ideologia. Aquesta és una de les raons per les quals molts països del Sud global, tot i que no els agrada i condemnen la invasió russa d’Ucraïna, no necessàriament s’incorporen a l’agenda occidental de restablir l’ordre mundial liberal liderat pels Estats Units. Països com el Brasil i Mèxic van votar en l’Assemblea General de l’ONU contra Rússia, però no s’han sumat a les sancions. Hi ha la idea d’Occident com el club de rics i poderosos que mana al món. El terme té una càrrega: una memòria de racisme i de colonialisme, el terme té un bagatge. 

Cargando
No hay anuncios

Estem tornant a la Guerra Freda?

— El retorn d’Occident és qüestionable, quan va començar la invasió d’Ucraïna vaig advertir que Europa s’ha convertit en el lloc més perillós del món. Occident no durarà gaire perquè aviat hi haurà divisions: els països hauran de començar a gastar més i més diners en defensa i també en energia. I això crearà divisions dins del cos polític, entre els governs i també entre els pobles i els governs.

Cargando
No hay anuncios

Ha documentat la crisi de l’ordre liberal global liderat pels Estats Units i argumenta que després vindrà un món multiplex on Occident ha perdut la seva hegemonia i els estats no són els únics actors.

— La idea que l'ordre liberal ha mantingut la pau i l’estabilitat és una veritat a mitges. És cert que no hi va haver cap conflicte a Europa durant la Guerra Freda, però el 95% dels conflictes es van produir al Sud global. La llarga pau només hi va ser a l'Europa Occidental, a causa de la dissuasió nuclear. I tampoc era gaire liberal, perquè els Estats Units promovien la democràcia i els drets humans allà on volien, però en moltes parts del món donaven suport als règims autoritaris. Tampoc es pot parlar d’ordre global, perquè la gran majoria de països i persones del món no en formaven part: només amb l’Índia i la Xina ja estem parlant de 2.500 milions de persones. Per tant, l’ordre mundial liberal de la Guerra Freda no era ni ordenat, ni global ni liberal. 

Cargando
No hay anuncios

I com serà el nou ordre mundial?

—  Els Estats Units van ser la principal potència militar i econòmica del món a partir del 1945. Però això és una cosa molt extraordinària. Els Estats Units ho van aconseguir a causa d’un conjunt de circumstàncies úniques després de la Segona Guerra Mundial, quan Europa estava al límit i Alemanya i el Japó van quedar devastats. Ara la Xina va camí de convertir-se en l’economia número u i els Estats Units continuaran sent la primera potència militar. Hi haurà múltiples hegemonies, el poder serà més descentralitzat. 

Cargando
No hay anuncios

Un món multipolar?

— Aquest és un concepte de l’Europa del segle XIX que només veu uns quants estats forts. Però el món del segle XXI ja no funciona així, i la pandèmia ho va accentuar. Tenim interdependències econòmiques, el rol clau de les regions i molts altres actors que no són estats: les empreses, les fundacions, la societat civil, els moviments socials. La governança global s’ha pluralitzat. Francis Fukuyama va parlar del final de la història i potser va vendre molts llibres, però molt poca gent ho creia. Parlo d’un món multiplex: múltiple i complex. I vaig servir la imatge d’un cinema multisales, on sota el mateix sostre es poden veure moltes pel·lícules diferents, en sales connectades per passadissos.