L’estratègia de Vladímir Putin per barrar el pas de Moldàvia cap a la Unió Europea

MoscouUn presumpte complot rus per provocar disturbis massius, desenes de detinguts, compra de vots i campanyes de desinformació finançades per Moscou. Moldàvia és un país de la mida de Catalunya i amb menys de 2,5 milions d’habitants censats, però Vladímir Putin sent que se la juga en les eleccions parlamentàries que s’hi celebren aquest diumenge. Rússia pressiona per tots els mitjans perquè el partit governant, que ha impulsat l’adhesió a la Unió Europea, no revalidi la majoria absoluta i les forces prorusses tornin aquesta república exsoviètica a l’òrbita del Kremlin.

Dilluns la policia moldava va arrestar 74 sospitosos de planejar avalots immediatament després de la cita electoral. Els agents van identificar dos membres de la intel·ligència russa que reclutaven criminals i joves vinculats a clubs esportius amb l’objectiu d’instigar protestes exigint la dimissió de la presidenta proeuropea, Maia Sandu, i desacreditant els resultats de la votació.

Segons Bloomberg, part del pla passaria també per pagar el viatge a moldaus residents a l’estranger perquè anessin a votar la coalició prorrusa, mentre que la BBC ha descobert una xarxa subvencionada per Moscou dedicada a crear notícies falses. Entre altres acusacions infundades, publicava que la presidenta facilita el tràfic de menors o que, per tal d’entrar a la UE, els ciutadans hauran de canviar d’orientació sexual.

El mateix dilluns Sandu va adreçar-se a la nació i va alertar que “la sobirania, la independència, la integritat territorial i el futur” de Moldàvia estaven “en greu i immediat perill”. El govern moldau xifra en 150 milions d’euros (l’1% del PIB del país) els diners que Rússia ha gastat en operacions similars destinades a influir en les anteriors votacions: el referèndum d’adhesió a la Unió Europea, en què va guanyar el sí amb un ajustadíssim 50,4% del suport, i les últimes eleccions presidencials, en què Sandu va repetir victòria.

Els interessos del Kremlin a Moldàvia

Un dels principals interessos de Putin a curt termini és utilitzar Moldàvia per entorpir l’entrada d’Ucraïna a la UE. Segons l’analista ucraïnès Vitalii Portnikov, en declaracions a Espreso TV, el Kremlin està finançant l’expresident moldau Ígor Dodon, un dels líders del bloc prorrús, i l’oligarca Ilan Shor, figura molt fosca, sancionat per Occident i que mou els fils de l’oposició des de Moscou, on es va exiliar assetjat per la corrupció.

Rússia busca que, privant l’actual presidenta de la majoria al Parlament, la resta de partits bloquegin les reformes que Brussel·les exigeix a Moldàvia per desbrossar el camí cap Europa. Això, de retruc, podria congelar la sol·licitud d’Ucraïna, que la UE no vol desvincular de la de Moldàvia.

A llarg termini l’estratègia de Putin passa perquè Transnístria, la regió separatista de l’est de Moldàvia, de majoria russa, que funciona gairebé com un estat independent, s’integri a Moldàvia. Aquest moviment tindria conseqüències demoscòpiques molt rellevants perquè actualment els prop de 300.000 transnistrians no voten a les eleccions moldaves i, si ho fessin, decantarien la balança de manera pràcticament irreversible cap al sector prorrús.

Amenaces d’invasió

A l’inici de la guerra d’Ucraïna algunes veus dins del govern i l’exèrcit rus van amenaçar amb envair Moldàvia des d’Odessa, ciutat portuària ucraïnesa a cinquanta quilòmetres de la frontera moldava. La seva intenció era unir-se als 1.500 homes que l’exèrcit rus té permanentment a Transnístria. Tanmateix, la resistència ucraïnesa va dissipar aquesta possibilitat en qüestió de setmanes.

Ara, però, és Rússia qui assegura que Europa vol “ocupar” Moldàvia. En un comunicat, el servei d’intel·ligència exterior rus afirma que els països de l’OTAN estan acumulant soldats a la frontera amb Romania i que el pla es podria implementar després de les eleccions. Els espies ho atribueixen a la por de Brussel·les davant la reacció dels “desesperats ciutadans moldaus” quan s’assabentin que han “falsificat els resultats electorals grollerament”. En canvi, el govern de Moldàvia acusa, una vegada més, Moscou d’intentar “intimidar” els votants.

Lligams amb Rússia, malgrat tot

En els últims anys Rússia no només ha intentat interferir presumptament en les eleccions moldaves. També va amenaçar amb tallar-li el subministrament de gas la tardor de 2022 –arran d’això, Moldàvia va deixar de dependre de l’energia russa–, va atiar protestes contra el govern durant el 2023 o va ajudar a fugir polítics investigats per corrupció. I, malgrat això, entre un 40% i un 50% dels ciutadans continuen volent mantenir els lligams amb Rússia.

En un article per al Centre Carnegie Rússia Euràsia, Maksim Samokurov apunta que el cansament per les dificultats econòmiques, la polarització i la por de la proximitat de la guerra fan que els moldaus busquin solucions fàcils i temin les represàlies de Moscou. “La gent està disposada a comprometre la sobirania del seu país a canvi d’incertes promeses per part de Rússia de millors condicions econòmiques i seguretat”, conclou l’investigador.