Els Estats Units planten el festival alternatiu de Putin a Eurovisió

MoscouQuan Rússia va ser expulsada d’Eurovisió després d’envair Ucraïna, Moscou va acusar el festival d’haver sucumbit a la politització. Tres anys després, Vladímir Putin va voler fer Intervisió, una versió alternativa al festival de les radiotelevisions europees, en un aparador de la seva concepció del món: multipolar, conservador i amb un Occident cada vegada més aïllat. La cirereta del pastís d’aquesta jugada havia de ser la presència dels Estats Units, publicitada a so de bombo i platerets, però quan aquest dissabte a la nit va arribar el torn de la representant nord-americana el carro va anar pel pedregar de manera inesperada.

Vassy, una artista australiana d’origen grec, feia tot just quatre dies que havia substituït el primer candidat estatunidenc convidat per l’organització del festival, B Howard, que havia abandonat al·legant “circumstàncies familiars”. Al Live Arena de Moscou res feia presagiar cap daltabaix però, en el moment de pujar a l’escenari, els presentadors del concurs van anunciar que “per motius que escapaven del control dels organitzadors i de la delegació dels Estats Units, i a causa d'una pressió política sense precedents per part del govern australià”, Vassy no podria actuar. I rematava un dels conductors: “És trist quan la política intenta interferir en un món que pertany a les arts.”

Fins aleshores, no es podia dir que la política s’hagués mantingut al marge de l’esdeveniment: tot just començar la retransmissió, un missatge enllaunat de Putin subratllava que “el respecte als valors tradicionals” serviria d’inspiració als participants. A continuació, des d’una tribuna del recinte, el ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, es felicitava assegurant que al món “hi havia demanda per un concurs així”.

El president rus feia més d’una dècada que s'havia ficat entre cella i cella crear una alternativa a Eurovisió. El punt d’inflexió va ser el 2014, just després de l’annexió de Crimea, arran de la victòria al festival europeu de Conchita Wurst, la drag queen austríaca, que no se li va posar gens bé a Rússia. En els últims dies, el ministre Lavrov, que havia proclamat que garantiria una competició “sense perversió ni abusos de la naturalesa humana”, encara en feia broma: “Nosaltres no prohibim a ningú votar per un home amb barba, vestit de dona i amb modificacions al cos”.

El favorit rus renuncia a la victòria

En un altre gir de guió inesperat, el representant rus, Shaman, un cantant proguerra, habitual dels mítings de Putin i sancionat per la Unió Europea, va descartar-se com a guanyador tot i partir com a favorit. Després d’interpretar el seu tema, es va adreçar al jurat per demanar-los que “no valoressin” la seva actuació ja que, segons “les normes de l’hospitalitat” ell “no tenia dret a reclamar la victòria”. “Rússia ja ha guanyat”, va concloure.

La seva petició va ser observada amb escrupolós respecte pels 23 membres del jurat, un per cadascun dels països participants, entre els quals els BRICS (Brasil, Índia, Xina i Sud-àfrica); els socis àrabs de Rússia (Qatar, Emirats o Aràbia Saudita); les repúbliques exsoviètiques de Bielorrússia, l'Uzbekistan, el Kirguizistan o el Tadjikistan; països africans com Kènia, Etiòpia o Madagascar, i llatinoamericans, com Cuba, Colòmbia o Veneçuela, que, irònicament, va presentar la cançó La fiesta de la paz.

El misteriós gest de Shaman va aplanar la victòria al representant del Vietnam, Duc Phuc, que ha aconseguit el triomf amb la cançó Phu Dong Thien Vuong. La seva proposta visual destacava entre unes posades en escena més aviat poc espectaculars, una tria de cançons especialment folklòriques i un ritme exasperantment lent de la gala.

A diferència d’Eurovisió, en què cada televisió pública selecciona el seu representant, a Intervisió, molts dels artistes van ser contactats directament pel festival. Tampoc hi va haver vot popular, cosa que l’organització ho va atribuir a les diferències horàries de quatre continents.

Figurants entre el públic

Abans de començar, el Phong Tran, un espectador vietnamita afirmava a l’ARA que Intervisió era millor que Eurovisió perquè reunia països de tot el món. Ara bé, la seva procedència era un miratge internacional entre un públic majoritàriament rus. 

Per tal de projectar una imatge d’esdeveniment global, l’organització va contractar centenars de figurants, els va classificar en funció del seu aspecte, els va disfressar amb vestits tradicionals i els va donar banderes. Molts d’ells no podien ocultar l’evidència, com un rus abillat amb túnica i una bandera d’Egipte, un país que descrivia “assolellat, amb un mar bonic, piràmides i un bon cantant”, o un altre rus embolcallat amb una bandera de Colòmbia que, incòmode, s’assenyalava l’acreditació quan li parlaven en castellà.

Amb l’objectiu de consolidar aquest pol oposat a Occident, sense esperar a conèixer el guanyador, els presentadors van fer públic que l’Aràbia Saudita, un poderós aliat del Kremlin, acollirà la segona edició del certamen. La Rússia de Putin afirma que res es polititza, però en relalitat res es deixa a l’atzar, ni tan sols un concurs musical.