La immunitat de guerra de Putin es desgasta

MoscouAquest estiu la popularitat de Vladímir Putin entre els russos ha baixat del 83% al 79%. Són xifres altíssimes per a un governant, però el descens reflecteix un cert malestar entre la població. El motiu, l’augment mitjà del 12% en els preus dels serveis bàsics en un context d’inflació disparada. A més, l’índex d’aprovació del president rus podria baixar encara més a finals d’agost, coincidint amb el moment en què les famílies compren el material escolar.

Segons escriu el periodista Andrei Pertsev al mitjà rus independent Riddle, aquesta davallada en la popularitat de Putin indica que podria estar perdent la immunitat de guerra. És a dir, que ni el xoc de la guerra d'Ucraïna ni el fervor patriòtic que va despertar serien suficients per distreure dels problemes domèstics els ciutadans, que mirarien al Kremlin exigint-li responsabilitats. Una enquesta del centre independent Levada conclou que, efectivament, un 58% dels russos consideren l’augment de preus el principal motiu de preocupació. Però realment en culpen el president?

Moscou és una ciutat que viu deliberadament d’esquena a la guerra i encara més a l’estiu, quan els veïns inunden parcs i jardins per aprofitar les poques setmanes de bon temps. Aquest any, però, ha plogut molt. Des del primer estiu de Putin com a president, fa 25 anys, no es recordava un estiu tan plujós. A més, el sistema de calefacció centralitzada provoca la paradoxa que en algunes cases hi faci més fred al començament i al final de l’estiu (la nit de Sant Joan es va arribar als 10 graus de mínima), quan els radiadors estan apagats, que no pas en ple hivern, quan funcionen a tot drap i la gent va per casa amb màniga curta.

Els moscovites temen la tardor. L’Ani, una mare jove de quatre criatures, explica a l’ARA que cada vegada que sent parlar d’una pujada de preus dels serveis bàsics pensa: “Déu meu, toca tornar a retallar per alguna banda i mirar com poder guanyar més diners”. La Nadejda té un negoci de cosmètics i no sap com fer-s’ho: “S’apuja el lloguer, la llum, l’aigua i, en canvi, jo no puc duplicar el preu dels meus productes com fa tothom”. Ara bé, quan se’ls pregunta qui en té la culpa, tota la vehemència de la denúncia es dilueix. “No puc fer res per canviar l’augment de preus, no puc canviar la política, no en puc dir res més. Només ens hi hem d’adaptar, ja està”, diu l’Ani. Tres vegades “No puc”. 

Ciutadans apolítics

Un sociòleg consultat per aquest diari, declarat agent estranger pel govern rus, lamenta que la gent “no veu una relació causal entre l’augment de la despesa militar i l’augment dels preus”. Segons ell, Putin ha aconseguit que la gran majoria dels ciutadans russos se sentin aliens a la política, impotents, incapaços de poder-hi influir i, per tant, “completament indefensos i vulnerables a l’arbitrarietat de l’estat”.

N’hi ha que, com el Vladímir, nascuts a la Unió Soviètica dels plans quinquennals, treuen ferro a les dificultats per arribar a final de mes apel·lant als vaivens incontrolables del mercat. “Les lleis de l'economia són inevitables. Digueu-me un país on els preus no pugin”, afirma convençut. El sociòleg assenyala que és habitual que els russos, en lloc de buscar una explicació raonable als problemes socials, els entomin “gairebé com a desastres bíblics”.

A Rússia, la televisió és el canal d’informació per excel·lència i, per tant, com que està completament controlada pel Kremlin, és el mitjà més eficaç de propaganda. En canvi, tot just un 14% dels ciutadans llegeixen diaris independents, els que expliquen les males notícies, un percentatge no gaire inferior al 20% aproximat de russos contraris a Putin. 

L’opulència de l’estiu moscovita

A la plaça Bolótnaia de Moscou, epicentre de les protestes contra la investidura del president rus el 2012, l’Ajuntament hi ha instal·lat una discoteca a l’aire lliure d’estètica eivissenca perquè les famílies hi passin la tarda. Una manifestació com la de fa tretze anys seria impensable avui, quan la policia fins i tot reprimeix els piquets individuals, els únics permesos per llei. Això sí, a només 150 metres, desenes de militants comunistes es concentren davant la delegació de la Unió Europea per protestar contra Europa i l’OTAN sense que els agents els molestin.

La inversió pública per convertir Moscou en una ciutat de postal cada estiu és exorbitant. L’alcalde, Serguei Sobianin, fa plantar flors en tots els parterres i ponts que, amb l’arribada del fred, moriran, i munta selves urbanes artificials als carrers del centre. Aquesta opulència pot semblar desconcertant per a la capital d’un país en guerra, que envia centenars d’homes al front cada dia i amb regions que pateixen sovint atacs ucraïnesos. I pot resultar obscena si es compara amb la capital d’Ucraïna, sotmesa regularment a bombardejos que provoquen víctimes mortals i obliguen els ciutadans a refugiar-se durant hores sota terra.

La despreocupació dels moscovites és un èxit de Putin, que pot continuar apujant els preus dels serveis bàsics sense que els ciutadans lliguin caps. Com diu el Vladímir: “Visc en un país meravellós, tinc una bona feina, família, estiu, vacances. Tot és meravellós. Què podria preocupar-me?”